divendres, 11 de desembre del 2009

Sobre el 13-D


 Aquest tema ha sortit en més d'una ocasió al bloc.

Hi aniré i votaré en blanc per molts motius, però el fonamental és que no sóc independentista, de la mateixa manera que si em defineixen com espanyol no em provoca ni fred ni calor.

Hi participaré perquè penso estar passejant per la zona, és una qüestió que m'encurioseix, i miraré els resultats amb atenció.

Sóc molt mal pronosticador i, honestament, no tinc elements per considerar 'a priori' quines xifres seràn un èxit o un fracàs de participació. Deixeu-me però que faci una previsió: el SÍ guanyarà per més del 90%.

Això no quadrarà amb el que entenc que és l'opinió majoritària de la ciutadania, però hores d'ara, amb totes les imperfeccions, el sistema és el que és, una perllongació feta amb bona voluntat dels mecanismes electorals tradicionals (i amb la voluntat que surti al Sí, intuïnt que els que no volen la independència no voten, com ha passat a Arenys).

Que els meus convilatans/es (o els 500.000 catalans/es de les poblacions on hi ha consulta) expressin la seva opinió de la manera que els sembli oportú em sembla més que bé.

El que evidentment no comparteixo són les derivades i els judicis de valor que mou tot aquest món dels nacionalismes. Sóc eminentment català, partícep de la cultura catalana, però ni el catalanisme pur ni l'espanyolisme essencial em provocaràn mai una discusió encesa.

Jo opto pel federalisme.

Us deixo al Loquillo, versionant al Paco Ibañez, que versiona al Brassens.