Imagino que el fet de no identificar-me amb una idea nacionalista pura m'ha fet allunyar del patriotisme.
Sí que concebo l'existència d'uns trets identitaris catalans, hispans/espanyols, mediterranis, llatins... però això d'acotar límits, i de restar compatibilitats amb altres veïns no m'acaba de fer el pes.
Em reconec com a ésser viu dins la cultura catalana, però la vida m'ha donat l'opció d'apropiar-me d'altres formes d'entendre el món. Tot plegat suma, i em reconforta.
Dissabte va ser el dia d'Europa, una de tantes dates amb la rellevància que cadascú li vulgui donar.
Jo no ho vaig celebrar especialment, però sí que hi vaig dedicar uns minuts de reflexió (limitada, no sóc un erudit...), i al vespre, abans del València-Madrid, em vaig posar a escoltar aquesta obra mestra dedicada a Europa.
Roxy Music - A Song for Europe
Here as I sit
At this empty cafe
Thinking of you
I remember
All those moments
Lost in wonder
That we´ll never
Find again
Though the world
Is my oyster
It´s only a shell
Full of memories
And here by the seine
Notre-dame casts
A long lonely shadow
Now - only sorrow
No tomorrow
There´s no today for us
Nothing is there
For us to share
But yesterday
These cities may change
But there always remains
My obsession
Through silken waters
My gondola glides
And the bridge - it sighs ...
I remember
All those moments
Lost in wonder
That we´ll never
Find again
There´s no more time for us
Nothing is there
For us to share
But yesterdays
Ecce momenta
Illa mirabilia
Quae captabit
In aeternum
Memor
Modo dolores
Sunt in dies
Non est reliquum
Vero tantum
Comminicamus
Perdita
Tous ces moments
Perdus dans l`enchantement
Qui ne reviendront
Jamais
Pas d´aujourd´hui pour nous
Pour nous il n´y a rien
A partager
Sauf le pass
També amb versió del meu idolatrat Dave Gahan (Depeche Mode)
