diumenge, 31 de gener de 2010

Promoció Econòmica a Castellar del Vallès

Una de les raons més potents que em van dur a escriure un bloc ha estat i serà poder difondre d'una manera personal què entenc que ha de ser la Promoció Econòmica de Castellar.

M'agrada, doncs, comprovar que entre els posts més consultats a aquest espai, tinguin les posicions més elevades els etiquetats amb Promoció Econòmica i Política.

De fet, fa uns mesos, vaig crear, a la franja lateral, aquesta imatge, que ha reeixit.



És una evidència, d'altra banda, que haig de potenciar, com a responsable polític, la comunicació amb l'oposició. No hi ha excuses en aquest sentit.

Per això m'hi vaig comprometre al Ple. En deixaré constància sonora en breu.

dissabte, 30 de gener de 2010

Centre de Coneixement de la Plaça Major


La visita del Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Sr. Jordi Bosch, ha donat visibilitat a la gran feina feta pels tècnics/ques de la casa. Els propers mesos seran decisius per tenir un Centre de Coneixement que farà cada cop més accessible les TIC a la ciutadania, les entitats, les empreses, els comerciants.

Una joia per Castellar i més enllà, titula el Marc Cornet a El Punt. La Jessica, que tot ho veu, li troba un petit però a la crònica del Marc.





divendres, 29 de gener de 2010

JD Salinger. Holden Caulfield

Avui s'ha mort el JD Salinger als 91 anys. De fet des dels anys 60 portava ja una vida reclosa, per tant, no havíem pogut gaudir de massa material des de feia dècades. Aquest senyor és tot un mite de la meva adolescència. Sens dubte, "El vigilant en el camp de sègol" és EL llibre que més records m'evoca dels meus 15/16/17 anys. Molt de tant en tant el rellegeixo i encara em toca fort. La Gisela Pou, remarcable escriptora i guionista castellarenca, era la professora que ens el va fer llegir a 1r de BUP. Anys després amb la Caro i la Marta n'havíem seguit parlant "i tota la pesca". Llegir el relat del Holden Caulfield va ser una de les referències més potents de l'època per mi, igual que més recentment el Toru Watanabe del Tokio Blues de Murakami.
Que descansi en pau aquest home controvertit, però pare d'una de les criatures més ben parides de la literatura moderna, almenys per mi.

diumenge, 24 de gener de 2010

Ludoteca - Treball després dels contes

El Josep Graells és una màquina de captar instants, i com a bon fotògraf de premsa no se'n perd ni una. Que consti, però, que no li pago cap tipus de comissió (ni l'amenaço d'enviar-li uns senyors amb bats de beisbol) per sortir-hi.


En aquest cas em serveix per il·lustrar la bona complementarietat entre les activitats de la Biblioteca i la Ludoteca, que vaig explicar la setmana passada, en relació a la magnífica vetllada de contes nevats.


Moltes gràcies, Josep! Al petit li fa gràcia, encara que aquí li tapi la cara sense escrúpols.


Font: L'Actual, nº 89

dimecres, 20 de gener de 2010

L'últim Debat de l'Eduard a Ràdio Castellar


Avui he assistit a l'últim Debat de la Ràdio conduït per l'Edu. (escoltar Debat)

L'Eduard Garcia deixa la direcció de la Ràdio per endegar nous reptes professionals.

Sempre he tingut una molt bona relació amb ell, i m'han agradat molts dels projectes que ha tirat endavant.

I m'ha interessat conversar amb ell, en antena i fora.

M'ha fet, doncs, especial il·lusió poder ser present avui amb ell.

Edu, que tinguis moltíssima sort. Ens anirem retrobant!

Debat (cara a cara): - Xavi Arderius (L'Altraveu) - Jo mateix (PSC)

Temes: - Pla d'Acció Municipal 2010
- Emergència a Haití
- Comiat Eduard Garcia

dimarts, 19 de gener de 2010

Palau de la Música. Manel. Corrandes. Guardiola


Fa 10 dies era justament a aquesta meravella que és el Palau de la Música amb 2 persones genials.

I una setmana després, ahir, hi succeïa això, boníssim.

Que s'acompleixin els desitjos, que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.


El compte corrent de la vida - David Balaguer


Considero que el David Balaguer és un periodista singular i brillant.

Recordo la primera vegada que el vaig escoltar a la ràdio: anava a fer un examen un dissabte a la UAB (les proves de validació de la UOC les feia a Bellaterra), i escoltava el resum d'El Món a RAC1.

Em va al·lucinar la secció del David, grandiosa locució, i m'agradava trobar-me'l a d'altres programes de la casa, al "Primer toc", al "Tu diràs", al "No som perfectes"... fins que finalment també el vaig veure a la TV, presentant a l'actualitat el "Hat-trick Espanyol".

Fa una setmana li vaig escriure un correu electrònic a la secció "Noms de futbolistes que esclaten a la boca" (molt gran també) i el David no només m'ha contestat sinó que m'ha recordat l'accés a la fonoteca de la seva secció a El Món.

I aquests tresors s'han de compartir:  Fonoteca Secció David Balaguer a El Món a RAC1

Talls mítics: El bulevard dels polvos perduts, El compte corrent de la vida .....

Moltíssimes gràcies David! I com et vaig dir, "fan de l'Espanyol, però una gran persona" (JLl Núñez dixit)

diumenge, 17 de gener de 2010

I Haití també.

Són moltíssimes les persones que necessiten recursos.

Haití, des de fa dècades, també. Calen sobretot diners.


Gil de Biedma i Barça. Safanòria.


Els dos últims i boníssims posts penjats pel Carles a Safanòria m'han interessat especialment.


Post 1) Respecte Gil de Biedma m'agradarà veure la pel·lícula El cónsul de Sodoma i més veient les opinions contràries del mateix Carles i el Pepe.


La Vida por delante (94), del Loco, va ser part de la banda sonora original d'aquella època (recordo el 'viatge cultural' amb l'Insti a Madrid, els inicis de la Uni...). I una de les perles dins d'aquell tresor, No volveré a ser joven:







Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde

-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.



Post 2) Sobre la no classificació del Barça a quarts de la Copa. Guanyar perdent.


Només hi sumaria que és higiènic saber perdre, que és molt diferent d'aprendre a caure.

dissabte, 16 de gener de 2010

Contes nevats. Marina Antúnez - Biblioteca Antoni Tort



Avui a les 11 entràvem a la Biblioteca amb la intenció de gaudir dels Contes nevats de la Marina Antúnez.

Les expectatives eren com sempre altes però la interpretació de la conta-contes, i companya de Comunicació, ha estat estel·lar. Una hora de contes (Climent, ninot de neu; el Patufet, Un tió particular, la Rateta que escombrava l'escaleta...) que han omplert de gom a gom l'espai de la Biblioteca.

Magnífica preparació amb putxinel·lis, molta interactivitat amb els petits i una interpretació magistral. Ara, pels pares i mares, almenys per mi, queda el llistó molt (massa?) alt :-)

Enhorabona Marina!

La jornada s'ha acabat d'arrodonir a la Ludoteca, on la quitxalla ha pintat la Rateta i han fet l'escombra del conte. He ajudat amb dignitat la tasca del meu fill, però el meu nivell plàstic/artístic és similar al seu.

Demà molt bona opció pels petits, Plantet 51 a la Sala Blava de l'Espai Tolrà.

Bona feina de la Regidoria de Cultura.

dimarts, 12 de gener de 2010

Anàlisi de la taxa d'atur a Castellar - L'informatiu Vespre Ràdio Castellar

Us deixo l'enllaç a l'anàlisi de les últimes dades de l'índex d'atur que he realitzat a l'Informatiu Vespre. (7 primers minuts).






Castellar del Vallès: 14,99%
Vallès Occidental: 15'8%
Catalunya: 14'3%
Espanya: 16'9%

dilluns, 11 de gener de 2010

diumenge, 10 de gener de 2010

M'agradaria ser un lemür - The New Raemon (Estanislau Verdet)



Ahir, abans de la majestuosa actuació del Nacho Vegas al Palau, el Jaume, l'Esther i un servidor vam gaudir amb la grandiosa versió de The New Raemon, d'una joia de l'Estanislau Verdet(/Pau Vallvé).

Lletra més que recomanable i interpretació boníssima.











dijous, 7 de gener de 2010

FIAC Castellar. Flashback.


Ahir la Mage em va deixar un comentari al FB i automàticament se'm va disparar la memòria cap els finals dels 80 principis dels 90.

La Mage era la directora de la FIAC a Castellar, una de les primeres escoles d'idiomes que vam tenir a la vila.

Tinc presents a moltíssims bons professors, i evidentment molts companys i companyes de l'època.

Inclús amb un noi que va arribar a ser Alcalde de Castellar vam fer algun intensiu d'estiu amb el gran George (Grayling) que segons m'han dit, està en un IES de Terrassa.

Those were the years, Mage!

dimecres, 6 de gener de 2010

Millor sintonia nadalenca

Sintonia Nadalenca "La segona hora"



En només 8 segons, els genis de La Segona Hora, amb el Quim Morales i el gran Jair Domínguez al capdavant, han sintetitzat l'esperit nadalenc per a molta gent.

Cliqueu aquí per gaudir.

Any Camus. Benjamin Biolay. Perquè sí.


Dilluns va fer 50 anys de l'(absurda) mort d'Albert Camus.

Com que sóc bastant limitat en crònica cultural, entre d'altres moltes àrees, em limitaré a recomanar la lectura de l'article que apareix avui a El Periódico, escrit magistralment per l'Alfonso S. Palomares.

Recordo que m'hi vaig aficionar fa ben bé 10 anys, i segueix sent dels meus predilectes.

Segur que si fos viu gaudiria del seu compatriota (no sé si és el millor terme en aquest cas) Benjamin Biolay.

Enllaç que m'acabo d'inventar, sense venir al cas, per penjar el vídeo de la cançó que dóna nom a un dels meus discs preferits del 2009.


dimarts, 5 de gener de 2010

Nit de Reis. Somiatruites


A punt per anar a la Cavalcada de Reis, tot i el temps rúfol.

Des de fa 36 anys, el Grup Il·lusió s'encarrega magníficament d'això precisament, dels Reis i de la flama de la il·lusió.

I alguns dels col·laboradors porten inclús 15 anys més relacionats amb aquestes tasques impagables.

És per treure's el barret.

Us deixo una de les tantes joies de l'Albert Pla, que toca fibra.

Que s'us portin tan bé com mereixeu!

dilluns, 4 de gener de 2010

2009



El 2009, d'alguna manera, encara l'estic visquent.

Ha sigut un any duríssim per tothom, i tenir responsabilitats en llocs on els ciutadans/es, alumnes, usuaris/àries tenen dificultats evidents, no pot provocar res més que intentar optimitzar al màxim els esforços i els recursos.

A nivell personal, com tots els anys, ha estat una època de creixement. Segueixo sent un ignorant, però això em continua donant arguments per seguir aprenent, preguntant, consultant, experimentant, equivocar-me i seguir endavant.

Em quedo amb situacions personals molt ben parides, com la retrobada amb els companys/es i amics/gues d'EGB, la represa de contacte amb amics de veritat de la universitat, el redescobriment d'una persona màgica de veritat, i evidentment, i a un altre nivell, cadascun dels segons compartits amb el petit, que ja diu que és gran, amb la família i amb els amics i amigues.

I al bloc, ja he anat deixant constància de molts altres moments, professionals, polítics, vitals, que no sé encara quina rellevància prendran.

I és clar, veure el Barça de les 6 copes, el per6team, o x6tim, o com se li vulgui dir, ha estat un privilegi.

Que tingueu una dècada pletòrica i que d'aquí 10 anys puguem seguir compartint les experiències!

diumenge, 3 de gener de 2010

2008

I al post del 2008 hi cabrien, malauradament, un llistat immens de moments tràgics, dolorosos i injustos, que dos anys després, i per la resta dels meus dies, portaré gravats a foc.

Dir que va ser un any molt positiu a nivell professional i polític, i enriquidor en molts aspectes, no esborra la negror d'aquells dies.

Un any de decepcions, de caure i d'aixecar-se per tornar a caure.

Dosis de vida pura i de mort d'esperances.



2007


I així al Febrer naixia l'Arian. El moment més gran de la meva vida, no només per la sensació íntima compartida amb la mare, sinó perquè seria el tret de sortida de milions de trilions d'instants sublims. I no m'hi extenc més perquè tota persona humana, sap de què parlo, i al bloc hi sovinteja prou l'artista.

Setmanes abans de néixer el petit, havíem deixat enrere 4 anys magnífics de vida a Sabadell per retornar a la vila.

A finals del 2006 l'Ignasi m'havia convidat a unes jornades per conèixer el treball realitzat els darrers anys per confeccionar les línies mestres de la candidatura que encapçalaria a les municipals'07. Em va agradar que es desenvolupessin a Cal Botafoc, on temps després, per raons òbvies hi tinc i tindré un vincle afectiu molt potent.

A principis de Març, em va trucar l'Ignasi per trobar-nos. Recordo que ens vam veure aquella mateixa tarda. Vam quedar a la Teteria de la Plaça del Gas (SBD), perquè jo tenia una trobada després amb la Montse Capdevila i un grup de treball, també sobre les línies de Promoció Econòmica a Sabadell.

Prenent un tè, doncs, l'Ignasi em va proposar formar part de la llista del PSC com a independent. La meva resposta va ser més que positiva, però per motius familiars obvis i professionals, havia d'informar d'aquesta situació. A l'endemà, doncs, tot estava conforme i endavant les atxes.

Teníem per endavant gairebé 3 mesos d'intensa campanya, que va culminar el 27 de Maig, amb els resultats coneguts, i que constatava la percepció que calia un canvi polític després de tants anys de govern de CiU, amb les diferents configuracions i aliances. L'Ignasi seria el proper Alcalde de Castellar del Vallès.

Des de llavors, treballar pels ciutadans i ciutadanes, amb més encert per uns, amb polèmiques constants per altres, amb brillantor, amb gestió pèssima, amb crítiques constructives, amb crítiques il·luminades, amb aplaudiments amables, amb suport condicionat, amb recolzaments incondicionals, amb xiulada i tamborinada, amb sabó i massatge, amb bilis i caspa. En democràcia, definitivament. (Passegeu pels blocs que tinc a la columna de la dreta per il·lustrar-vos de la vida política plural de la vila).

Arrencava al Juliol de 2007 com a Regidor de Formació i Ocupació, amb la voluntat d'augmentar els recursos destinats a la Regidoria, abans de constatar que la Crisi amb majúscules marcaria una època de dificultats socioeconòmiques molt accentuades.

dissabte, 2 de gener de 2010

Nacho Vegas. El género bobo



El dia 29 vam celebrar que feia anys i 3 dies del naixement del Jaume, en companyia de 3 dels seus millors amics, molt ben parits tots ells i que mereixeran un post (algú ja en té) ben aviat.

Vam quedar a Barcelona, i jo ja hi vaig anar directe de la feina, reservant-me mitja horeta per comprar l'últim EP del mestre Nacho Vegas.

I està molt bé. I se l'anirà a veure al Palau de la Música, perquè s'ho mereix.

Ja des de la introducció, utilitzant un fragment de la prosa poètica del gran Luis Cernuda "Aprendiendo olvido" (Ocnos), s'intueix que valdrà molt la pena:

Como los erizos, ya sabéis, los hombres un día sintieron su frío. Y quisieron compartirlo. Entonces inventaron el amor. El resultado fue, ya sabéis, como en los erizos. (L.C)


divendres, 1 de gener de 2010

2006


El 2006 és l'any d'algunes de les decisions que donaran sentit a la vida present i futura.

El fet més extremadament rellevant de la meva existència, tenir un fill, iniciava el seu procés la segona setmana del mes de Maig d'aquest any.

Sense ànim de posar-ho ni molt menys al mateix nivell, el dia 17 del mateix mes, uns quants integrants de la Penya Solera Barcelonista de Castellar, amb el Paco al capdavant, marxàvem cap a París, per tornar amb el tresor preciat, la segona Champions.

A mitjans de Juny vaig rebre la proposta del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya de dirigir l'Escola Antoni Algueró. Vam madurar l'opció i al mes de Setembre optava per marxar de la meva casa professional, el Vapor Llonch, per començar una aventura que encara dura, i que m'ha suposat l'oportunitat de continuar aprenent cada dia, i espero que segueixi així fins que creiem oportú.

Em van marcar molt les paraules d'afecte del Toni Aranda i de la Montse Capdevila. Si ja tenia el Vapor com un referent, el procés d'acabar un cicle allà em va fer entendre que és una de les millors plataformes de coneixement tècnic que existeixen.

Afortunadament hi tinc contacte estretíssim, per qüestions professionals i polítiques, i segur que sempre serà un dels meus leitmotivs.

Inici magnífic d'any. ix! L'ingenu és lliure



Molt bona pinta té el nou treball que estan coent els ix!  Amb col·laboració del gran Josep/Adrià Puntí.

El primer disc que compro de l'any el rebré a mitjans de Febrer.

Us recomano moltíssim visitar i escoltar-los, sens dubte, una de les perles de l'escena actual.



Ja fa anys que els segueixo i no deixen de sorprendre'm: http://joancreusbloc.blogspot.com/2009/06/ix-el-bosc
.html


Enhorabona ix!!