diumenge, 17 de gener del 2010

Gil de Biedma i Barça. Safanòria.


Els dos últims i boníssims posts penjats pel Carles a Safanòria m'han interessat especialment.


Post 1) Respecte Gil de Biedma m'agradarà veure la pel·lícula El cónsul de Sodoma i més veient les opinions contràries del mateix Carles i el Pepe.


La Vida por delante (94), del Loco, va ser part de la banda sonora original d'aquella època (recordo el 'viatge cultural' amb l'Insti a Madrid, els inicis de la Uni...). I una de les perles dins d'aquell tresor, No volveré a ser joven:







Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde

-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.



Post 2) Sobre la no classificació del Barça a quarts de la Copa. Guanyar perdent.


Només hi sumaria que és higiènic saber perdre, que és molt diferent d'aprendre a caure.