Mentre tornava de la feina he pogut sentir a RAC1 les declaracions que aquesta tarda ha fet el gran Toni Soler a El Club de TV3, de les que el titular sintètic (i pseudo-sensacionalista) és "La discriminació del castellà existeix" .
Aquesta descripció reduccionista està molt plena de matisos, però comparteixo gran part d'aquest discurs.
Com a català (i no per la meva condició de catalanoparlant) no m'avergonyeixo que "el govern del meu país tracti la llengua pròpia com a llengua privilegiada"... Tan sols cal fer un senzill exercici, dir aquesta frase en sentit contrari, per veure que seria una animalada.
M'ha agradat el discurs desacomplexat del Toni Soler, veient que pot haver-hi gent que es senti disgustada o fins i tot indefensa.
El fet que cohabitin dues llengües oficials provocarà sempre, en major o menor mesura, conflictes i discrepàncies. Però, és una evidència que els successius Governs del nostre país, independentment del seu color, han apostat per restablir el greuge que ha patit la nostra llengua al llarg dels anys.
I en un 20-N no cal ni buscar exemples per il·lustrar-ho.
El Francisco Franco no ens estimava gens ni mica. En tinc indicis.
