He tingut la sort d'anar dues vegades a Finlàndia, un cop en una estada per un Màster europeu amb l'objectiu d'estudiar el sistema educatiu, més concretament la Formació Professional i Ocupacional.
No deixa de ser paradoxal que una societat amb una excel·lència tan gran a l'àmbit de l'Educació tingui un dels índexs més elevats de suicidis del món.
La massacre perpetrada avui a Kauhajoki fa fredar. Hi tinc antics companys d'Erasmus allà i evidentment els intentaré contactar per conèixer l'abast de la tragèdia a les seves famílies i coneguts.
I em pregunto, què passa pel cap d'un jove de 22 anys per realitzar tal atrocitat?
A les Facultats de Psicologia s'estudien les múltiples variables que poden entrar en joc en actes d'aquest tipus i quines són les característiques del context que ho afavoreixen.
Recordo els estudis relacionats amb la manca d'energia lumínica i la prevalença d'alts índexs de depressió.
Estem tant determinats pel context?
En ocasions com aquestes es posa de manifest la fragilitat de l'ésser humà.
Nothing new under the Sun.
