diumenge, 30 d’agost de 2009

De coses sagrades

Un regidor/amic, el nom del qual comença per Al i acaba amb -eix, em va cedir, en un acte de bondat i generositat dels que em té acostumats, una entrada per la final de la Supercopa a Mònaco d'aquest divendres.

Hi he anat acompanyat de 4 amics (el Marc C. i la Txell, el Joan H. i el Jaume V.), cruspint-nos els gairebé 700 quilòmetres amb el meu cotxe.

Ha estat un cap de setmana més que ben aprofitat, i tirant d'Etap Hotels (gran troballa del Marc per viatjar amb dignitat i bé de preu) hem pogut visitar Cannes, Montpeller, Niça, Antibes i Biot. A part de Mònaco i el partidàs al que vam assistir.

Vam tenir, però, moments per parlar de la vida. De la temporada dura que cadascú ha passat per diversos esdeveniments vitals clau, de les càrregues laborals, de la gestió del temps, de la vida, de l'amor, de les relacions.

Em considero afortunat de tenir els familiars, els amics, els coneguts i els saludats que tinc, i d'un temps cap aquí, he intentat restablir o potenciar el contacte amb persones que m'han deixat petja profunda a la vida.

Probablement em trobo en un punt de la vida que les obligacions professionals i la situació personal m'han marcat decisivament en no tenir el temps òptim per fer coses imprescindibles, com pot ser fer coses amb la gent que estimes.

No és cap excusa, evidentment, però si que és una qüestió que es pot gestionar més bé. I cap aquesta millora intento dirigir-me.

Amics de tota la vida, del poble, de l'Escola, de l'Universitat, d'Alemanya, de la vida professional i amb qualsevol altre etiqueta, segueixen entrecreuant-se en la meva existència, i això és molt reconfortant.

Em manca molt, però, per aconseguir completar armònicament el teixit vida-animal laboral-amistats-relacions potencialment sentimentals. I ja deu ser bo tenir la sensació que queden moltes coses per fer i per millorar, de fet no em provoca cap sensació desesperada, però sí que constato que em costa ser "molt-molt-llatí".

Tot i que, si se'n pot sentir, me'n senti.

dilluns, 24 d’agost de 2009

Paolo Conte - Festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols)




Només va caldre esperar a que el Mestre Paolo Conte sortís a l'escenari per comprovar que als seus 72 anys és indiscutiblement un dels millors cantautors europeus.

Amb el Jaume i l'Antoni, vam gaudir d'un espectacle grandiós i impecable, amb 8 músics excel·lents al seu costat.

En condicions normals diria que ha estat el meu Concert de l'Any... però el 21 de setembre a Barcelona arriba un ésser superior...




Inici Joan 31.0

Avui, amb la tornada a la feina (I i II) inauguro el meu Any Nou.

Recordo que fa gairebé un any vaig decidir començar a escriure aquest bloc, i haig de reconèixer que 257 posts després, em ve de gust seguir-ho fent.

I perquè veieu com em sento en aquest primer dia post-vacacional, us transcric el post del 31/08/08. Hi ha coses que no canvien mai.

Després d'un temps d'observació i enquestes puc afirmar, quasi-científicament, que els anys no comencen el mes de Gener.

El Setembre ha adquirit el rol de responsable de fer el tret de sortida. És per això que per a molts les vacances han passat a tenir una versió extra-slim o descafeïnada.

Pels que ens dediquem a gestionar centres educatius o a planificar serveis municipals, el mes d'Agost ens dóna un plus d'aprofitament del temps. No hi ha les qüestions del dia-a-dia i això permet centrar-se en les qüestions estructurals. És un mes fonamental de preparació de l'any.

Tot i això, no cal obviar que és més que saludable i merescut trencar uns dies amb la rutina i aprofitar per viatjar, sortir, gaudir dels petits plaers de la vida que fan de l'estiu una època magnífica.

El Setembre serveix per a començar a executar maneres de fer i de ser. I m'explico.

L'Agost és un mes ideal per fer l'anàlisi personal de l'any anterior:

què hem fet bé, què és millorable, com hem enfocat un tema, quina relació professional hem establert amb qui, què val la pena, què ens enriqueix, què és prioritari...

En definitiva, anem endreçant a la nostra escala de valors tot el que hem fet durant tot l'any.

I ho fem d'una manera més relaxada i harmònica, però també més potent.

Fruit d'aquesta reflexió, a la tornada a la rutina, comencem a comunicar als nostres amics, amigues, familiars, companys, companyes, alumnes, convilatans, convilatanes, col·laborados, aquesta nova versió del que sóm i fem.

Per tant, el Joan Creus 31.0 us desitja bon Nadal i un molt bon any 2009-2010!!

dijous, 20 d’agost de 2009

Retorn a Castellar


Amb dues setmanes i mitja m'he cruspit les vacances en sentit estricte.

He desconnectat fins on he volgut, bastant, i m'ho he passat bé fent algunes de les coses que faria si no em calguéssin ingressos per viure.

El paratge magnífic, Cala Canyelles Petites (Roses), a un dels apartaments regentats per la família castellarenca, i amiguíssima, Pladevall Gili, hereus de les bones maneres de la Fonda Pi (el Bar del Pi de tota la vida). Amb el Ramon, la Nuri, l'Antoni i la Marina al capdavant.

Allà he portat una vida prou monacal, esport, platja, moltes hores de jugar amb l'Arian, moltes hores de lectura, camí de ronda amunt i avall, biblioteca i portàtil.

I visites d'amics: la Caro i el Frej des de Copenhague després de veure la seva recent estrenada nebodeta Valentina (felicitats Mònica i Baldo!), i més castellarencs il·lustres, els Srs. Ponç C., Jaume M. i sra.Mireia, Albert B. i Jordi A, la Ruth F. i sr. Sergi. I diria que ja està.

Una magnífica manera d'agafar energia, pensar en la feina feta l'any anterior i la futura.

Es veu que la vida lúdica també és vida, encara que no ens costi recordar-ho durant l'any...

Segur que cauran molts posts més els propers dies de coses ben parides que he viscut aquests dies.

diumenge, 2 d’agost de 2009

Stand by

Quan es llevi el petit agafem l'equipatge i comencem oficialment els dies de quasi-desconnexió.

Després de la magnífica jornada d'ahir, on vaig tenir el plaer de casar una persona estimadíssima i admirada, iniciem uns dies de descans i reflexió.

Ens retrobem molt aviat.

Gaudiu al màxim, d'aquí no en treiem massa més.