Entre Lisboa i Lanzarote va viure la seva maduresa personal i literària, plena de perles, tantes, que al 98 a Suècia van pensar que es mereixia el Nobel. Molt ben pensat, sí.
El 2001, em vaig emportar a la maleta cap Alemanya el seu "La caverna" dedicat pels meus amics/gues de la facultat, i en recordaré per sempre la seva lectura a la distància.
Al gran Saramago l'he llegit en català i en castellà. Precisament la seva traductora a l'espanyol i dona que ha estimat fins el final dels seus dies, la Pilar del Río, va ser objecte d'un post genial del Mestre. Gràcies, Presidenta, ningú cuidarà millor el llegat.
Gràcies, Sr. Saramago.
