dijous, 28 d’abril del 2011

L'Antoni Comas

De les coses magnífiques de viure en un poble on hi ha arrels perceptibles, una de les més ben parides es poder coincidir sovint amb persones entranyables.

L'Antoni li va ensenyar a l'Arian el seu famós "petó amb avió" i això s'ha convertit en un senyal d'identitat del meu fill, que ho fa servir gairebé sempre per despedir-se.

Ahir vaig participar al Debat de Ràdio Castellar, dirigit pel Julià Guerrero, juntament amb dos convilatans amb l'esperit potent: l'Enric Pasquina i el propi Antoni.

Vaig gaudir molt i tant bon punt tinguin el tall a la Ràdio a la carta, penjaré l'enllaç aquí.

Poder parlar de la situació econòmica amb l'Antoni i l'Enric, amb punts de més o menys acord, va ser una magnífica experiència.

A l'acabar, vam anar xino-xano cap a veure el Barça, que ja havia començat. L'Antoni, perico però bona persona (President Nuñez dixit), em va dir que li passi un escit i la meva signatura que em farà l'anàlisi grafològic.

Honestament, sóc molt descregut vers aquestes qüestions, però venint de l'Antoni li acabaré passant.

Persones com ell vertebren l'essència del nostre poble, per tant, si crec en alguna cosa és justament en referents d'aquesta vàlua humana.

divendres, 22 d’abril del 2011

Finals

Dels possibles escenaris quan vas a viure una final, fins dimecres encara no coneixia el que era la derrota en directe.

Amb el Xavi E. , tots dos
amb més cabell :-) 29/04/98
Justament feia 13 anys, al mateix Estadi de Mestalla, havia vist guanyar al Barça de Van Gaal (Rivaldo, Hesp, Roger, Celades...) a la tanda de penals contra aquell gran Mallorca de Cúper.

Foto mítica del 17/05/06. Malauradament el Paco i
la Montserrat ens han deixat durant aquest període.
Fa 5 anys a París, guanyavem la segona Champions amb el gol d'infart de Belletti contra l'Arsenal del Wenger, Henry i Cesc.

I fa un parell d'anys a la pròrroga, ens enduiem la Supercopa d'Europa a Mònaco contra el Shakhtar de Lucescu i Chigrinskiy.


Mònaco 29/08/09










Dimecres era un partit especial, contra un molt bon Madrid. Rivalitat històrica, models prou oposats, amb entrenadors eficientíssims amb discursos i estratègies.

Ens van guanyar. Es felicita al campió, i s'aplaudeix al digníssim derrotat, que a part és el club del que més que mai et sents orgullós.

I si casualment  les càmeres de televisió es recreen amb tu i els teus companys de patitment, com va ser el cas, mòbil col·lapsat de trucades i missatges, i cap a casa amb l'autocar de les Penyes del Vallès.

diumenge, 17 d’abril del 2011

XXI Travessa Castellar - Montserrat

Després dels resultats dignes a Els 5 Cims:



Demà tornem a matinar.  A les 6 sortim de la SEAC cap a Montserrat.


divendres, 15 d’abril del 2011

Trobada d'amics de l'Ignasi


Demà dissabte a les 12:00 anirem a compartir una bona estona amb l'Ignasi al Calissó.
És un acte que s'allunya de la seva activitat del dia a dia a l'Ajuntament, i que estic convençut que sorprendrà a més d'algun/a amic/ga assistent.
Música en viu a càrrec dels amics de la Jurassic Band, i bona conversa garantida.
Si us podeu escapar, a les 12 del migdia ens hi trobem.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Els 5 cims

Després de 52 quilòmetres i gairebé 11 hores de caminada, avui dormirem plans, però satisfets.

Gràcies Joan (Garcia) per les fotos!
1r Cim: La Mola (1.108 m.) Sebastià, Aleix, Joan i jo

2n Cim: Montcau (1.056 m.): Joan, Aleix i jo

3r Cim: Sant Sadurní de Gallifa (942 m.): Aleix. Sebastià, Joan i jo

4t Cim: Pic del Vent - El Farell (815 m.): Aleix, Joan, jo, Sebastià i Neus


5è Cim: El Puig de la Creu (651 m.): Aleix, Joan, Sebastià, Neus i jo



Després de gairebé 11 hores, des de les 05:45, arribem al Centre Excursionista de Castellar



dissabte, 9 d’abril del 2011

El meu avi Joan

Joan Creus Farell, l'avi
Avui fa 25 anys que es va morir l'avi Joan, el pare del meu pare.

Jo tenia 7 anys, i va ser el primer impacte conscient del què suposa la mort d'una persona estimada.

Es va morir prou jove, amb 69 anys. Recordo l'escena de les útlimes paraules que ens vam creuar. Ell assegut al sofà de vellut verd. Aquell dia havia d'anar al metge amb l'àvia, i no semblava que tingués res preocupant. També recordo, aquell mateix migdia, estar jugant al pati d'El Casal i pensar una cosa semblant a 'aviam com li anirà al metge'.
El següent pas va ser veure el meu pare que m'esperava a la sortida de l'Escola. Això era inaudit, sempre tornava sol a casa amb els amics. M'esperava a l'olivera de fora el cole. I em va anunciar que l'avi s'havia mort.

Recordo el trajecte amb el Renault 5 negre fins la botiga de diaris, casa dels avis. Aquell dia em van fer anar entrenar al camp de futbol a la tarda. Em va tornar el Segarra amb cotxe. El menjador era ple de gent, de familiars,d'amics, de coneguts i de saludats.

Els meus germans-cosins, el Víctor i l'Àlex, estaven molt afectats. Està clar que també els suposava la mort d'un avi, no de sang, però avi.  Ells ja tenien 12 i 14 anys.

No recordo haver plorat desconsoladament, i apostaria que el fet de veure tanta gent aplegada per homenatjar la vida de l'avi em va provocar un sentiment més proper a l'alegria que a la tristor.

Aquest sentiment de llàstima de no haver compartit més anys de vida amb el meu avi em va esdevenir molts més anys després, inclús ara m'hagués agradat compartir i parlar de les coses que ens han passat a tots plegats.

El Centre de Periòdics dels
avis, al C/Església, 8
Estic convençut que seria el primer en recolzar-me en totes les coses que he anat fent a la vida, i seria genial que em vingués a fer una visita a l'Escola per veure com es fan els llibres, els diaris i les revistes que ell venia amb l'àvia i els pares al Centre de Periòdics, aquí el carrer de l'Església.

També li faria goig que dediqui part del meu temps a la política municipal. El que recordo de l'avi en aquest sentit és més aviat poc. Diria que l'experiència tant propera a la mort que va viure lluitant del bàndol republicà va fer que associés aquells temps a un malson. L'avi era castellarenc i catalanista per aquest ordre, però més enllà d'aquest posicionament de partida, tampoc en sabria dir massa més. Diria que sentia simpatia pel Jordi Pujol, però m'hi jugo un pèsol que aquí votaria l'Ignasi.

L'avi es va morir l'any del 75è aniversari de la UE Castellar. Li faria molta il·lusió viure el Centenari. Ell que sempre anava al Pepín Valls a veure'l, i que aviat el seu bésnet hi jugarà.

L'avi es va morir entre l'anada i la tornada de les semifinals contra el Göteborg. El primer partit després de la seva mort va ser la remuntada històrica amb el hat-trick del Pichi, amb final infeliç a Sevilla.

Joan Creus Casé,
el meu pare
Des de llavors, l'avi, soci del Barça de tota la vida i un dels fundadors de la Penya Solera Barcelonista de Castellar, que l'any que ve commemora els 60 anys, ha estat homenatjat per 10 Lligues, 3 Champions League, 5 Copes del Rei, 2 Recopes, 3 Supercopes d'Europa i 1 Campionat del Món. Com hagués disfrutat...

Ser nét del meu avi ha estat una sort immensa. Desafortunadament curta en vida, però latent ben endins.

El seu besnét seguirà el seu camí de bonhomia.

D'això ens n'encarreguem nosaltres, avi.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Els 5 Cims. Diumenge 10 d'Abril. 52 quilòmetres espectaculars.

Clica per anar al quadríptic informatiu del Centre Excursionista
Diumenge que ve toca Els 5 Cims, organitzat pel Centre Excursionista de Castellar.

Podriem dir que hi arribem amb un moment prou bo de forma, per tant, amb moltes ganes de gaudir-ne.

52 quilòmetres amb un itinerari que ressegueix bona part del nostre territori: Castellar - Sant Llorenç del Munt -
El Montcau - Sant Sadurní de Gallifa -
El Farell - El Puig de la Creu -
Castellar

Si encara no us hi heu apuntat, no ho dubteu ni un instant!:

Full d'inscripció

divendres, 1 d’abril del 2011

UE Castellar. El Centenari

Demà dissabte a les 12:00 a l'Auditori, tots els/les que estimem la Unió Esportiva tenim una cita a l'Auditori.

Us deixo el tràiler magnífic del documental "UE Castellar. El Centenari", que s'estrena demà.



I si, a sobre, voleu veure la foto d'una fornada de jugadors que ha fet història (cadascú a casa nostra...) cliqueu aquí.

O quasi millor, us la deixo aquí també: