diumenge, 4 de desembre del 2011

Melancholia - Lars von Trier

No sé si és una manera de defensar el meu admirat Lars von Trier, però si torno a veure Melancholia no ho faré a la sessió de les 22:00.

Parts lentíssimes, tot i que la fotografia dóna per a recrear-s'hi, i situacions de trames poc creïbles.

Avui m'he llevat amb la notícia que ha guanyat el Premi a la millor pel·lícula europea de l'any... i sincerament, ara no sé si n'he vist massa d'europees aquest any, però diu ben poc a favor de l'estat del cine del vell continent.

Inclús la brillant Charlotte Gainsbourg, brutal a The tree, està bastant discreta.

Tot i així, tinc la sensació que mereix una segona visió, el desenllaç és ben parit i la història en sí té magnetisme.

Suposo, doncs, que se m'ha acudit fer aquest post com a excusa per a adjuntar aquesta perla de Celebrities.