a) Volia veure com anava i quin ambient hi havia. Resultat: assistència massiva i entregada
b) Volia veure el Joan-Pau Chaves, el seu teclista, que feia 20 anys que no veia.
El Joan-Pau estiuejava (i capdesetmanejava) al C/Cadafalch als anys 80 amb la seva família de Sant Cugat. Ell comprava el diari a la botiga dels meus avis i així vam començar a jugar plegats a futbol a un camp que improvisavem abans de la Font dels Casots. Hi havia dies que tranquilament erem 15 o 20 'Maradonas' en potència.
Un mal dia ens va dir que se'ls acabava el contracte de lloguer i el propietari necessitava la finca.
Aniré de cara a barraca: poder anar ahir al Backstage, reconèixe'ns mutuament dues dècades després, ell amb 32 anys i jo amb 30, i rememorar aquelles vivències ha estat fantàstic.
Inclús el Lluís Gavaldà, que es va unir a la xerrada, comentava que el Joan-Pau havia explicat aquestes històries mentre preparaven el concert. L'Ignasi i l'Aleix apuntaven que això era ben bé "Pantalons curts i els genolls pelats".
Després d'una agradable conversa, d'intercanvis de mòbils i de promeses de trobada tranquila, ens vam despedir amb una forta abraçada.
Rilke deia que "la pàtria del poeta és la seva infància".
Gran sensació.
