Donnie Darko. Killing Moon

Echo & the bunnymen - Killing Moon

Under blue moon I saw you
So soon you'll take me
Up in your arms
Too late to beg you or cancel it
Though I know it must be the killing time
Unwillingly mine


Fate
Up against your will
Through the thick and thin
He will wait until
You give yourself to him


In starlit nights I saw you
So cruelly you kissed me
Your lips a magic world
Your sky all hung with jewels
The killing moon
Will come too soon


Fate
Up against your will
Through the thick and thin
He will wait until
You give yourself to him


Under blue moon I saw you
So soon you'll take me
Up in your arms
Too late to beg you or cancel it
Though I know it must be the killing time
Unwillingly mine


Fate
Up against your will
Through the thick and thin
He will wait until
You give yourself to him


Fate
Up against your will
Through the thick and thin
He will wait until
You give yourself to him
You give yourself to him


La la la la la...


Fate
Up against your will
Through the thick and thin
He will wait until
You give yourself to him


La la la la la...

Donnie Darko

Donnie Darko, pel·lícula excel·lent a la meva modesta opinió, té una Banda Sonora Original molt remarcable.

Us deixo la primera perla, i si teniu temps i ganes, d'aquí una estona us postejo la segona.











Mad World - Gary Jules (Original dels Tears for Fears)

All around me are familiar faces
worn out places
worn out faces
bright and early for the daily races
going no where
going no where
their tears are filling up their glasses
no expression
no expression
hide my head i wanna drown my sorrow
no tomorrow
no tomorrow
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
children waiting for the day they feel good
happy birthday
happy birthday
and i feel the way that every child should
sit and listen
sit and listen
went to school and i was very nervous
no one knew me
no one knew me
hello teacher tell me what's my lesson
look right through me
look right through me
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
enlarging your world
mad world

Tertúlia Ràdio Castellar 27 de Maig

Enllaç a la Tertúlia


- Gemma Perich (CiU)
- Jordi Permanyer (ERC)
- Xavi Arderius (L'A)
- Joan Creus (PSC)

Temes: -2a Escola Bressol
- CEIP El Sol i la Lluna
- Barça a l'Espai Tolrà (es va emetre coincidint amb la final de la Champions)

Xerrada Crisi

Font: L'Actual nº 60

Vallesfera

Hi ha coses que -encara- no trobem als llibres.

A la xarxa s'estan desenvolupant debats entre identitaris i d'etiquetatge. Tot i no considerar-me nacionalista stricto sensu: sóc castellarenc/vallesà/europeu/català/llatí/mediterrani/ i fins i tot hispà (i més coses) en un, m'agrada parlar de territori.

Sobretot, perquè considero que és important concentrar els esforços propis en un espai acotat que, a sobre, t'estimes. Sempre seràs a temps de projectar-los més enllà.

- La Catosfera és un concepte aterritorial que engloba imaginàriament els blocs en català.

Fins aquí d'acord.

Però, i la Vallesfera? Si us dirigiu a l'enllaç, veureu que fa referència al conjunt de blocs del Vallès Oriental... i em pregunto: i els de l'Occidental? De fet, gairebé tots els blocs que recomano són de l'occident vallesà.

Són blocs apàtrides? L'hegemonia blocaire del Vallès Oriental, amb Granollers al capdavant, ha estat més diligent a l'hora d'encunyar el nou mot? Són més encunyadors a Orient que a Occident?

Fins aquí la reflexió.

No dona per més.

O sí.

Paolo Conte - Via con me

Objectiu per l'Agost.

Paolo Conte - Via con me

Via via …
Vieni via con me.
Niente più ti lega a questi luoghi
Paolo Neanche questi fiori azzuri.

Via via …
Neanche questo tempo grigio,
Pieno di musiche
Conte e di uomini che ti son piaciuti.

It’s wonderful
It’s wonderful
Via It’s wonderful
Good luck my baby
It’s wonderful
It’s wonderful
Con It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du
Me Ci bum ci bum bum
Du du du du du
Ci bum ci bum bum
Du du du du du

Via via …
Vieni via con me.
Entra in questo amore buio
Non perderti per niente al mondo
Lyrics Via via …
Non perderti per niente al mondo
Lo spettacolo d’arte varia
Di uno innamorato di te.

It’s wonderful
It’s wonderful
Liedertexte It’s wonderful
Good luck my baby
It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du
Ci bum ci bum bum
Du du du du du
Ci bum ci bum bum
Paolo Du du du du du

Via via …
Vieni via con me.
Entra in questo amore buio
Pieno di uomini.
Via via …
Entra e fatti un bagno caldo
Via C’è un accappatoio azzurro
Fuori piove, è un mondo freddo.

It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
Good luck my baby
Me It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du
Ci bum ci bum bum
Du du du du du
Ci bum ci bum bum
Du du du du du

Pep Team

La tercera Champions.
La temporada del triplet.

Triplet pel Francesc i el Marc

Porto uns dies d'alegria continguda, de ganes de que sortís perfecte.

Aquest post el volia haver escrit a l'aconseguir la Copa, o la Lliga, però tenia la sensació que havia de passar alguna cosa molt gran.

Porto uns dies connectant emocions. I suposo que ara, encara tot és molt recent, però no he deixat de pensar en el Francesc Cornet.

Al llarg de l'any m'he referit en més d'una ocasió al Francesc i al Marc, el seu fill, el meu amic: aquí, allà; i aquí, i allà.

Aquest històric triplet és per vosaltres i per la família culé que us té tant a prop.

D'aquí uns dies incidiré més en el tema, però avanço que intentaré fer tot el possible perquè el Marc, un cop el Sr.Falcó acabi el seu mandat interí, sigui el proper President de la Penya Solera Barcelonista.

Som un

Marc Masdeu - Camí de narcís

Camí de narcís - Marc Masdeu

M´ofegues.
No, m´ofego.
És igual,
no tinc aire
i vull respirar.

T´explico.
Bé, m´explico:
em mostro el temps,
que em sobra
o em falta,
i me´l regalo.

A tu, no.
A mi.
Només jo
a mi
m´atorgo dies,
hores,
minuts.

I em sé Kronos
i Ali Baba
i els quaranta lladres.

Conferència/Xerrada: Crisi! A Castellar també?

Dilluns, 25 de maig
Conferència/Xerrada
Crisi!! A Castellar també?

Participants:

- Sr. Jordi Turull, Diputat de CIU al Parlament de Catalunya, President de la Comissió de la Sindicatura de Comptes i membre de la Comissió d'Economia i Pressupostos.

- Sr. Lluis Brunet, President de la Corporació Sanitaria Parc Taulí i President de la Caixa de Sabadell.

- Sr. Joan Creus, Regidor de Promoció Econòmica a l'Ajuntament de Castellar.

- Sr. Anton Juárez, President de l'Associació de Comerciants de Castellar.

- Sra. Josep Mª Farrés, Vicepresident de l'Associació d'Empresaris de Castellar.

- la Srta. Mireia Sans, que presentarà i moderarà el debat

- i molt important, les persones que hi assistiran com a públic.


Horari | 19.30
Destinataris | Públic general
Organitza | Grup 3

* Sala de Petit Format de l'Ateneu
C Major 13-15

Kitsch - Aurora

Aurora

Aurora, hi ha un nen que plora

perquè té un home amagat a dins.

Aurora, és una dura prova tastar la droga del desencís.

Aurora, hi ha un nen que plora perquè s'enyora del paradís.

Aurora, és una

dura prova

vetllar tot sol fins la mitjanit.

Vol tornar a la vora, vol tornar al costat,

vol tornar a la vida, vol tornar al teu braç.

Vol tornar a la vora, vol tornar al costat

d'allò que ell s'estima i que no ha oblidat.

Ulleres per veure-hi malament

Marc Parrot - Ulleres per veure-hi malament

Per no veure l'evidència
i no perdre la paciència
per rendir-me a l'incertesa
dels meus ulls desorientats

Per veure-hi de massa a prop
per veure-hi doble amb el cor
per omplir-me el cap de fum
i de la vida fer un resum

Vull ulleres irreals,
vull ulleres demencials,
ulleres per veure-hi malament,
ulleres per no sortir corrent.

Vull quatre ulls com ulls de bou
vull quatre ulls per ulls com plats
un calidoscopi a la foscor
un colador revelador

Per un paisatge emboirat
per no veure el forat
per no haver de prendre mides
i llegir lletra petita

Els vidres sempre entelats, ben esquerdats i ratllats.
per poder actuar com cal
per poder seguir malalt

Vull ulleres irreals,
vull ulleres demencials,
ulleres per veure-hi malament,
ulleres per no sortir corrent.

Vull quatre ulls com ulls de bou
vull quatre ulls per ulls com plats
un calidoscopi a la foscor
un colador revelador

Comunicat sobre les obres de construcció del CEIP El Sol i La Lluna

Davant la caiguda d’un mur de contenció que ha paralitzat les obres de construcció del CEIP El Sol i la Lluna, l’Ajuntament de Castellar del Vallès informa que:

1. Les obres de construcció del CEIP El Sol i la Lluna no són responsabilitat de l’Ajuntament, sinó del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’empresa pública Gestió d’Infrastructures (GISA) les va adjudicar a Construccions Baldó S.A.

2. L’Ajuntament està fent totes les gestions possibles amb les administracions i empreses implicades per tal de facilitar la continuïtat de les obres.

3. L’Ajuntament dedica tots els seus esforços a buscar els recursos necessaris i a accelerar els tràmits perquè les obres es reprenguin al més aviat possible.

4. Malgrat la situació econòmica de les arques municipals, l’Ajuntament està disposat a renunciar a altres inversions per tal de prioritzar la reparació del mur.

5. L’Ajuntament treballa amb un únic horitzó possible: que l’escola estigui enllestida pel curs 2010-11.

6. Cal fer front comú entre tots plegats (comunitat educativa i partits polítics), perquè així és com s’aconseguirà una solució.

Més Pasqual

Us deixo la foto de grup, amb 31 dels 100 regidors que han passat per l'Ajuntament al llarg dels 30 anys de Democràcia recuperada.

"(...) Cal saber presidir" va dir el President.

President Maragall

Avui ha sigut un gran dia.

Poder tenir el President Maragall a Castellar és un fet grandiós per tots els que creiem en les nostres institucions i en la contínua millora de les Administracions.

Ha vingut per celebrar justament els 30 anys d'Ajuntaments democràtics a la nostra vila.

El nostre Alcalde ha estat impecable en el discurs de benvinguda.

El President, en la seva línia, entranyable, proper i desinvolt.

Ha pogut visitar, al Mercat,la magnífica retrospectiva que ha preparat l'àrea de Comunicació, amb l'Àlex al capdavant.

I tot això amb un continu soroll de fons. Soroll que alguns deien que no intentava fer mal. Soroll d'impotència. Soroll de les famílies que des del 2001 esperen les millors escoles pels seus fills/es.

Però, modestament, s'equivocaven en la direcció de la ira.

No tinc cap dubte, tot i això, que d'aquest soroll irat, l'Alcalde i els regidors que tinc l'honor de tenir al costat, en sabran obviar la part malintencionada, dirigida, polititzada i deslleial.

Conclusió: Volem el mateix tots plegats.

Sapigueu que alguns bufaven amb el pit molt inflat.

Sapigueu, també, que més d'un/a, bufava amb el cap cot. Sabent-li greu, tot i que l'educació dels seus fills sigui, evidentment, un fet prioritari.

Els i les polítics/ques, a saber encaixar, que per això hi són. I, sobretot, a donar sol·lucions.

No en tinc cap dubte amb els dirigents a qui els compet actualment.

El Sol i la Lluna serà una realitat.

La futura Escola del meu fill.

Iniesta. Andrés, Diana i Robe

Conec 3 Iniesta's. Els 3 són molt grans:

L'Andrés el coneix tothom.

La Diana és una artista amiga amb qui vaig tenir la sort de coincidir pel nostre interès comú per Alemanya. Natural del Vallès i enamorada del Baztán.

El tercer en discòrdia, el Robe, líder d'un dels millors grups d'Espanya. Espero que duri.

Extremoduro - So payaso (Agila)

Puede que me deje llevar puede que levante la voz
y puede que me arranque sin más,
¡a ver qué me dice después!
Quiero ser tu perro fiel,
tu esclavo sin rechistar
que luego me desato y verás,
¡a ver qué me dices después!
So payaso, me tiemblan los pies a su lado
me dice que estoy descolorío,
la empiezo a besar...
¡a ver qué me dice después!
So cretino, me tiemblan los pies a su lado
me dice que estoy desconocío,
me empiezo a pensar...
¡a ver qué me dice después!
Acércate y verás
que no sé como hacerlo peor,
despacito pero mu mal,
¡a ver qué me dice después!
Hago casas de cartón,
ayer bebí hasta jurar
pero hoy no me levanta ni Dios,
¡a ver qué me dice después!
So payaso...

Campions!! (2)

Ahir a la nit vaig veure el Vila-real - Reial Madrid amb el meu amic Jaume.

Es veia a venir que el Barça es proclamaria campió.

De fet, la Lliga es va guanyar al Bernabéu.

I ara 10 dies per preparar una de les finals més prometedores de la història de la Champions.

El ManU també va rematar la Premier ahir.

Serà molt gran, esperem.

L'Àlvar

Divendres vam fer la trobada d'aulmnes de la Generació'78 d'El Casal.

Es mereix un post el·laborat que estic cuinant i que penjaré en breu.

Al fil, us deixo un enllaç d'un espot de La Setmana de TV3 protagonitzat per l'Àlvar Sánchez, gran professor i científic de la nostra vila.
I fill del Gregorio, el meu/nostre Director en lletres majúscules, i de la Neus, la meva primera professora.

I germà del Cesar, digne succesor.

http://www.tv3.cat/videos/1206719

El missatge de l'Àlvar és encertadíssim: apostar per la investigació, la formació i la col·laboració amb les empreses per sortir de la conjuntura actual.

P.D: Gràcies Àlex P. per l'enllaç!

Campions!! Reis de Copes

Molt grans tots aquests.

Tertúlia Ràdio Castellar 13/05/09

Enllaç a la Tertúlia

Avui Tertúlia.

Direcció: Eduard Garcia

Intervenim:
-Elisenda Alamany (L'A)
-Mercè Vallès (CiU)
-Jordi Permanyer (ERC)
-Joan Creus (PSC)

Temes:

- Rescat UBAE
- Enquesta hàbits esportius
- Dinamització comerç Dissabte tarda
- Preinscripcions Escolars

Europa

Imagino que el fet de no identificar-me amb una idea nacionalista pura m'ha fet allunyar del patriotisme.

Sí que concebo l'existència d'uns trets identitaris catalans, hispans/espanyols, mediterranis, llatins... però això d'acotar límits, i de restar compatibilitats amb altres veïns no m'acaba de fer el pes.

Em reconec com a ésser viu dins la cultura catalana, però la vida m'ha donat l'opció d'apropiar-me d'altres formes d'entendre el món. Tot plegat suma, i em reconforta.

Dissabte va ser el dia d'Europa, una de tantes dates amb la rellevància que cadascú li vulgui donar.

Jo no ho vaig celebrar especialment, però sí que hi vaig dedicar uns minuts de reflexió (limitada, no sóc un erudit...), i al vespre, abans del València-Madrid, em vaig posar a escoltar aquesta obra mestra dedicada a Europa.

Roxy Music - A Song for Europe

Here as I sit
At this empty cafe
Thinking of you
I remember
All those moments
Lost in wonder
That we´ll never
Find again
Though the world
Is my oyster
It´s only a shell
Full of memories
And here by the seine
Notre-dame casts
A long lonely shadow
Now - only sorrow
No tomorrow
There´s no today for us
Nothing is there
For us to share
But yesterday

These cities may change
But there always remains
My obsession
Through silken waters
My gondola glides
And the bridge - it sighs ...
I remember
All those moments
Lost in wonder
That we´ll never
Find again
There´s no more time for us
Nothing is there
For us to share
But yesterdays

Ecce momenta
Illa mirabilia
Quae captabit
In aeternum
Memor
Modo dolores
Sunt in dies
Non est reliquum
Vero tantum
Comminicamus
Perdita
Tous ces moments
Perdus dans l`enchantement
Qui ne reviendront
Jamais
Pas d´aujourd´hui pour nous
Pour nous il n´y a rien
A partager
Sauf le pass

També amb versió del meu idolatrat Dave Gahan (Depeche Mode)

Formació Ocupacional

Avui hem inaugurat un nou curs de Formació Ocupacional a la Nau del Metall.

Aquest any ha sigut especialment potent pel Taller i, sens dubte, la millor manera de preparar el trasllat a la nova Nau, que està a les acaballes de la seva construcció. Aquesta es situarà al costat del nou magatzem de la Brigada i el nou espai del Grup Il·lusió.

17 castellarencs han iniciat el curs de Soldadura d'estructures lleugeres, de 254 hores. Farem, com sempre, tot el possible perquè adquireixen el màxim de destreses i se'ls donarà eines per poder-se inserir-se al mercat laboral, tot i les evidents dificultats conjunturals.

Molta sort a tots!

Post 200. Visca els nuvis!

Avui arribo al post 200.

Entenc que els rodons són posts-dedicatòria.

Procedeixo:

El post 200 va dedicat a un amic i una amiga. Es casen a la tardor.

L'amic, tot i que ja m'havia advertit fa unes setmanes, m'ho/ens ho va confirmar dissabte.

M'abstendré de dir els noms fins que sigui vox populi.

A ell, el sinyó, el conec des de que erem marrecs. Tot i que l'època daurada de la nostra amistat es va forjar als anys daurats universitaris.

La providència i un projecte comú m'han fet tornar a coincidir amb ell. I me n'alegro molt.

A ella, l'he conegut a través del sinyó, i plegats fan una parella que fa goig que es casin.

Que seguiu sent com a mínim tant feliços com ara!

I us dedico aquesta joia del Toti Soler (la versió del Quimi Portet també és boníssima)



Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dóna al teu cor
els dies que vindran.
Perdut i sense nau,
mirall de coses belles,
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.

Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.

Em dius que plori,
si vull plorar,
em dius que mori
fins a demà,
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.

Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremolant al teu cor,
somniant al meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca.

A Roma

No us perdeu la retransmissió del gol que ha fet el Joan Maria Pou a RAC1.
I a les 7:30 agafo l'AVE cap a Madrid... millor així, classificats!

10 dies pel Sopar. 15 anys després.

D'aquí 10 dies ens tornarem a trobar.

Fem el Sopar de la quinta del 78 d'El Casal.

La Caro ha escrit un post avui al respecte.

Estic convençut que serà l'inici d'una nova etapa de trobades.

De fet, fa 15 anys, la meitat de les nostres vides, que no n'havíem organitzat.

La retrobada serà magnífica, però segur que anirem ampliant el nombre d'assistents i algun dia serem tots els que erem.

2-6

LOQUILLO Y LOS TROGLODITAS - Las calles de Madrid

Madrid,
Sólo hay un secreto que me lleva hasta aquí:
Que ha muerto el silencio en las calles de Madrid.
Alma de Ceesepe late muy dentro de ti.
Piérdeme, la muerte será dulce... aquí en Madrid.

Cuando los gamberros tienen acceso a un poder,
y cuando los dandis muestran su desfachatez.
Cuando sus mujeres se han negado a crecer.
Cuando la locura ha vencido a la vejez.

Madrid,
llévame en tu coche a algún vicio por ahí.
Búscame en las ondas alguien que hable para mí.
Y dile a Pepe Risi que ya puede sonreír,
él mató el silencio en las calles de Madrid...

Leopoldo M. Panero recita Cummings

Vagi per endavant que sóc seguidor del Bunbury i el Carlos Ann, però al reportatge "Un día con Leopoldo María Panero", el gran Panero Jr. els eclipsa totalment.

A part de consideracions psicopatològiques, o no, Panero té una sensibilitat i erudicitat galàctiques.

Àudio en anglès (veu femenina)

Àudio en anglès (veu masculina)

Buffallo Bill (E.E. Cummings)

Buffalo Bill's
defunct
who used to ride a watersmooth-silver
stallion
and break onetwothreefourfive pigeons justlikethat
Jesus
he was a handsome man
and what I want to know is
how do you like your blue-eyed boy
Mister Death