I no em refereixo només a pensar quins indrets hauràs d'ensenyar per ser un bon amfitrió sinó a quins mots utilitzes per descriure la realitat del teu dia a dia.
En aquestes situacions es produeix sovint l' 'efecte professor', allò que es sintetitza amb un "ensenyar és aprendre dues vegades".
Ahir definia Castellar davant oïdes estrangeres com una vila "còmoda i tranquila". Ho deia mirant-me l'skyline castellarenc des de Can Juliana.
Sí, la perspectiva de vegades minimitza els petits defectes i reforça les virtuts... Però, sempre, respecta l'essència.
I Castellar fa segles que la manté.
