dimecres, 17 de febrer del 2010

El Sol i la Lluna

Per com han anat les preinscripcions hi ha moltes possibilitats que s'acompleixi el desig que fa el petit:

-J: A quin cole vols anar l'any que ve, Arian?

-A: Al cole d'El Sol i la Lluna (i de vegades li afegeix l'Estel...)

Esperem, més tranquils i il·lusionats la resolució definitiva...

... i ja el tenim aquí. ix! L'ingenu és lliure.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Crítiques constructives

 Tinc la sort o la desgràcia de ser lleugerament autocrític i entenc algunes de les lectures que l'oposició ha fet de la forma i el fons de les propostes que en nom de l'equip de govern vam presentar a l'últim Ple.

És per això, i per posar al lloc que toca la molt bona gestió dels tècnics/ques i professionals de la regidoria que tinc la responsabilitat de dirigir, que el mes que ve portaré a Ple un punt informatiu de totes i cadascuna de les accions desenvolupades per lluitar de la millor manera contra aquesta situació preocupant que ens afecta.

S'han fet, es fan i es faran moltíssimes accions de Promoció Econòmica, i no entraré a comparar-ho amb altres períodes per 2 motius: a) perquè desgraciadament ens trobem en un període econòmic duríssim b) tinc en gran consideració els polítics que em va precedir.

Això suposarà, evidentment, parar més les oïdes a les propostes que s'han fet arribar des de l'oposició i de les crítiques més o menys constructives que s'hi destil·len.

No coincideixo, en cap cas, en el to demagògic d'algunes crítiques abocades per part de blocaires amb pseudònims, o representants de grups que havien estat seriosos, i que lamentablement ja no tenen representació al consistori, amb la llibertat que dona no tenir cap tipus de responsabilitat política.

De totes maneres, seré el primer que defensi el dret a dir-ho. I promouré el debat de les idees que calgui.

dijous, 11 de febrer del 2010

L'Esther


Fa cosa d'un any, després d'haver-ho dit i proposat milers de vegades quan coincidíem pel carrer, vam decidir organitzar una trobada de companys i companyes de la Generació del 78 d'El Casal.

Cadenes infinites d'e-mails, recerques al Facebook amb caramboles incloses i trucades vàries van acabar de possibilitar que al mes de Maig féssim una trobada que va ser un èxit de participació i de bon rotllo.

I allà hi havia l'Esther, ben a prop de la Núria. Vam seure de costat. L'Esther era aquella amiga amb qui a l'edat pre-pàjara tenia tanta complicitat. D'un dia per l'altre, però, i amb l'estiu pel mig, les trajectòries se'ns van separar, i amb aquella ingenuïtat i inèrcia de l'edat penses que les coses són com són i no fas massa res per canviar-les.

Resultat: 17 o 18 anys sense veure'ns, que jo en sigui conscient, o almenys sense coincidir en un espai voluntàriament.

Aquell sopar, doncs, va ser poc menys que un fet històric, com un cometa Halley que si el pilles, bé, i si no, oblida-te'n ja per sempre.

Des de llavors, he tingut la immensa fortuna de retrobar i veure la versió ampliada i millorada d'aquella pedra preciosa, aquell diamant en brut que no ha parat de pulir-se i reinventar-se.

Ella és la responsable de que m'hagi plantejat i replantejat coses que donava per segures, amb les seves sentències que deixen sense rèplica.

I per què avui aquest post? Doncs casualment, demà/avui fa anys, com tota la nostra quinta, 32, dels que me n'he perdut més de la meitat.

A casa t'estimem molt, Esther, you know it.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Plans d'Ocupació Local 2010

Fa unes setmanes vaig apuntar, en aquest mateix espai, que des de l’administració Local estàvem expectants per veure quina forma tindrien els nous Plans d’Ocupació Local, entre d’altres qüestions relatives als compromisos en matèria de polítiques actives d’ocupació per aquest 2010.

Dimecres passat, el President José Montilla i els presidents de la Federació de Municipis (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van firmar un acord que incentiva la participació dels ajuntaments a optar a una part dels 100 milions destinats a  la mesura.

A grans trets, la convocatòria donarà preferència als joves, a treballadors amb discapacitat o en risc d’exclusió i als desocupats que hagin participat en programes formatius. 

Per poder ser contractats pels ajuntaments, els candidates i candidates hauran d’estar a l’atur i haver esgotat la prestació de desocupació (o estar a l’últim mes de finalitzar-ne el cobrament), o bé ser perceptors dels subsidis especials del Ministeri de Treball i de la Generalitat.

Els àmbits on es pretén generar ocupació són tant els sectors emergents, de la nova economia: les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi, com a la construcció, un sector especialment castigat per l’atur (els plans promouran la rehabilitació d’edificis i espais públics)

Els contractes tindran una durada de sis mesos en els quals el beneficiari dedicarà un 30% de la jornada a formació.

La mesura, que forma part dels 30 compromisos anticrisi acordats entre la Generalitat, els sindicats i les patronals, serà efectiva a la primavera, un cop el departament de Treball hagi publicat la convocatòria dels plans a finals de febrer i comenci a adjudicar contractacions. La data límit per firmar els contractes serà el 30 de juny. 

Tan bon punt tinguem l’adjudicació de les places, anirem informant puntualment de tots els procediments des de la Regidoria de Promoció Econòmica.

dilluns, 8 de febrer del 2010

3


Arian, d'aquí una temporadeta, quan ja comencis a llegir i tota la pesca, intentaré recordar que pel teu 3r aniversari t'he escrit un post, igual que l'any passat.

Ja n'hem estat parlant avui que demà portaràs unes bossetes de llaminadures pels amics i amigues de la classe. 

Et pintaran, et posaran la corona de rei de la festa, i la Salut o alguna altra professora et faran un munt de fotos.

Aquelles fotos tan maques, on no pares de riure ni un instant. I et fan aquell pastís tan guapo.

Ja saps que a la tarda et vindrem a buscar al Picarol, i que anirem a buscar els regals als avis, i que l'Oma te n'ha enviat un de molt xulo des d'Alemanya, i que al vespre ho tornarem a celebrar a casa.

Vull que sàpigues que tot això, més endavant, et quedarà com un record més o menys borrós, però llavors serà quan et recordaré que ets el millor fill que mai podia haver somiat, que em fas treure energia quan estic fós, que em fas somriure quan em lamento, que m'abraces i em fas petons amb avió quan menys m'ho espero.

Les hem passat de tots colors plegats, Arian, i tot i això, no canvio un sol instant de la nostra existència.

I celebrarem aquesta setmana com et mereixes, una setmana que també fan anys unes persones molt importants a la nostra vida.

Un dia ho llegirem junts. Felicitats bitxo.

dimarts, 2 de febrer del 2010

De què parlo quan parlo de córrer. Murakami al Puig de la Creu

Avui fa un mes que amb l'amic Antoni vam reprendre l'hàbit de córrer.

Des de llavors hem pujat uns 9 cops al Puig de la Creu (als caps de setmana) i fem la ruta Dona acollidora-Col·lobrers-fins gairebé Can Casamada-i tornar un parell de vespres/nit entre setmana.

Feia 6 anys ben bons que no feia exercici amb certa regularitat, i ja tocava regenerar i oxigenar les neurones.

Casualment, o no, dissabte vaig agafar de casa els meus pares alguna correspondència que encara arriba allà relacionada amb activitats de quan era jove. Era una revista més que recomanable que la UOC envia als/les alumnes i antics/gues alumnes, Walk in es titula.

Mirant en diagonal l'índex, els ulls se'm van clavar aquí:

Em passa sempre amb aquest senyor. Amb d'altres senyors i senyores que escriuen també, però amb aquest molt.

Evidentment vaig anar llançat cap a l'article, i allà vaig comprovar que tindria una altra unió espiritual amb el japonès: "Segons ell mateix va explicar, “fa gairebé trenta anys que corro almenys sis cops per setmana, ja que per escriure novel·les llargues cal estar preparat físicament i mentalment”. “Quan tens vint o trenta anys”, va prosseguir, “pots fer-ho com vulguis, però als cinquanta o seixanta t’has d’entrenar molt per continuar escrivint. Córrer m’ajuda a tirar endavant.” (article sencer)

I una nova il·lusió per viure, està al caure la traducció del "Hashiru koto ni tsuite kataru koto boku no kataru koto", que com tots sabem ve a voler dir "De què parlo quan parlo de córrer".

I en Carles Sanjosé(x) déu n'hi do com ho il·lustra.