diumenge, 25 de desembre del 2011

Run Lola Run

Demà correm els 10 kms de la Cursa guapa del Ripoll. I dic guapa perquè després dels excessos varis d'aquestes últimes setmanes, amb Copa de Nadal inclosa amb els amics/gues d'EGB aquesta nit, no tinc clar com estaré demà.

I la veritat és que em moro de ganes de baixar dels discrets 53 minuts de l'any passat, també passat de forma.

D'entre els temes que pot ser que em passin pel cap mentre apreto les dents, se m'ha acudit aquest.





http://joancreusbloc.blogspot.com/2010/12/correr.html

De què parlo quan parlo de córrer

I dissabte 31, la Sant Silvestre a Castellar. Animeu-vos!

dissabte, 24 de desembre del 2011

Molt Bon Nadal Família!

by PH-World


Molt Bon Nadal Família!

Que el 2012 sigui extremadament generós amb vosaltres.





divendres, 16 de desembre del 2011

Chips Ahoy. Repensant el Packaging

www.escolaalguero.net
Setmana intensa. Dilluns tornavem de Rotterdam amb 10 dels alumnes que 3 dies després presentaven els treballs finals de la nostra col·laboració amb Kraft Foods.

La missió era fer noves propostes del packaging de les Chips Ahoy, i ho van fer espectacularment bé.

Esperem veure en un futur proper, algunes de les idees parides per aquests/es fenòmens als linials dels comerços.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Melancholia - Lars von Trier

No sé si és una manera de defensar el meu admirat Lars von Trier, però si torno a veure Melancholia no ho faré a la sessió de les 22:00.

Parts lentíssimes, tot i que la fotografia dóna per a recrear-s'hi, i situacions de trames poc creïbles.

Avui m'he llevat amb la notícia que ha guanyat el Premi a la millor pel·lícula europea de l'any... i sincerament, ara no sé si n'he vist massa d'europees aquest any, però diu ben poc a favor de l'estat del cine del vell continent.

Inclús la brillant Charlotte Gainsbourg, brutal a The tree, està bastant discreta.

Tot i així, tinc la sensació que mereix una segona visió, el desenllaç és ben parit i la història en sí té magnetisme.

Suposo, doncs, que se m'ha acudit fer aquest post com a excusa per a adjuntar aquesta perla de Celebrities.



dijous, 1 de desembre del 2011

Debat a Ràdio Castellar - 30 de Novembre


Ahir el meu fill se'n va anar a dormir escoltant la veu del seu pare per la ràdio. I avui m'ha demanat que li tornés a posar.

Vam tenir el Debat post-Ple a la Ràdio i vam parlar molt i molt de Castellar, del Castellar que hem de començar a imaginar tots plegats.

Amb els companys/a de CiU (Bea Garcia), L'Altraveu (Xavi Bella) i PP (Antonio Carpio) vam parlar sobretot de:

- El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal): el dibuix del que volem que sigui el nostre municipi els propers 15-20 anys.

- Mercat: parades en règim de lloguer

- Calissó: nova concessió

Ho pots escoltar clicant aquí (i clicant Play al Debat del 30 de Novembre).

diumenge, 27 de novembre del 2011

Alumnes a Rotterdam

Porto un parell de setmanes sense postejar, i no és per falta de temes.
Aquesta foto que m'acaben d'enviar des de Rotterdam il·lustra un dels projectes que m'han tingut ocupat/preocupat(poc)  aquestes últimes setmanes.
10 alumnes de Grau Superior de l'Escola que estaran tres setmanes a empreses gràfiques holandeses.
Sento enveja sana cada vegada que deixo algun grup d'alumnes fora. 
L'experiència (curta en relació a un Erasmus, per exemple) els dóna moltíssima confiança i els posa reptes que aquí no tindrien.
Que es puguin defensar en anglès és un dels objectius transversals del projecte.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Houellebecq - El mapa i el territori

Imagino que llegir llibres d'autors contemporanis, de qui sovint tenim notícies sobre les seves conductes més o menys extravagants, fan que les lectures arrenquin amb molts prejudicis.

Reconec que llegeixo a Houellebecq o a Murakami (o qualsevol d'aquest pal) des d'una perspectiva propera a la d'un fan(àtic) respecte l'estrella de Rock, i amb una capacitat analítica poc consistent.

Serveixi, doncs, aquesta prèvia per restar valor a l'encesa recomanció que faig que llegiu aquest llibre.

Manté el punt de novel·la d'idees, un punt existencialista però menys, i segueix incidint en el consumisme, la filosofia i la religió.

En sí no són temes massa meritoris com a fons, però el que enganxa del geni francès és la forma.

"- Què és el que defineix un home? Quina és la primera pregunta que se li fa a un home quan vols informar-te del seu estat?  A algunes societats li pregunten primer si està casat, si té fills; a les nostres, se li pregunta en primer lloc per la seva professió. El que defineix en primer lloc a l'home occidental és el lloc que ocupa al procés de producció, i no el seu estatut de reproductor."

Michel Houellebecq, El mapa i el territori (Empúries, 2011)

dijous, 10 de novembre del 2011

11/11/11...That's when the world will end



"11/11/11... That's when the world will end"

Aquesta frase la podria ben bé sentir el Donnie, i segurament moltíssima gent espera l'apocalipsi per demà.

Veure'm com acaba el dia i si demà cal anar a treballar.

Jo compto que sí.



All around me are familiar faces
Worn out places, worn out faces
Bright and early for their daily races
Going nowhere, going nowhere
And their tears are filling up their glasses
No expression, no expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, no tomorrow
And I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I'm dying
Are the best I've ever had
I find it hard to tell you
'Cos I find it hard to take
When people run in circles
It's a very, very
Mad World 
Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
Made to feel the way that every child should
Sit and listen, sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, no one knew me
Hello teacher tell me what's my lesson
Look right through me, look right through me

Caleb Ferrer - GO! Barcelona

M'he estrenat amb els fantàstics amics de Go!Barcelona

No ho podia fer amb cap altre: el gran Caleb Ferrer. No dubteu a escoltar-lo. Descàrrega lliure i gratuïta.





Font: GO!Barcelona, Novembre 2011


dissabte, 29 d’octubre del 2011

Noves instal·lacions de Cuina als Safareigs

Aquesta setmana acabem d'homologar i inaugurar el nou espai de Cuina i hostaleria, un projecte que hem treballat els últims dos anys i que s'ha pogut finançar gràcies al FEIL de 2010 i les adjudicacions de Formació Ocupacional del Servei d'Ocupació de Catalunya d'enguany. A partir del 14 de novembre ja s'hi iniciarà l'oferta formativa de Cuina.

Entenem que aquesta ha de ser la via per a poder seguir dignificant, ampliant i millorant els espais formatius i educatius del nostre municipi.

Això arriba després d'homologar el febrer d'enguany la nova Nau formativa del Metall al Pla de la Bruguera i de continuar creixent en alumnes i en qualitat amb El Mirador.

Des de l'Àrea de Promoció Econòmica seguirem treballant per a potenciar la Formació al nostra municipi, sens dubte l'eina més potent per a la realització professional de tots els convilatans/es.




diumenge, 23 d’octubre del 2011

El Mirador. Un espai de creació de noves oportunitats

Aquesta legislatura que fa uns mesos que ha arrencat és probablement la més complicada de les darreres dècades.

Caldrà donar prioritat als continguts respecte dels continents. A El Mirador, tenim la sort de comptar amb una Regidora comissionada que coneix molt bé el projecte des de l'inici i que té molt àmplia experiència a la formació i la innovació.

Us deixo el seu recomanable article, aparegut a L'Actual

Formació Gràfica a El Mirador

Formació Ocupacional per a seixanta persones en situació d'atur

Clica la imatge per a veure-ho en tamany original.
Font: L'Actuak, 169

dijous, 20 d’octubre del 2011

Agur ETA

Que la fi d'ETA i la caiguda del règim de Moammar al-Gaddafi coincideixin en el temps no deixa de ser curiós.

Evidentment no he conegut un context com aquest abans: Euskal Herria sense ETA i Líbia sense Gaddafi. Des que tinc consciència (o similar) sempre han estat presents a l'escena política.

Em semblen dues coses esperables i positives (tot i que la mort de Gaddafi no és per se res desitjable).

Coses que també vull que s'acabin (ordre aleatori)

a) El discurs dels feixistes que vomiten bilis sobre ETA i s'obliden del seu armari ple de cadàvers.
b) La crisi econòmica i emocional, arreu
c) més

Desitjos varis:

a) Escoltar repetidament aquesta joia (del J de Los Planetas) per anar a dormir. Grupo de Expertos Solynieve - La nueva reconquista de Graná
b) Anar al Firatren de Castellar amb el meu fill, i l'endemà a patir a la Festa dels Súpers.
c) Que els meus idolatrats Nacho Vegas i Leonard Cohen coincideixin més encara: http://www.publico.es/culturas/402446/vegas-a-cohen-igual-tienes-que-dar-la-mano-a-algunos-de-los-que-mataron-a-lorca
d) Anar a veure Mientras duermes del Balagueró.
e) moltes més

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Vision thing

La salut, en si mateixa, es veu que és molt important. Que sense salut la resta no aporta massa res.

Aquestes evidències m'han tingut expectant l'últim mes. 

Descartades altres implicacions malparides ara només és qüestió de setmanes que tot torni al seu lloc.

El mateix doctor que em va mirar els ulls i em va preguntar com de fort era / Aquell a qui jo li vaig respondre com si li estigués dient al meu fill, "Molt, doctor" / Aquell que va agafar la xeringa i em va dir que mirés cap amunt- i la resta no ho explico perquè no és hora / Aquell, m'ha dit que molt bé, que tota la informació que vaig consultar als qui en saben i al google, no em feia bé.

M'ho ha recalcat un parell de vegades. "Tanta informació no és bona"

Molt bé doctor, però sense extrapolar.

Coses bones que passaran a partir d'ara: 

- podré llegir-me coses que no només siguin informes, normatives i curriculums, per exemple això.
- podré decidir quan em poso ulleres de sol i quan no.
- els alumnes de l'Escola que només em coneixen amb ulleres de sol em podran saludar normal.
- i altres que no tinc controlades.

Que demà ho celebri qui ho hagi de celebrar, les Pilars de la Terra, els espanyols/es i així.

I que els nazis, feixistes, franquistes i així no embrutin més el planeta.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Llum de Guàrdia

http://www.teatreromea.com/c/temporada.aspx?IdEx=701
Us recomanaria que l'anéssiu a veure, però ahir van baixar el teló i em sembla que no hi ha massa bolos previstos (format poc exportable).

El debut del Julio Manrique com a director escènic del Romea és, com a mínim, prometedor.

No tracta una trama creïble, però es centra (o es descentra) en temes com la mort, el compromís, la consciència, la sexualitat (fluix) i el punt fort, el teatre dins el teatre (amb el fantasma de la Xirgu de fons).

Personatges ben treballats per un ventall molt interessant d'actors i actrius. Remarcables el Marc Rodríguez, la Mireia Aixalà, la Cristina Genebat, l'Ivan Benet i el Xavier Ricart.

Que tinguis sort, Sr. Manrique.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Concentració en defensa del català a les escoles

Dos fenòmens fotografiats al Torneig del Vallès - Castellar del Vallès

Estaria molt bé tenir el Sabadell a Primera. Líder avui.
Moltes altres coses també, per exemple que els que no volen que el català sigui la llengua vehicular a Catalunya es dediquéssin a fer macramé, exclusivament.
Però la democràcia els permet expressar les seves fòbies.
Anem a contrarrestar-les.
Demà a les 19:00 davant l'Ajuntament de Castellar.

divendres, 9 de setembre del 2011

Memorial Francesc Cornet. Demà a les 12:00 Castellar - Barça Veterans

Magnífic cartell parit pel Carles.

Per aquestes dates ara fa 3 anys, el Francesc ens va deixar. Va ser un cop duríssim pel Marc, per tota la família i per tots els que l'estimavem.

Des de llavors, quedava pendent trobar la millor manera d'homenatjar al pare, a l'amic, al President.

Finalment s'ha optat per una opció genial, fer coincidir dues de les seves màximes passions: el Barça i el Castellar. Demà a les 12:00, al Pepín Valls, l'esforç del Marc es veurà recompensat per retre homenatge al Paco.

I a més, al marc del Centenari.

A totes i cadascuna de les victòries que celebrem amb el Marc, el record immediat és per ell.

12 copes als darrers 3 anys per honorar la seva figura.


Serà un dia molt gran, a l'alçada de l'homenatjat.

El trobem a faltar, però amb actes com aquest, el record es manté intacte.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Tempus fugit

No escric aquí des de que en tenia 32, d'anys.

I no és pas per manca de motius, ni d'idees, ni de vivències.

Coses que he fet aquests dies i que m'han agradat (I)



diumenge, 21 d’agost del 2011

Del suïcidi i de la lluita per l'èxit social - Houellebecq

Tot esperant que el dia 30 d'agost es publiqui la traducció de 'La carte et le territoire'  (El mapa i el territori), la sisena novel·la del gran Houellebecq, aquests dies m'he entretingut amb 'Intervenciones', una recomanable recopil·lació de textos publicats a revistes entre el 1992 i el 2008.

Algunes de les tesis que defensa al llarg de la seva obra es veu sintetitzada en un parell de respostes a una entrevista realitzada per Jean-Yves Jouannais i Christophe Duchatelet que apareix al llibre:

P - Es evidente que un pesimismo terrible impregna todos tus escritos. ¿Podrías enumerar dos o tres motivos que, en tu opinión, sirvan para rechazar el suicidio?

En 1783, Kant condenó claramente el suicidio en sus fundamentos de la doctrina de la virtud. Dice: "Aniquilar en la propia persona al sujeto de la moralidad es expulsar del mundo, en la medida en que depende de uno mismo, la moralidad". Un argumento que resulta ingenuo, de una inocencia casi patética, como ocurre a menudo con Kant; sin embargo, creo que no hay otro. Lo único que realmente puede mantenernos con vida es el sentido del deber. En concreto, si uno desea responsabilizarse de un deber práctico, se las arregla para que la felicidad de otro dependa de su existencia; por ejemplo, puede intentar educar a un niño, o a falta de niño, comprar un caniche.


P - ¿Puedes hablarnos de esa teoría sociológica según la cual a la lucha por el éxito social propia del capitalismo se suma una lucha mas brutal, mas desleal, en este caso de signo sexual?

Es muy sencillo. Las sociedades animales y humanas establecen diversos sistemas de diferenciación jerárquica, que pueden basarse en el nacimiento (sistema aristocrático), la fortuna , la belleza, la fuerza física, la inteligencia, el talento,… por otra parte, todos estos criterios me parecen igualmente despreciables y los rechazo; la única superioridad que reconozco es la bondad. Actualmente nos movemos en un sistema de dos dimensiones: la atracción erótica y el dinero. El resto, la felicidad e infelicidad de la gente, se deriva de ahí. Para mi no se trata en absoluto de una teoría: es cierto que vivimos en una sociedad simple, así que estas pocas frases bastan para dar una descripción completa.


Per cert, el castellarenc Alfons Freire li ha dedicat obra plàstica: http://www.lactual.cat/cat/downloads2/pdfactual154.pdf
i una ressenya: http://alfonsfreire.wordpress.com/2010/09/29/el-mapa-y-el-territorio-la-nueva-novela-del-nuevo-houellenbeck/

divendres, 19 d’agost del 2011

Zoé i Bunbury - Nada


Zoé y Bunbury - Nada from Tigre Pictures on Vimeo.



Transfusión, mi magia pura para el corazón
Rimel de miel pa corregir la tristeza
Tattoo mental para marcarse la imaginación
Tragos de luz, para alegrarse la vida

Televisión, para borrarse de la transmisión
Revólver sexual, para la ruleta rusa

Y no se tú, ni qué dirás pero no hay nada mucho qué pensar
La oscuridad me acecha incrédula

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

(No hay nada que pueda perder
Que no pueda hacer, que no pueda amar, que pueda soñar) 

dissabte, 13 d’agost del 2011

Die Berliner Mauer. 50 anys de l'aixecament del mur

Commemorar els 50 anys de l'aixecament del Mur de la vergonya deu suposar una mescla de record i respecte a les víctimes que van deixar-hi el coll, de criminalització de la DDR i d'assumir que els occidentals som els més purs, més guapos i més demòcrates.

A mi el Mur em recorda Berlin, sóc bastant simple, i Berlin sí que val la pena.

Des d'aquí el meu petit homenatge a la ciutat, la resta de valors no cal escenificar-los artificialment, és suficient  en obrar tenint-los molt en compte.

Un llavors jove castellarenc immortalitzat davant del mural de l'Ignasi Blanch.
Ja fa 10 anys... Juliol 2001, pre-Love Parade - Berlin 

+ info: 


Mitja Marató de Sabadell - 04/09/11 09:00


D'aquí tres setmanes i un dia pretenc córrer la meva primera Mitja Marató, després d'haver provat els 5 i 10 kms amb bones sensacions.

Aquests últims mesos, amb el Sebas sobretot, i l'Ignasi les últimes setmanes, hem anat agafant bon fons i ritme. De fet, l'entrenament tipus (Castellar-La Salut-Castellar, Togores, Colobrers...) ha estat de 3-4 dies a la setmana 12-15 kms) i més d'una pujada a El Puig de la Creu.

Ara només queda enganxar la punta final de resistència i arribar frescos al dia 4.

Si us hi animeu, cliqueu a l'imatge o aquí.

Ens hi trobem.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Centre de Periòdics - Castellar del Vallès

M'ha agradat trobar-me a la penúlitma pàgina de l'Actual una ressenya gràfica i històrica del Centre de Periòdics (el nom en castellà evidentment era per imposició feixista), la botiga de diaris-quiosc-llibreria que va tirar endavant la tieta-àvia del meu pare, la Teresa dels diaris en plena post-guerra.

A mi em va tocar viure l'etapa final (1978-1987), quan els meus avis es van jubilar i combinaven la gestió amb els meus pares. Recordo que em llevava més d'hora del normal i em quedava a la botiga (que era casa dels avis) fins que era hora d'anar al cole.

Allà, amb els meus cosins, llegiem tots els còmics de Bruguera (Super Humor), de Marvel (Spiderman sobretot), diaris, revistes de tot tipus...

El meu pare (a la foto), a l'Escola quan li preguntaven a què es dedicava son pare, responia decididament: periodista.

diumenge, 24 de juliol del 2011

27 Club



Ahir a la tarda trobaven l'Amy Winehouse morta a casa seva. Malauradament tenia visos de mort en diferit.

Un grandiós talent lligat al caos.

A twitter circula el #27club, una etiqueta que recorda que els grans Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain també s'hi van quedar als 27 anys. De la mateixa manera crec que estaven molts nivells per sobre de la bona Winehouse.

El Billy Bragg fa una reflexió correcta, tot i que un pèl simplista (és el que té el límit de 140 caràcters per tweet). Desconec les situacions exactes que han portat a la mort a cadascun d'ells, i els documentals/pel·lícules que s'han fet de tots ells no m'han esclarit massa dubtes.
No és l'edat el que tenen en comú Hendrix, Jones, Joplin, Morrison, Cobain i Amy - tristament és l'abús de drogues

En aquests casos, només ens queda el seu impagable llegat, que forma part de la banda sonora de la meva vida, sobretot d'aquella fase que en diem adolescència.


Brian Jones (Stones) tocant la cítara en rigorós playback a 'Paint it black'... tot i això val la pena el vídeo.

Jimi Hendrix, el talent, mite i més gran virtuós de la guitarra elèctrica.. Voodoo Child, el cover de l'All along the watchtower del Dylan, Fire, Purple Haze...

Jim Morrison (The Doors), el front-man més potent de la història. Ideòleg i creador de joies immenses: The End, When the Music's over, People are Strange, L.A. woman, Light my fire, Break on through.... 

Del Kurt Cobain recordo perfectament el dia que va morir. Jo tenia 15 anys i el so Seattle/grunge ho estava petant arreu. Jo era més de Soundgarden però Nirvana m'agradava i de tant en tant els escolto amb emoció. Lithium, In bloom, Where did you sleep last night  (ens la feia cantar el Magí a l'Institut, amb bon criteri) i les mítiques Smells like teen spirit i Come as you are.

De la Janis Joplin no n'era massa seguidor. Això no treu que em sembli extraordinària. Joplin a Toronto


dissabte, 23 de juliol del 2011

Utøya

Tot indica que un maleït tros d'animal fonamentalista ha segat la vida d'almenys 84 persones a Utøya i 7 més a Oslo.

El molt cabró s'ha fet l'amo del futur negre de les famílies i amics, i s'ha carregat tots els projectes individuals, i col·lectius, de tota aquesta bona gent innocent.

A sobre, aconseguirà que en nom de la seguretat hi hagi més llibertat.

Fa gairebé un any era a Oslo, seu del Nobel de la Pau. Un dia abans, un jove taxista iraquià a Trondheim ens explicava les bondats del país. No amagava les dificultats d'integració, però entenia que es tractava d'un pacte entre tots plegats.

Les societats nòrdiques em fascinen des de la diferència. Desgraciadament, però, des de les seves arrels hi ha gent disposada a dinamitar-ho tot.

Descansin en pau.

Love of Lesbian - Festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols)

Escapada llampec i furtiva cap a Sant Feliu de Guíxols per veure una de les bandes més genials del país.

Sant Feliu té un especial simbolisme per a mi i el Festival de la Porta Ferrada ofereix joies any rere any.

Love of Lesbian - Universos Infinitos
Porta Ferrada 11 Link 
(...) y yo ya no puedo hacer más / si este más siempre resta.



Brutal l'estat de forma del Santi Balmes i els altres cinc sensacionals integrants de la banda.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Festa Major de Can Font/Ca n'Avellaneda





Can Font - Ca n'Avellaneda té una associació de veïns ferma, amb els amics Fernando i el Tomás al capdvant.

Aquest cap de setmana estan de Festa Major i l'han emplenat d'activitats molt ben parides.

Mon fill i la seva més-millor-amiga no s'ho han volgut perdre.

Per molts anys!