dijous, 26 de febrer de 2009

La Plaza de La Soledá (Nacho Vegas)

El gran Nacho Vegas torna a trepitjar escenari a casa nostra.

I allà ens trobarem demà a la nit, al Let's Festival de L'Hospitalet.

Molt probablement obri amb aquesta peça magistral:


La Plaza de la Soledá

Al llegar al puerto subes por el barrio pescador.
Dejas a tu izquierda aguas sucias bajo el sol.
Y sobre tu cabeza chillan, dando vueltas, gaviotas que te guiarán.
Sólo avanza un poco más, y quizás me oigas cantar:

¿Quién me habrá robado el sol,
que hoy no siento su calor
y las ropas que cubrían mi piel
han tornado desnudez?

Si es que escuchas esto,
habrás llegado a la plaza de La Soledá.

Verás a un anciano que te hará alguna indicación.
No le hagas caso, ello supondría un grave error.
Y sobre tu cabeza siguen dando vueltas gaviotas que te guiarán.
Atraviesa el callejón. ¿Es que no oyes mi voz?

¿Quién me habrá robado el sol,
que hoy no siento su calor
y las ropas que cubrían mi piel
han tornado desnudez?

Cuando escuches esto,
habrás llegado a la plaza de La Soledá.

Pero, ¿quién me habrá robado el sol,
que hoy no siento su calor
y las ropas que cubrían mi piel
han tornado desnudez?

Cuando escuches esto,
habrás llegado a la plaza de La Soledá,
la plaza de la Soledá,
la plaza de la Soledá.

Citilab

Avui hem fet una sessió de treball amb companys i companyes tècnics/ques i regidors/es de l'Ajuntament a un dels centres de TIC al servei de la ciutadania més impressionants de casa nostra.

El Citilab de Cornellà és una joia pels que treballem en l'àmbit social, de la Formació i del desenvolupament econòmic.

És més que un centre cívic, més que un centre de Formació i més que un projecte vertebrador de ciutadania.

De ben segur que ens serà de gran utilitat i inspiració per redactar un projecte ambiciós dins el Pla Avanza2 que obre avui mateix el termini de sol·licitud.

Altament recomanable!

dimecres, 25 de febrer de 2009

Fanzine malalletra

Des que vaig obrir aquesta via de comunicació virtual he rebut un bon nombre de comentaris, ja siguin directament al bloc com al meu e-mail.

Ja sigui per vanitat o per ingenuïtat, em segueixen provocant bones sensacions les propostes, suggerències, qüestions o crítiques que se m'hi plantegen.

L'altre dia vaig rebre un correu que em va fer somriure. Evidentment no citaré l'autor (la veritat és que no el conec personalment) però em mostrava la seva sorpresa respecte "el meu interès i militància" (sic) vers la cultura catalana i en català.

Molt educadament em feia notar que no li quadrava, venint d'un integrant de l'equip de govern socialista, amb "punts de contacte amb el PSOE".

Li he demanat permís al Sr. A. per referir-m'hi en aquest post i aprofito per recomanar-te/vos una joia que ahir em va arribar des de Vilanova: el malalletra 19 de la Laia Calvet.

FANZINE MALALLETRA BROSSIÀ

Aquest número especial està dedicat al poeta Joan Brossa i inclou un doble cd amb poemes musicats per a l'ocasió pels grups:

Croma , Casual, Kitsch, Enric Casasses, Roger Benet, Abús, Ix!, Relk, Verdcel, Le Fou, Albert Palomar, Bikimel, ((( j ))), Miqui Puig, La Brigada, Fi, Linn Youki, (lo:muêso), Le Petit Ramon, erm, L'Ana és un koala, Joan Barranca i Blai Masó, Anímic, Ivette Nadal, Xavier Baró, Narcis Perich, Miquel Pujadó, Els Amics de les Arts, Víctima i botxí…

De tots aquests n'hi ha ben bé 6 que formen part de la meva biografia.

12 € magníficament invertits!

dilluns, 23 de febrer de 2009

L'Ajuntament i els principals agents econòmics del municipi es reuneixen per consensuar estratègies contra la crisi



L’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, i el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació, Joan Creus, s’han reunit aquest matí amb representants de l’Associació d’Empresaris de Castellar (ASEMCA), l’Associació de Comerciants (ACC) i els delegats de les principals entitats financeres i gestories del municipi, amb l’objectiu de poder tractar conjuntament diferents aspectes relacionats amb l’actual conjuntura de crisi econòmica.

La trobada, que ha tingut lloc a Ca l’Alberola, ha servit perquè l’Ajuntament hagi pres el compromís de potenciar l’oferta de formació específica dels empresaris, en matèria de gestió empresarial i pel que fa a la relació que poden mantenir amb entitats financeres. Aquestes han reclamat un major grau de professionalització en l’administració de les empreses.

La setmana que ve, la Regidoria de Promoció Econòmica mantindrà una trobada amb les gestories del municipi per tal de concretar un pla de formació adreçat als empresaris. Un dels objectius que s'han fixat és que els gestors puguin disposar de més informació i formació a l’hora d’assessorar les empreses, especialment pel que fa a l’entramat de recursos i serveis que les administracions, patronals i entitats financeres ofereixen al teixit empresarial.

Així mateix, també s’han previst altres reunions sectorials amb empresaris i comerciants per tal de poder establir noves mesures que serveixin per atenuar l’actual situació de crisi econòmica.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Saber perdre

Acabem de tornar amb l'autocar de la Penya del derby tot comentant la jugada.

Sí, l'Espanyol ens ha guanyat 1:2 en un partit ple d'aturades, un àrbitre echao p'alante, i un Barça molt menys inspirat del que ens té acostumats.

És la primera derrota en Lliga des de Sòria, el dia que vaig començar a escriure el bloc, i això és molt poc comú.

He felicitat a dos bons amics, un perico i una perica, el Josep i la Silvia, de seguida que ha acabat el partit. No sóc gens anti-espanyolista, i tot i entendre els crits de "a segunda a segunda" (sic), crec que s'ha demostrat que no serveixen de res.

El millor d'avui ha estat poder compartir amb el Marc Cornet el viatge d'anada i de tornada.

Ho deixo escrit i estic convençut que el temps em donarà la raó, el Marc serà d'aquí un temps, el president de la nostra Penya. Ningú millor que ell per fer, quan s'escaigui, el relleu generacional.

I ja sap que per la gran estima que li tinc a ell, i per l'orgull d'haver apreciat tant al seu pare, el recolzaré en tot el que calgui.

I com recomana el míster Sr. Josep Guardiola, us animo a llegir "Saber perder" del gran David Trueba, escriptor i guionista sensacional, i amic seu.

D'això va la cosa.

divendres, 20 de febrer de 2009

Röyksopp - What else is there

El 2005 els noruecs Röyksopp van comptar amb la col·laboració de l'espectacular Karin Drejer Andersson de The Knife per fer aquesta obra d'art. Un 10.


What else is there?

It was me on that road
But you couldn`t see me
Too many lights on, but nowhere near here

It was me on that road
Still you couldn`t see me
And then flashlights and explosions

Roads are getting nearer
We cover distance but not together
I am the storm and i am the wonder
And the flashlights, nigthmares
And sudden explosions

I don`t know what more to ask for
I was given just one wish

It`s about you and the sun
A morning run
The story of my maker
What i have and what i ache for

I`ve got a golden ear
I cut and i spear
And what else is there
Roads and getting nearer
We cover distance still not together

If i am the storm if i am the wonder
Will i have flashlights, nightmares
And sudden eksplosions

There is no room i can go and
You`ve got secrets too

i don`t know what more to ask for
i was given just one wish

L'oficina de suport a persones en atur concerta 22 cites en un sol dia.


Carnestoltes

Mentre alguns dels meus millors amics deuen estar a punt de començar el festival carnavalístic a Roses, acabo de posar a dormir el petit príncep.

I no ho dic per un ensucrament inusitat sinó perquè avui al Picarol s'han disfressat en bloc de prínceps, nans, Blancaneus i bruixes.

A l'Arian li ha tocat de príncep i tots plegas feien moltíssima patxoca.

Tot i no ser un transformista excessiu recordo grans Carnavals a la meva vida. Un dels més especials va ser el 2000. Se'ns va acudir fer el viatge de final de carrera als Carnavals de Tenerife.

I amb 21 anys es celebra amb una idiosincràcia molt jovenívola.

I tu ja m'entens.

dijous, 19 de febrer de 2009

Pixies - Where is my mind

Resposta al comentari de la Caro al meu post de Kitsch

Mentre els matats com jo escoltavem el que podiem, la noia més brillant de la classe, influïda per la seva magnífica germana Mònica, em vacil·lava amb els Pixies, els Smiths i els Cramps.

Sempre que els escolto em vens al cap. Quanta raó que tenies, artista!



"Where is My Mind"

Oh - stop

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
But there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind [3x]

Way out in the water
See it swimmin'

I was swimmin' in the Caribbean
Animals were hiding behind the rocks
Except the little fish
But they told me, he swears
Tryin' to talk to me, coy koi.

Where is my mind [3x]

Way out in the water
See it swimmin' ?

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
If there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind [3x]

Oh
With your feet in the air and your head on the ground
Oh
Try this trick and spin it, yeah
Oh
Oh

Dijous gras

Com recordo els "dijous gras(sos)" de la meva infància.

Entrepà de truita, motxilla i tot el cole cap a Can Casamada.

Allà, fent cabanes, compartiem moments espectaculars.

Que senzill pot ser tot plegat.

dimecres, 18 de febrer de 2009

Kitsch - Déu i el gos (1991)

Fa 18 anys d'aquesta perla... Fa 18 anys que era pre-adolescent...

I Kitsch segueix. 

Llarga vida!


Déu i el gos

Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.
Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.

Un és sant, l'altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.
Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.
Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.

Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.

Déu i el gos sota el cel fosc,
instant la lluna a caure sobre tots.

Inici Curs d'Auxiliar d'Infermeria en geriatria


Comença un nou curs d’auxiliar d’infermeria en geriatria per a persones en situació d’atur

Un total de 24 persones han començat aquesta setmana un curs d’auxiliar de geriatria organitzat pel Departament de Promoció Econòmica i Ocupació (DPEiO) a través d’una subvenció del Pacte per l’Ocupació del Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental.

El curs, que es fa en horari de matí, de 9 a 14 hores, finalitzarà el mes de juliol, i consta d’una part teòrica, que s’impartirà a l’edifici de Cal Botafoc, i d’una part pràctica. En aquest sentit, i com a novetat, les pràctiques a diferents residències s’intercalaran amb les sessions teòriques, de manera que, a partir d’aproximadament el mes d’abril, els alumnes faran tres dies a la setmana de classes teòriques i dos dies de classes pràctiques. Des del DPEiO, a més, s’està valorant la possibilitat que les pràctiques puguin portar-se a terme també a domicilis particulars.

El curs d’auxiliar de geriatria ha tingut enguany un total de 115 sol·licituds. Després d’una sessió d’informació en què es va explicar el temari i l’horari del curs, les sol·licituds van quedar en 75, tot i que al final seran 24 les persones que podran portar-lo a terme, ja que inicialment les places previstes eren una quinzena. Cal assenyalar, a més, que a l’hora de seleccionar els participants definitius al curs, s’han prioritzat aquells inscrits que es trobaven en situació d’atur.

Font: www.castellarvalles.cat

Debat polític Ràdio Castellar - 18/02/09


Aquest vespre hem compartit tertúlia-debat amb els companys Antonio López (CiU), Xavi Arderius (L'Altraveu) i Oriol Papell (ERC).

Hem tingut un record especial per l'Antoni Farrés.

Temes tractats: 

-PAM 2009

- Obra Social Benèfica

- Posada en marxa de l'Oficina d'atenció al ciutadà/na en situació d'atur

Tot, com sempre, magníficament moderat per l'Eduard Garcia.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Manel - En la que en el Bernat se't troba

Extraordinari i molt recomenable debut dels Manel.

El seu àlbum "Els millors professors europeus" és una de les sensacions del panorama musical de casa nostra.


En La Que El Bernat Se’t Troba

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluïd.

“Quin nas més gros que tens!”, m’ha dit, la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m’he dit,
quina nena més dolça devia ser,
quin plaer haver-la pogut conèixer en aquell temps

“Si tanques els dos ulls”, m’ha dit,
“si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals”.
I “Que bonic! Que Bonic! Que bonic!” m’he dit
i quina veu més fina que té,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.

Joan Brossa - Final!

"FINAL!"

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
 
                                                          20 de novembre de 1975


Sessió informativa Ajuts Empresa 23 de Febrer

La situació econòmica actual presenta moltes dificultats que estan afectant de manera molt diversa tant a les persones com, també a les empreses del municipi. Malgrat tot, aquestes situacions sempre presenten oportunitats que cal estar preparats per poder afrontar i assolir.

L’equip de Govern de l’Ajuntament de Castellar del Vallès ha dissenyat i establert una bateria de mesures per tal de poder ajudar, dins del les possibilitats, a les persones que es trobin en situació d’atur. A més, conjuntament amb els representants de les empreses, l’Associació d’Empresaris de Castellar (ASEMCA) així com l’Associació de Comerciants de Castellar (ACC), també s’ha previst organitzar diferents accions llarg d’aquest any.

Per tal de poder tractar diferents aspectes en relació a la situació econòmica, dels ajuts de les administracions supramunicipals i altres entitats públiques, i fer-vos coneixedors dels ajuts esmentats del Govern Local, us proposem participar en la sessió informativa i de treball que hem organitzat pel dia 23 de febrer de a les 11 hores a les “golfes” de l’edifici de Ca l’Alberola, al mateix Passeig Tolrà, 1.

Ens complauria comptar amb la vostra presència i la vostra col·laboració. Per aquest motiu, si teniu disponibilitat d’assistir-hi, agrairíem us possessiu en contacte amb el personal de la Regidoria de Comerç i Indústria a través del telèfon 937 471 055, o també a través del correu electrònic centredeserveis@castellardelvalles.cat.

dilluns, 16 de febrer de 2009

La torna

Al l'últim ple ordinari vam votar per unanimitat la posada en marxa de l'Oficina de suport a les persones en situació d'atur. 

Fa una estona us n'acabo d'adjuntar la notícia de l'inici de la seva activitat efectiva.

Aquesta ha estat una de les decisions preses des de l'equip de govern i la comissió de seguiment creada per observar el comportament de la crisi.

Justament, una foto apareguda per informar d'aquestes accions serveix al Rafa Homet, una persona a la que tinc en molt bona consideració, per contraposar dos conceptes ètics i estètics.

Us recomano la lectura del seu post breu però punyent i explícit.

Jo també admiro aquesta mare de dos fills, treballadora i estudiant de Diplomatura. Síntesi, 'a priori',  d'intel·ligència i sacrifici.

Es destil·la del post que aquesta mare no podria ser cap dels/de les que sortim a la foto, tots representem un concepte oposat a això.

Es veu.

Víctima i botxí

L'Òscar Rocabert  i la Maat i Fontanet són Víctima i Botxí.

Molt recomanable per qui gaudeixi amb Brossa o Casasses.

Seria fàcil etiquetar-los de poesia surrealista, de proposta excèntrica. A mi em sembla una manera de relatar i descriure molt ben resolta. He sigut seguidor de l'Òscar des de fa anys.

Us en deixo un bon tast, tot recomanant-vos que els conegueu més



Era un dia de romanço.
La història començava
tot plovent en un bosquet
de prop de Caldes. P'rò quina?
Això ja no t'ho puc dir.
Perquè tot era mentida
en aquell instant precís.
Tres peus i un gat i una verba.
Una verba que és buscar.
Màrius Serra retallava
cromos des d'un magazín.
Jo no hi era. M'ho semblava.
Pas havia set nascut.
A la història hi passen coses
que t'explico ara mateix.
Era un músic de províncies,
sant Francesc el seu patró.
Sense ni pèl a la cara
va escoltar una gravació
en una tenda d'hi-fi.
Ja no hi havia camí
de tornada. Tot anada.
Per a gran sort per a mi.
Va casar-se i tingué fills,
no pas amb la prima dona.
Tingué fills sans, envejables.
Una duia el nom de Lluna,
tal com diu la gravació.
Repartí diners i penes.
Molts l'amaren. I no tant.
Morí d'atac a la pròstata.
I després vingué la resta
de la història. Tot gravat.
Era un músic de províncies.
Un dia l'escoltaràs.
L'escoltaràs algun dia.
Les rates se't menjaran.
I ja no voldràs morir-te
ni que et paguin el sopar
ni que vulguin que te'n vagis.
Vindran els déus i el dimoni
i junts es daran la mà.
D'aquí a uns moments precisos,
el meu verb s'acabarà.
Glòria, Glòria a don Antoni,
don Antoni de Bearn.

Oficina de suport a persones en situació d'atur

Es posa en marxa a Cal Botafoc una oficina de suport a persones en situació d’atur


Aquesta setmana es posarà en marxa a la planta baixa de Cal Botafoc (c/ Sant Llorenç, 7) una oficina de suport a persones en situació d’atur, que tramitarà set nous ajuts econòmics en matèria de transport públic, formació i suport a les famílies i que funcionarà els dimarts i els dijous de 16 a 19 hores. A més de centralitzar totes les sol·licituds, l’oficina oferirà informació i assessorament sobre el ventall d’ajuts i serveis que s’ofereixen tant des de l’Ajuntament  com des d’altres administracions.

En matèria de transport públic, les persones que compleixin un determinat perfil podran obtenir una targeta T-10 d’una o dues zones al mes lliurant a l’Ajuntament una d’esgotada.

Pel que fa a la formació, els ajuts consistiran en l’exempció del pagament de les quotes de l’Escola d’Adults i dels cursos de català que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística.

El tercer paquet de mesures té per objectiu donar suport a les famílies amb infants a càrrec. Els pares i mares que estiguin en situació d’atur podran sol·licitar descomptes del 50% en les quotes que han de pagar per la inscripció de fills o filles en entitats esportives i lúdiques que figuren en el registre municipal d’associacions i grups estables. L’Ajuntament assumirà l’import d’aquestes bonificacions establint una compensació a les entitats. De la mateixa manera, també s’ha establert una bonificació del 50% de l’import de matriculació i les quotes de l’Escola de Música, la Ludoteca i dels Casals de Vacances.  Finalment, l’import dels ajuts a famílies amb infants escolaritzats en escoles bressols es duplicarà en cas que el sol·licitant sigui una persona aturada i compleixi els requisits sol·licitats.


Font: www.castellarvalles.cat

diumenge, 15 de febrer de 2009

Toni 31.0

El Toni M. va deixar els 30 enrera la setmana passada i vaig tenir la gran sort de sopar plegats el dia del seu aniversari.

És un gran amic, un germà per mi. I té la sort de tenir una família espectacularment bona, que evidentment es mereix.

Sempre ha anat fent el seu camí sense emprenyar a la resta, i ens escoltem i donem consells, i sobretot riem molt plegats. 

Em fa molt content saber que les coses li van més que raonablement bé, i sé que les petites coses que vol millorar les pot aconseguir.

 

Carles Sabater. 10 anys

Recordo claríssimament fa 10 anys quan vaig escoltar a la ràdio la notícia de la mort del Carles Sabater.

Havia sigut un gran admirador de Sau fins el seu 4t disc. "No puc deixar de fumar", "Per la porta de servei", "Quina nit" i "El més gran dels pecadors" formen part de la meva banda sonora vital de la pre-adolescència.

Després vaig inclús renegar d'haver-ho estat, signe de la meva estupidesa de l'edat que no sé si he curat del tot, però la seva mort va colpir a molta part de la meva generació i de la precedent.

El Carles era un artista, un showman, de molt talent. No només per la seva petja amb Sau, sinó per les múltiples aparicions a l'escena teatral, a Dagoll Dagom com a exemple més popular.

Per desgràcia la seva prematura mort el va convertir en un mite.

Us deixo la versió que el mestre Adrià Puntí va fer del "Només ho faig per tu", apostaria que al concert d'homenatge al Carles Sabater. 





Sens dubte, una de les 100 millors execucions d'una cançó dins la música del nostre país.

dissabte, 14 de febrer de 2009

Alcalde Antoni Farrés

Ahir vaig tenir una sensació molt potent de tristor en conèixer la mort de l'Antoni Farrés.

L'alcalde Farrés ha estat, és i serà un símbol per la classe política i la ciutadania del territori.

Síntesi dels valors que fan gran un poble.

Aquesta convulsió emocional em va  fer veure clarament com m'estimo Sabadell.

Enllaço amb el magnífic post de la Montse Capdevila.

El meu condol a la inmensa família Farrés.

Pare-fill, avi-nét

El meu fll va néixer el 9 de Febrer i el meu pare el 13. Això vol dir que en aproximadament la meitat de les ocasions celebren/aran l'aniversari la mateixa setmana.

Els meus pares entren aquest any - d'aquí un mes ma mare - a la seixantena. Jo els conec de sempre, però podríem dir que en sóc conscient des que en tenen 30 i pocs.

D'ells he après, i continuo aprenent, moltíssimes coses, i molts valors, la discrepància amb lleialtat, la llibertat amb responsabilitat, i són exemples inequívocs per mi d'esforç i tenacitat a la feina, d'estima incondicional a la família i els amics.

Tenir referents a casa és del millor que et pot passar a la vida.

Ara toca seguir-los construint per l'Arian. 

Vida plena.

Demandes ASEMCA

Vam començar la setmana donant suport, amb l'Alcalde al capdavant, a l'Assemblea d'empresaris convocada espontàniament i entomada amb bon criteri per l'ASEMCA, bona feina la del president Eloi Tarrés i la seva Junta.

Compartim el patiment de l'empresariat, i dels treballadors/es evidentment, del territori, i recolzarem les demandes que han explicitat en els següents punts:

Demanem

Que davant d’aquesta situació siguin escoltades les següents peticions:

1. Que cal garantir que totes les mesures anticrisis adoptades per les diferents administracions per facilitar o impulsar l’activitat econòmica, arribin realment a les empreses i s’adaptin a la realitat del teixit empresarial i no siguin només bones intencions.

2. Que es garanteixi i es faciliti l’accés al crèdit i al finançament de les operacions habituals de l’activitat econòmica. Pensant sobretot en el teixit empresarial real del territori, i que aquest fet sigui immediat, doncs la situació de col·lapse és imminent.

3. Que l’Administració pública busqui els instruments necessaris per complir amb l’obligatorietat legal dels terminis de pagament, evitant ser un dels principals actors d’aquesta situació.

4. Que l’administració pública reguli de manera immediata per tal de garantir les operacions entre empreses i eviti que quedi impune la morositat i l’endarreriment dels pagaments indefinidament.

5. Que les agrupacions patronals proposin i organitzin, si aquestes mesures no s’implementen de manera urgent, accions contundents i dràstiques per donar a conèixer la situació i reclamar solucions.

I en general que es treballi en accions i polítiques:

Per evitar i controlar la morositat, aspecte que perjudica greument la viabilitat de moltes empreses.
Que defineixin una veritable política “industrial” orientada a la realitat del teixit productiu actual.

dimarts, 10 de febrer de 2009

2

Conversa mantinguda entre un fill i un pare el dia del 2n aniversari del primer, ahir 09/02/09... :

P - Arian, quants anys téns?

F - Un (amb energia i mostrant el dit decididament)

P - No, Arian, dos

F - Un, homeee (entona com si el seu pare s'estigués equivocant i li perdonés la vida)

P - No, Arian, que avui en fas dos (ensenyant a fer el 2 amb els dits)

F - (veu que fer el 2 es més complicat que fer l'1) No, no, no, un!

I així mitja hora.

Tempus fugit.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Premis Castellar, o el nom no fa la cosa

Divendres al vespre vaig rebre al meu compte de l'Ajuntament un correu electrònic curiós.

Té tota la pinta d'anar dirigit a tots els treballadors/es i regidors/es municipals.  Ho deixo en "presumptament", tot i que no seria la primera vegada que es fa "spam" d'aquesta manera.

Es tractaria doncs d'un anònim o grup d'anònims que tenen accés a tots els e-mails de la casa.

El text escuet i sense signar tracta sobre els Segons Premis Castellar (sic):

"HOLA!
 
Voteu el nou apartat "QUI SERIA..." de la web dels SEGONS PREMIS CASTELLAR!
 
ESPEREM ELS VOTRES VOTS!
 
 
 
recordeu que cada setmana la web serà actualitzada mab nous continguts!"


Evidentment que us deixo l'enllaç perquè em sembla una pàgina dirigida a un col·lectiu, els i les polítics/ques municipals, que estem constantment a l'aparador.

Com que ningú ens obliga a ser càrrecs electes, hem de donar la cara, i això és part del joc. Hem d'acceptar les crítiques, siguin punyents, destructives o constructives, i el que és millor, tenim un correu electrònic anònim al que dirigir-nos si no ens agradés la pàgina web humorística de la que sóm protagonistes.

No vull que se'm malinterpreti, crec que és sa que existeixin iniciatives com aquesta (independentment que el nivell dels continguts humorístics en aquest cas em sembli mediocre), però considero que és més lloable fer-ho donant la cara, encara que sigui fent mofa, burla, ironia o sarcasme.

Però, ja se sap, de pájaru (suavitzem-ho) o de senyor se n'ha de venir de mena.

Aprendre entre fogons

*Article de Cristina Domene, L'Actual 

L’Aula de Cuina de Castellar forma futurs cuiners i cambrers

Els alumnes i la professora San Nicolás, a les instal·lacions de cuina de l’edifici dels Safarejos. || Josep graells


L’aula de cuina de Castellar del Vallès no és només un lloc on aprendre a elaborar receptes. El curs d’ajudant de cuina impartit pel Departament de Promoció Econòmica i Ocupació de la vila (DPEIO
) té com a objectiu que els alumnes adquireixin els coneixements necessaris per desenvolupar-se dins de la cuina com a ajudants, però també com a cambrers a la sala del restaurant. El curs que dura de l’octubre al març, amb pràctiques incorporades a restaurant,
té com a finalitat que els alumnes, que estan en situació d’atur, puguin inserir-se més fàcilment al mercat laboral. Susana San Nicolás és la professora de cuina. Durant cinc hores i mitja, de dimarts a divendres, els alumnes aprenen tècniques de cuina, vocabulari específic, i fan la misse en place, és a dir, la preparació prèvia. És una aprenentatge molt pràctic: “La manera d’aprendre és cuinant. Cada dia preparen el dinar per a ells i els dimecres i dijous, a més,
per al servei de restaurant del propi curs, on poden menjar fins a 20 comensals.
Això no és cuina ràpida. Treballen molt i agafen molta experiència”. Els dilluns la classe està dedicada als coneixements de sala. La professora, Ana Vicen, s’encarrega d’ensenyar tècniques
com la correcta distribució dels coberts, la manera de servir o com prendre nota.
L’alumne Xavier Ruiz explica que està aprofitant l’atur per fer el curs: “La meva idea és buscar treball quan acabem al març”. Hafida Tair afirma: “El meu objectiu és conèixer els mètodes de la
cuina catalana, trobo que és molt profunda”. L’aprenent Jonatan Cabalgante abans treballava com a lampista “Aquest curs m’està obrint unes portes que mai m’havia pensat”. D’altra banda, Maria García manifesta que tots els companys tenen moltes ganes de realitzar els 15 dies de pràctiques a un restaurant: “Serà el moment de la veritat, de posar en pràctica el que hem après al curs”. 

La mestra de cuina ensenyant rebosteria. || Josep Graells










Al restaurant del curs, “El Palauet”, fan les pràctiques de sala. || Josep Graells


dijous, 5 de febrer de 2009

El Pla d'Acció 2009

El Pla d’Acció 2009 proposa 128 mesures amb l’accent en les polítiques d’ocupació i l’estalvi energètic, entre d'altres 


Polítiques socials i d’ocupació

 

Dins la línia estratègica que du per nom “Un Castellar pensat per a les persones”, el Pla d’Acció 2009 posa l’accent a donar suport a les famílies amb rendes baixes i els col·lectius amb necessitats especials. Entre els principals ajuts que es posen en marxa, destaquen l’obertura de noves línies de subvencions: per reduir la pressió fiscal a persones amb recursos econòmics insuficients; per facilitar l’accés a l’habitatge; i per atendre les persones grans.

També s’han ampliat els ajuts d’utilització del transport públic, que fins ara només estaven adreçats a les persones grans. A partir del 16 de febrer de 2009, també se’n podran beneficiar els joves de 16 a 25 anys i les persones en situació d’atur.

 Precisament, el suport a les persones desocupades s’ha prioritzat amb la creació d’una oficina única que centralitzarà la tramitació de nous ajuts en matèria de transport públic, formació i suport a les famílies. Entre d’altres, es concediran subvencions per la inscripció de fills a entitats esportives i de lleure i a serveis municipals com la Ludoteca, els Casals de Vacances i l’Escola de Música. També s’oferiran descomptes per la inscripció a l’Escola d’Adults i als cursos del Servei de Català.

Amb l’objectiu de millorar els serveis d’ocupació, també s’han incrementat els recursos destinats al Club de la Feina i la Borsa de Treball, que ampliaran el seu horari. La Regidoria d’Ocupació també treballarà en l’ampliació del catàleg de cursos de formació ocupacional i comptarà amb nous espais de formació ocupacional a la nova nau del metall que estarà situada al Pla de la Bruguera.

extret de www.castellarvalles.cat

dimarts, 3 de febrer de 2009

PAM

Aquest vespre, tot acabant de pulir i repassar la redacció final del PAM 2009, amb l'Ignasi, el Sebastià, l'Àlex i la Belén, comentavem temes de sensacions de la ciutadania.

Sóm conscients de la molta feina que fem, i no ho dic com egòlatra, sinó per l'experiència de veure cada dia els projectes que tots els meus companys tècnics/ques, administratius/ves, responsables tècnics i polítics, tiren endavant.

Ara estem passant per una boira densa i fosca de la que no veiem el final, i això és la preocupació del comú dels mortals.

Però no hem de deixar de seguir lluitant, ans el contrari. 

Ara més que mai.

diumenge, 1 de febrer de 2009

El Víctor

Ahir celebravem el 31è aniversari d'un dels meus millors amics, el Víctor.

Les nostres vides es van creuar per primer cop el 96, quan començavem Psicologia a l'Autònoma, però no va ser fins l'any següent quan vam coincidir a les magnífiques classes de Psicometria, on entre correlació i correlació arreglavem el món fent les alineacions del Barça de la següent temporada, valorant èxits i fracassos sentimentals, coses de l'edat(?)...

El Víctor és una d'aquelles persones que valen tant la pena perquè és únic. És extremadament extrem. El seu cap funciona a 3.000.000 RPM i, per complementar-ho, hi mescla emoció pura. Sembla dissenyat per l'Andrés Calamaro, artífex de la nostra banda sonora d'aquella època inicial. 

Aparentment, i en molt punts profundament, som l'antítesi l'un de l'altre, i probablement aquí radica el secret de la nostra amistat. Crec que sóc de les poquíssimes persones que mai de la vida s'ha enfadat amb ell per cap dels seus comentaris explosius. És més, tinc l'honor de formar part dels escollits que tenim llicència per esbroncar-lo i clavar-li sermons sense pietat, cosa que utilitzo més aviat poc.

Professionalment és d'aquelles persones que sempre vols que s'uneixin als teus projectes, i sóc afortunadíssim d'haver-ho fet fins ara, primer al Vapor Llonch (tot i que en àrees diferents) i des de fa 2 anys justos a l'Escola del Gremi d'Indústries Gràfiques. Espero que per molt temps.

Felicitats geni!

Geni, paraula polisèmica...