dimarts, 30 de setembre de 2008

Contradicció

Tot i que ja fa anys que corren mals temps per la lírica, avui, per autohomenatjar el primer mes de vida del bloc us incloc un poema del Mestre Josep Palau i Fabre, referent artístic del nostre país.

Vaig tenir la immensa sort d'assistir a un dels seus últims recitals i dir que em va impressionar és quedar-me curt.

CANT ESPIRITUAL

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu- 
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo 
a creure en tu -i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o penso que em desperto, 
i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo 
contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis 
algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? 
Quan estic més despert i quan més adormit? No serà 
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Desperta- 
ré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la 
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi- 
llor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. 
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal 
em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en- 
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No 
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i  
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets. 

Josep Palau i Fabre - Poemes de l’Alquimista (1952)

Si us arriba no us perdeu aquesta joia.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Inaugurar

Dels polítics es critica moltes vegades un pretès afany de voler inaugurar compulsivament. 

Convinc que en certs períodes (preelectorals) sí que sembla una conducta excessiva, però el fet per se té connotacions prou positives.

Avui he intervingut en dues inauguracions molt significatives pels equips dels que formo part:

-El PQPI de Castellar ha començat a rodar amb molt bones perspectives. Li dedicaré un post aquesta setmana perquè se'l mereix de totes totes com a exemple de treball transversal tècnic i polític.

-A l'Escola he tingut el goig de compartir ponències a l'acte inaugural amb tres personalitats que representen l'esforç i el compromís de les institucions que representen: el President del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya, Sr. Bernat Gómez; el Subdirector General de Planificació i Organització de la FP, Sr. Joan Lluís Espinós; i el Director General de Hartmann, Sr. Joaquim Solana, que cedeix gran part del parc tecnològic del que disposem al Centre.

Un dels conceptes que hem volgut remarcar és el valor ritual que té la inauguració, el reconeixement d'esforços i el desig que tot surti perfecte.

No és precisament aquest l'objectiu honest de tot projecte digne?

diumenge, 28 de setembre de 2008

Esport

El lamentable espectacle d'ahir a l'Estadi Lluís Companys no està passant desapercebut, afortunadament.

Avui, tot veient el bon partit de la UE Castellar contra el Marganell, amb 2-2 final, pensava com és de fàcil gaudir de l'esport en família.

A mitja part els i les més joves aprofiten el quart d'hora per fer uns xuts a porta. Inclús l'Arian, que amb gairebé 20 mesos ja la toca amb qualitat :-)

Veient les imatges d'ahir, amb infants atemorits a les graderies de Montjuïc, vull pensar que això servirà per alguna cosa.

L'esport no és això, "companys", no és això.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Europa. Programes d'intercanvi

No estic convençut que el meu sentiment de pertinença a Europa sigui el mateix que el d'un mecànic austríac, el d'una padrina de Cervera o el d'un barber de Sevilla.

De fet, això del sentiment paneuropeu és menys clar que els nacionalismes a l'ús.

Vaig tenir la sort de poder rematar els meus estudis de Psicologia a Alemanya. Un Erasmus de totes totes.

Aquesta magnífica experiència ha sigut decisiva perquè gairebé una dècada després hagi sol·licitat participar en un Programa europeu per 10 alumnes i 1 professor de l'Escola que dirigeixo. El millor és que ens l'han concedida.

Aquests alumnes, els millors de Grau Superior, podran passar 3 setmanes a una de les Escoles més prestigioses de França del sector gràfic, el Lycée Joseph Haubtmann de Saint-Etienne i fer una estada a les millors empreses del territori.

Evidentment que és importantíssim tot allò que puguin aprendre a nivell tecnològic, però veure una altra manera de fer i conèixer una cultura propera, serà el millor aprenentatge que rebran.

Els prejudicis vers els veïns s'arreglen viatjant.

divendres, 26 de setembre de 2008

Ignomínia supina

Com diria el Joan Clos, jo no podria viure "amb sense" la Ràdio.

Tot i ser membre de la X-Generation (algun autor em situaria fora), i ser un admirador de les TIC, la Ràdio és per mi la campiona dels mass media.

El Basté, el Mikimoto, el Bassas, el Solà, el Clapers, el Quim Monzó, el Sergi Pàmies em van fer addicte ja des de petit a les ones hertzianes.

A Castellar tenim la sort de tenir una Ràdio prou ben dimensionada.

Ja fa anys que està entre les 5 emissores que més escolto.

El programa que més m'ha agradat de tota la seva història és, sens dubte, l'Ignomínia supina, que per allà els volts del 1999-2001 seguia religiosament.

Recordo especialment les intervencions del Gerard Vilanova i l'Òscar Rocabert.

Fa mig any aproximadament, el Gener Martí em va entrevistar a la Ràdio, i seguint la seva tradició, d'entre les músiques que em va demanar no vaig dubtar en escollir la cançó que feia d'introducció del programa: The Future del Leonard Cohen.

Torneu!

dijous, 25 de setembre de 2008

Creus

Ja fa gairebé un mes que vaig decidir postejar cada nit al bloc, una estona després de posar l'Arian a dormir i haver-li recitat per enèsima vegada l'orla dels seus amics i amigues d'El Picarol.

No hi dedico més de 10 minuts al dia al bloc, però haig de reconèixer que m'ajuda a endreçar pensaments i fins i tot em relaxa.

El dia que vaig encetar aquest hàbit em plantejava quina imatge o imatges podien figurar a l'encapçalament del bloc. Al final em vaig decantar per 2 símbols del meu imaginari:

- El Far de la Fi del Món, al Cap de Creus,

- i el Puig de la Creu.

Sigui casualitat o coincidència buscada, l'antropònim Creus forma part més o menys central de la meva existència.

L'Enric Moreu-Rey va escriure "Amb el cognom Creus entrem plenament en el camp de les suposicions. Un repàs, encara que incomplet, de la dispersió d'aquest antropònim, indica que, al principi del nostre segle, ja es trobava implantat en els llocs més diversos de les terres catalanes..." 

M'agrada especialment, però, rel·lacionar-lo, per aquest ordre, amb el Vallès i l'Empordà.

Antroponímia: història dels nostres prenoms, cognoms i renoms
Per Enric Moreu-Rey
Editat per Edicions Universitat Barcelona, 1993
ISBN 8447502147, 9788447502141
205 pàgines

dimecres, 24 de setembre de 2008

Xaloc

Molt recomanable l'article del Jordi Mercader sobre el seu cunyat, el nostre Rafa Homet.

Vaig tenir la sort de col·laborar amb els excel·lents professionals de l'Escola d'Educació Especial Xaloc com a monitor mentre ho compaginava amb la meva època de becari a la UAB. Encara estaven al C/Cervantes de Sabadell, on jo vivia aquella època. Des de fa uns 5 anys estan a  Ca n'Oriac a unes millors instal·lacions.

Va ser la Mónica Maya, companya de Facultat i ara Regidora de Benestar Social de Barberà, qui m'ho va proposar.

Recordo el magnífic tracte que dispensava tot l'equip humà i professional de l'Escola als i les alumnes. Formaven i formen una gran família que dota als nois i noies d'eines per facilitar-los l'accés a una eventual inserció laboral.

Em sumo doncs als elogis al Rafa, l'Emma, la Llúcia, el Pere, la Marta i tota la companyia.

Són gent sacrificada però molt afortunada.

Com diu el Jordi, els agrada la seva feina.

Que sigui així per molts anys!

dimarts, 23 de setembre de 2008

Suomi

Sóc un admirador del nord d'Europa per moltíssimes qüestions cíviques i culturals.

He tingut la sort d'anar dues vegades a Finlàndia, un cop en una estada per un Màster europeu amb l'objectiu d'estudiar el sistema educatiu, més concretament la Formació Professional i Ocupacional.

No deixa de ser paradoxal que una societat amb una excel·lència tan gran a l'àmbit de l'Educació tingui un dels índexs més elevats de suicidis del món.

La massacre perpetrada avui a Kauhajoki fa fredar. Hi tinc antics companys d'Erasmus allà i evidentment els intentaré contactar per conèixer l'abast de la tragèdia a les seves famílies i coneguts.

I em pregunto, què passa pel cap d'un jove de 22 anys per realitzar tal atrocitat?

A les Facultats de Psicologia s'estudien les múltiples variables que poden entrar en joc en actes d'aquest tipus i quines són les característiques del context que ho afavoreixen.

Recordo els estudis relacionats amb la manca d'energia lumínica i la prevalença d'alts índexs de depressió.

Estem tant determinats pel context?

En ocasions com aquestes es posa de manifest la fragilitat de l'ésser humà.

Nothing new under the Sun.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Morir i matar

Per desgràcia des de Dinamarca m'arriben pèssimes noves, la mare del Frej, el company de la Caro, va morir ahir. Des d'aquí us envio una abraçada fortíssima i molts ànims en aquests moment.

També per desgràcia, aquesta matinada a Santoña, un militar era assassinat.

Res justifica treure la vida a una persona.

Res justifica fer política utilitzant cadàvers.

I a qui li dolgui menys per ser militar i/o per ser espanyol és un miserable.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Arrels a Castellar

No sé què m'està passant que últimament torno a veure a gent que feia al voltant de 20 anys que no veia.

Ahir, al casament, va ser el torn d'una companya de la lleva dels meus pares. 

Una dona elegant em va parar i em va dir: 

"Sé qui ets perquè ets igual que el teu pare". 

Jo que sóc bastant fisonomista vaig mirar-me-la i click, 

"Ets la Dolors".

Bingo. Era de la Dolors de Cal Raval. Filla de Castellar, veïna de la meva mare, va treballar fins fa 10 anys al Banc de Sabadell d'aquí, llavors la van traslladar a Sabadell, on viu. Tot i així es veu visquent al poble que estima.

Em vaig quedar amb una frase que em va repetir dues vegades:

"La primera síndria que em menjo cada any, em porta a la memòria el teu besavi" I m'ho deia amb els ulls de quan expliques coses que et venen de dins.

Jo sóc com a mínim besnét, nét i fill de comerciants de Castellar.

Com ve deia la Dolors, els meus besavis materns tenien un comerç de fruita, d'aquí que la família de la meva mare siguin de Cal Magranero. Per part del meu pare, els avis tenien el Centre de Periòdics i tot i que originàriament era Cal Llop (ni el meu pare sap ben bé el perquè del nom), es va anar assimilant el cognom i jo he viscut molt més la denominació Cal Creus

Tota aquesta conversa era supervisada i enriquida per la Teresa de Cal Tort

És una constatació dir que l'ús dels "Cal" a Castellar (i arreu) va en franca regressió. Imagino que la causa principal deu ser la progressiva arribada de nous convilatans i convilatanes, sobretot des dels 80, que fan que aquestes petites Històries no tinguin difusió ja que no venen d'un passat compartit.

Signes dels Temps.

I tot això dit des del convenciment que els pobles, les viles i les ciutats han de pertànyer a tots els qui les estimen, portin el temps que portin. 

Tant se val d'on venim, si del Sud o del Nord, i ara m'aniria embalant fins completar el Cant del Barça.

P.D: El casament de la Mercè i l'Oscar va ser maco maco de debò. Però maco maco.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Casori

Escric el post una hora abans del casament de dues grandioses persones i regidors impecables, l'Oscar i la Mercè.

És l'aventatge de té tenir amics que es casen a l'Església, com Déu mana; i viure a 5 segons de la Casa del Senyor.

Repeteixo i augmento el que vaig dir abans del seu comiat de solters i em sumo a les mostres de joia i bons desitjos de tots els companys.

Que sigueu com a mínim tant immensament feliços com fins ara!

I com el company Francesc Centeno us ha dit, proveu sort a Nevada. Las Vegas ens pot anar bé a tots!

Avui ho celebrem tots com us mereixeu.

divendres, 19 de setembre de 2008

El Ferran

El Ferran Farriol és un d'aquells tècnics que tota organització vol tenir en nòmina.

Durant set anys i mig hem tingut la gran sort de tenir-lo al nostre Ajuntament i merescudament ara fa el salt a l'Administració Oberta de Catalunya, un èxit garantit.

És d'aquelles persones que treballen molt i bé, i que ho fan de manera transversal. Tenim molts projectes importants que ell ha potenciat amb tots nosaltres i que veuran la llum en els propers mesos. 

L'he vist treballar colze a colze amb l'Àlex Portolés i amb el Jaume Usall, uns altres excel·lents professionals, i recolzats amb tot l'equip, segur que es seguirà amb aquesta encertada manera de fer.

Fa goig coincidir amb gent que coneixes de sempre i que veus que han trobat el seu lloc i que encara tenen potencial per endavant. 

Sempre el tindrem com un referent, i evidentment seguirem col·laborant des de la distància.

Pots estar més que satisfet amb la teva feina ben feta, Ferran.

Moltíssima sort a la metròpoli!

dimecres, 17 de setembre de 2008

PQPI

Sempre he estat un defensor i promotor dels Programes de Formació i Treball per a joves per un motiu molt clar: creure la potencialitat de canvi en persones que el sistema ha etiquetat injustament de "fracassos escolars" és un repte pels professionals de l'àmbit de la psicopedagogia.

El 29 de Setembre a Castellar iniciem el Programa de Qualificació Professional Inicial, el que abans es coneixia com a Programa de Garantia Social.

Avui al vespre tot l'equip que el fem possible, els tècnics i polítics de les regidories d'Educació, Promoció Econòmica i Benestar Social, hem realitzat una sessió de presentació a les famílies dels alumnes que l'inicien.

Aquest és un compromís de l'equip de govern recollit al Pla d'Actuació Municipal, per tant, una altra aposta política que es cristalitza en un servei més a la ciutadania.

13 alumnes tindran l'opció de seguir-se formant com a professionals, però sobretot com a ciutadans, des del setembre al Juny. Un dels punts forts del programa és la Formació en Centres de Treball a la recta final de curs.

Resumint, els alumnes i les seves famílies tenen unes ganes immenses que aquest curs sigui un èxit.

La seva il·lusió és la nostra.

Post-ple

En primer lloc, vull felicitar a tots els tècnics/ques de la regidoria de Cultura, i a tots els treballadors municipals, encapçalats per la regidora i companya Pepa Martínez, per l'inoblidable Festa Major que han parit.

D'altra banda, com que em veig incapaç de millorar els magnífics i descriptius posts de l'alcalde Ignasi Giménez i del regidor Aleix Canalís respecte del ple celebrat ahir, us hi linko directament.

No cal dir que l'optimisme respecte de l'Altraveu en el post pre-ple ha quedat una mica en stand-by... I no ho dic per coincidir o no en el sentit del vot, això és evidentment legítim, sinó en la perspectiva que han près sobre les coses que passen.

La coherència, sense més, no és una virtut. És condició necessària, però no suficient.

Així, com sentia a dir al meu avi:

"Que el llegir no ens faci perdre l'escriure."

dimarts, 16 de setembre de 2008

Prèvia Ple 16/09/08

Escric aquest post just abans de marxar cap el Ple Extraordinari d'avui.

Un dels punts és el relleu del regidor i la regidora a les files de l'Altraveu, com ja estava previst des de l'inici.

Segur que serà positiu el canvi, però considero molt bones les aportacions de la Gemma i el Francesc durant l'any llarg que han representat a aquesta interessant agrupació d'electors.

No cal dir que no comparteixo els retrets que han dirigit a l'equip de govern i que evidentment no són el meu referent polític.

Estic ben convençut que la línia argumental serà la de sempre i espero que el to sigui el mostrat fins ara.

Molta sort Xavi i Elisenda.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Del Temps i el seu pas irremissible

Avui ha estat un dia de contrastos. Una jornada d'inicis i de finals.

La Festa Major ha tancat portes amb el magnífic i tradicional Castell de Focs. Un quart d'hora llarg de disbauxa màgica que ha posat punt i final a uns dies excel·lents per gaudir de la vila.

A les 7 del matí el trànsit a l'AP-7, al nus del Papiol i a la B-23 tornava a la normalitat. En aquest cas normalitat és sinònim d'alguna cosa diabòlica.

A les 8 donava el tret de sortida del curs acadèmic 2008/09. L'Auditori de l'Escola que dirigeixo estava ple de nous i noves alumnes amb nervis evidents per canviar d'etapa acadèmica.

160 alumnes han iniciat els nostres Cicles Formatius de Grau Mitjà, de Preimpressió i d'Impressió. El proper dilluns comencem els de Grau Superior.

Cicles, períodes, etapes... 

Tempus fugit!

diumenge, 14 de setembre de 2008

L'amic retrobat

El concert d'Els Pets d'ahir tenia un tresor amagat a dins. No en sóc seguidor, però tenia almenys 2 motius per assistir-hi:

a) Volia veure com anava i quin ambient hi havia. Resultat: assistència massiva i entregada

b) Volia veure el Joan-Pau Chaves, el seu teclista, que feia 20 anys que no veia.

El Joan-Pau estiuejava (i capdesetmanejava) al C/Cadafalch als anys 80 amb la seva família de Sant Cugat. Ell comprava el diari a la botiga dels meus avis i així vam començar a jugar plegats a futbol a un camp que improvisavem abans de la Font dels Casots. Hi havia dies que tranquilament erem 15 o 20 'Maradonas' en potència.

Un mal dia ens va dir que se'ls acabava el contracte de lloguer i el propietari necessitava la finca.

Aniré de cara a barraca: poder anar ahir al Backstage, reconèixe'ns mutuament dues dècades després, ell amb 32 anys i jo amb 30, i rememorar aquelles vivències ha estat fantàstic.

Inclús el Lluís Gavaldà, que es va unir a la xerrada, comentava que el Joan-Pau havia explicat aquestes històries mentre preparaven el concert. L'Ignasi i l'Aleix apuntaven que això era ben bé "Pantalons curts i els genolls pelats".

Després d'una agradable conversa, d'intercanvis de mòbils i de promeses de trobada tranquila, ens vam despedir amb una forta abraçada.

Rilke deia que "la pàtria del poeta és la seva infància".

Gran sensació.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Jornada de Dissabte

Excel·lent l'afluència de públic i la participació a les activitats de dissabte.

Respecte la XXVI Cursa Popular, l'Àngel Vilalta, president del Club Atlètic Castellar, comentava que aquest any hi hagut moltes més inscripcions i això dóna sentit a la molt bona feina que estan realitzant.

La patinada popular, tot i coincidir amb la pluja, també ha tingut una molt bona acollida.

Al Pavelló també ple a vessar s'ha pogut veure una bona exhibició de Patinatge artísitc dels nens, nenes, nois i noies. Hem pogut veure el resultat de la bona feina de la Teresa Sacristán i del Jordi Castillo, 5è classificat al Campionat del Món sènior.

Juntament amb la resta d'activitats lúdiques, culturals i esportives (cursa de cambrers, mercat d'artesania, matinal d'esport adaptat, mostra d'aeromodelisme...) donen com a resultat una Jornada més que complerta.

I ara que es fa fosc podrem gaudir d'una nit de música en directe, balls de carrer i el Vila Barraques...

La nit és jove!

divendres, 12 de setembre de 2008

Pregó

Després dels primers actes de Festa Major, amb victòria del Centre d'Esports Sabadell al Torneig del Vallès la jornada d'ahir, l'acte del dia ha estat el Pregó.

Aquest any ha anat a càrrec de l'actriu Montse (Roig) Germán. La posada en escena ha estat molt celebrada, una línia argumental encertada i uns continguts molt aplaudits pel respectable.

Al llarg del seu discurs han aparegut molts veïns i veïnes del C/Major, convilatans que tothom coneix i aprecia. Ha tingut un caràcter popular i en alguns moments populista (crítiques a Can Bages, la zona blava...), però que toca escoltar i rebatre.

Tal com ella ens comentava després del Pregó, no es tractava d'una crítica concreta a cap polític en particular, sinó una descripció de temes que la preocupen.

Tot i no estar d'acord amb aquestes descripcions un puntet reduccionistes, m'ha semblat saludable que es pogués expressar tant lliurement i sense embuts des del balcó de la Casa de la Vila.

La traca final amb els diables ha estat un magnífic punt i final.

L'Arian, el meu fill, ha xalat de valent veient l'espectacle.

Doncs ja en som dos.

dijous, 11 de setembre de 2008

La Diada

A Castellar tenim la sort de fer un acte potent de commemoració de l'11 de Setembre de 1714.

El fet de poder realitzar les ofrenes florals davant de Cal Targa potencia la bellesa de l'acte per se.

Cal Targa, pels que no sigueu de la vila, va ser durant molts anys la casa d'estiueig de Lluís Companys, president de Catalalunya durant la II República.

M'ha agradat que hi hagués una més que notable assistència de convilatanes i convilatans; i que les forces polítiques mostrin els punts que ens uneixen sense reserves.

No n'hi havia cap que no estimés el nostre territori, aquesta terra d'acollida. La democràcia, imperfecta de naixement, es reforça amb bones voluntats.

Sumant.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Reconeixements

Avui al vespre s'han iniciat els primers actes de la Festa Major'08.

Han estat dos actes de reconeixement a persones i col·lectius que mereixen que ens treguem el barret.

El David ha estat a la nostra memòria a l'acte de nomenament com a fill predilecte de Castellar amb la seva família i els seus valents companys omplint la sala de plens. S'enduu l'estima i l'admiració de tot el poble.

El segon acte ha estat dedicat a les Entitats amb majúscula, que realitzen una tasca grandiosa i valuosíssima a la nostra vila. 

La Laia ha estat magnífica amb el seu violoncel als dos actes. Al primer executant el Cant dels Ocells de manera molt emotiva. Al segon formant part del molt bon recital de poesia musicada dirigit magistralment pel seu company, el Carles. Tots els músics i el Miquel Desclot han estat a un nivell excel·lent.

Els dos formats han fet justícia a l'importància dels homenatjats.

Molt bon inici de Festa Major: curós i just.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Ser fill

Avui el Marc ens ha donat una lliçó de fermesa a tots els que ompliem la Catedral del Vallès per acomiadar al seu pare.

Recordaré el seu discurs la resta de la meva vida. Portem unes existències molt complexes i sovint banals. Sintetitzar l'orgull de ser fill d'un bon pare en un moment tant dolorós només és a l'abast de les persones sàvies.

La mort ens fa veure que la vida és molt gran.

Se'ns has tornat a guanyar, Marc.

I saps, com nosaltres, que el teu pare, per sobre de tot, ha tingut un fill immens.

dilluns, 8 de setembre de 2008

El Francesc

Acabava de publicar el post d'ahir quan em van donar la fatídica notícia de la mort del Francesc Cornet.

Portava 4 setmanes patint a l'UCI, però el fatal desenllaç m'ha entristit molt, tot i estar advertit de les complicacions.

El Francesc forma part de la família, de la gent que estima els teus, de la gent que sempre saps que és allà i que et desitja el millor sense condicions.

Em costa adjectivar una mort, sóc conscient que forma part de tot plegat, però la desesperança que deixa als seus és molt dura, sobretot al seu fill Marc, a la seva estimada Tere, al seu germà Albert, a la Rosa, l'Anna, l'Estel. A tots els que hem tingut la sort de tractar-lo.

Ha deixat petja profunda. Sempre el recordaré feliç celebrant la Champions a Saint-Denis, amb el Marc, amb el Ramon, amb el meu pare, amb la gent de la Penya Solera que ell ha presidit els últims anys amb passió i dedicació.

De vegades el futbol, el Barça, és l'excusa perfecta per gaudir de la gent que estimes.

Estem orgullosos de tu, Francesc. Ara venen temps tristos. 

Ens faràs més forts.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Fira d'Estiu - Associació de Comerciants

Quan un esdeveniment arriba a la 8a edició pot rebre, en la gran majoria dels casos, la consideració de consolidat.

Aquest és el cas de la Fira d'Estiu que organitza l'Associació de Comerciants de Castellar del Vallès.

Excepte a la primera edició, celebrada quan jo estava estudiant a Alemanya, sempre he donat un cop de mà als meus pares a la seva parada. És el que té ser fill de comerciants compromesos amb la causa.

M'ha agradat molt poder estar-m'hi avui amb el seu nét (de retruc el meu fill), ja que es tracta d'un esdeveniment eminentment popular.

Com molt bé defineix el seu eslògan: Fem poble, fem comerç.

Enhorabona a tota l'organització i als ciutadans i ciutadanes que n'han gaudit.

dissabte, 6 de setembre de 2008

La Mercè i l'Oscar

Avui anem de comiat de solter, i tot i que en general no en sóc un fervent entusiasta, aquest cop em ve molt de gust perquè és la de l'Oscar, en el meu cas (Si fós fèmina, aniria a la de Mercè).

I per què és així? Doncs perquè són dues persones per treure's el barret. M'he declarat sempre admirador de les bones persones que tenen coses a aportar al món.

A més, no ho fan de cara la galeria. Ho fan per prinicipis i per compromís... valors que són inherents a moltes persones, però que de vegades queden enterrats sota una gruixuda capa d'ego.

I el que és bastant inaudit és que es poden utilitzar infinitat d'adjectius que descriuen tant l'un com l'altre: treballador/a, intel·ligent, prudent, honest/a, sacrificat/da, educat/da, optimista, enèrgic/a... i tants i tants d'altres.

Està molt bé que us caseu, us mereixeu l'un a l'altra i l'altre a l'una.

I a la resta ens feu feliços de veure-ho.

Que mantingueu aquesta sort tota la vida!

De tècnics i polítics

Hi ha dies que et lleves, per alguna raó que desconec, amb ganes de dir evidències.

Afortunadament del màxim que et poden titllar és d'avorrit o de no aportar res de nou a la Humanitat.

Amb aquest esperit he fet un recull mental dedicant un parell de minuts, a tot estirar, a buscar frases fetes respecte de la importància (per mi) d'haver viscut experiències tècniques abans de dedicar-te a la política.

L'experiència és un grau.

Experience makes you wiser: L'experiència et fa més savi

Übung macht den Meister: La pràctica fa el mestre

Ser monaguillo antes que fraile. No comment needed...

Això de la saviesa popular està molt bé.

I més quan et serveix per il·lustrar.

Si analitzem els currículums del meus companys i companyes de l'equip de govern entendrem perquè cadascú s'ha fet càrrec de les responsabilitats que li han estat atorgades.

A la política, com a tantes àrees del comportament humà, no cal complicar-se ja des del punt de partida. El dia a dia ja està prou ple de reptes per créixer.

No cal fer-se trampes jugant al solitari.

dijous, 4 de setembre de 2008

Coneixement d'Oficis - Sabadell

De tant en tant sorgeixen Projectes de Formació que estan predestinats a romandre pels temps dels temps.

He tingut la sort de dirigir Escoles Taller, Cases d'Ofici i Tallers d'Ocupació en la meva etapa al Vapor Llonch, però un dels meus preferits era i és el Coneixement d'Oficis. Genuïnament sabadellenc.

La idea original de fa uns sis anys ha evolucionat cap un projecte prou dimensionat que compta amb la participació de 15 IES de Sabadell i aquest any un de Sant Quirze (aviat veurem a Castellar a la llista).Cada Institut hi participa amb un grup d'uns 10 alumnes que no tenen previst treure's el Graduat de l'E.S.O. i realitzen 3 sessions de 4 hores pràctiques (12 hores) a cadascun dels oficis que tenen taller al Vapor. Fleca, Reparació d'automòbils, Indústries Gràfiques (el Gremi on treballo), Fusteria...

Avui he tingut la sort de tornar a la meva segona casa, el Vapor Llonch, i mentre organitzavem la partipació del Gremi a la propera edició amb l'Anna Monterde (excel·lent responsable del programa) i la Marina Monté (amiga de la Facultat i fantàstica tècnica), hem enumerat la quantitat de nois i noies que han trobat el seu espai al mercat laboral gràcies a aquesta iniciativa.

Il·luminar el camí de les persones que passen el seu periple acadèmic de manera poc òptima és una feina sacrificada però amb una recompensa espectacular.

Llarga vida al Coneixement d'Oficis!

Afortunadament amb polítics compromesos com la Montse Capdevila i gerents com el Toni Aranda, així serà.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Gestió de la qualitat

Si enquestéssim un grup de ciutadans/es, usuaris de qualsevol servei ofert per l'Administració, interrogant-los sobre si prefereixen com a clients rebre un servei eficient o una cosa arregladeta, no caldria ser massa espavilats per anticipar-ne els resultats.

Amb aquesta premisa tan simple va nèixer a finals dels 80 la família de normes ISO 9000. Al meu àmbit professional, qualsevol centre privat o públic que col·labori amb el Departament d'Educació o el SOC ha d'acreditar una Gestió de la Qualitat 9001:2000, la principal norma de la nissaga.

No cal dir que si als òrgans directius o als gerents no ens/els afectés la butxaca, potser un 50% dels centres i serveis de les Administracions no hi tindrien cap tipus d'interès en acreditar-s'hi. Greu errada!

No sóc un defensor de la burocràcia ferragosa, però sí que és cert que si s'enfoca l'ISO com a filosofia de treball, els beneficis pels usuaris/es del servei es veuran incrementats. La millora contínua es palesa en una eficiència i eficàcia òptimes.

Al DPEiO hi ha un bon control de tots els processos, això deriva en resultats mesurables. Cursos plens, més demanda de serveis i alta satisfacció dels clients/es. Resultat: Certificació ISO molt bona.

Estem a punt, doncs, per analitzar altres àrees municipals i extrapol·lar-ne el model.

Funcionar amb l'exigència d'una empresa aporta beneficis a tothom. Els clients i clientes sempre tenen la raó.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Inici Formació Ocupacional

Sempre he cregut en els valors de la formació i l'educació com a fonamentals.

Probablement és l'aproximació més tangible al concepte 'democràcia'.

Avui 16 persones han iniciat el curs de Formació Ocupacional de Soldadura d'estructures lleugeres al Taller del Metall. Cada inici de curs suposa, per les persones que hi treballem, viure un conjunt de sensacions molt enriquidores.

Escoltar els motius diversos que porten a aquestes 16 persones, responsables de les seves famílies en la majoria dels casos, a dedicar uns mesos a la seva formació per aconseguir un treball digne/millor, és sentir una lliçó magistral de què és la vida.

De moment tenim ja 4 adjudicacions de cursos de FO pels anys 2008/09, i esperem ampliar-ho amb la sol·licitud que acabem d'entregar.

Estem en un període molt important, en el que començarem el traspàs al nou Taller del Metall. Estem en converses amb el Centre Metal·lúrgic per orientar-ho el més professionalment possible i optimitzar al màxim els recursos. És la nostra obligació com Administració.

Per tant, és bona notícia que tinguem tant bona resposta, i treballarem perquè tots aquests i aquestes alumnes acabin el curs i s'insereixin al sector metal·lúrgic amb totes les garanties d'un lloc de treball satisfactori.

Molta energia i sort a tots els que ho fan possible: tècniques, administratives, formadors i alumnes. Els polítics hem de vetllar per la millora contínua.