dimarts, 25 de desembre de 2012

3r Cross Solidari Nocturn de Sant Silvestre i 11a Cursa pel Ripoll

El Joan Mármol i tota la bona gent d'ESCOAC organitzen els 3r Cross solidari nocturn, que ja s'ha consolidat com un clàssic a casa nostra.

La inscripció es fa el mateix dia de la cursa 31/12/12  entre les 17:00 i les 17:30 (la cursa comença a les 18:00)

 És una magnífica ocasió per aquells i aquelles que mai hagueu participat a cap cursa, ja que el recorregut (Pistes d'atletisme i vorals) i la distància (5 kms) són prou còmodes.

A més, la inscripció (aliments) és per una molt bona causa.





També us recomano la 11a Cursa pel Riu Ripoll (Sabadell) de demà dia de Sant Esteve, encara que si no us hi heu inscrit, ja no queden places.

Són 10 kms (demà 9'200... per raons de seguretat...) vorejant el Ripoll.

El 2010 la vaig fer en uns discrets 53 minuts, i l'any passat, vaig aconseguir l'objectiu de baixar dels 50 (48:47 a 6 segons del mític Arcadi Alibés :-) )

Demà firmo fer-la en 50... que ja anem tenint una edat...


dijous, 8 de novembre de 2012

Àmbit B-30. Sumant al territori

http://www.b30i.cat
B30 és la voluntat dels vint-i-tres ajuntaments que formen part del grup impulsor d'aquest àmbit que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure el seu desenvolupament han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest l'eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, Espanya i, amb vocació de ser-ho, del Sud d'Europa.

B30 són 23 municipis, en el pas d'aquest tram de via, d'uns 50 km. 
Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. 

Ahir presentavem el Projecte a Barcelona.

dilluns, 5 de novembre de 2012

Cuina i alimentació (III) Promoció econòmica. cultural i social

 El vessant industrial de la indústria auxiliar d'alimentació ha estat treballat conjuntament des del territori els darrers anys entre els 6 municipis de la Conca del Ripoll: Sabadell, Barberà, Castellar, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Polinyà.

Fa justament 10 dies, seguint la temporització prevista al Pla, el Clúster Packaging d'alimentació de Catalunya (www.clusterfoodpack.cat) es va constituir formalment.

Així es passa el relleu al sector privat, a una quinzena d'empreses tractores que aniran creixent en nombre els propers mesos, instal·lades als Pol·lígons del nostre territori.


L'oportunitat que se'ls obra de compartir recursos de R+D+I, de millora de la productivitat, de plataforma de proveïdors i d'augment de la competitivitat són alguns dels arguments per confiar en el bon futur del sector a casa nostra.

Necessitem empreses amb potencial d'innovació que aportin el màxim de valor afegit als seus productes.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Cuina i alimentació (II) Promoció econòmica. cultural i social

I què es fa des de l'Administració local per donar suport a aquesta riquesa lligada al territori?

Les dues línies més clares fan referència a la creació de les millors condicions pels comerciants lligats al territori i l'alimentació; i la formació/divulgació/transmissió de coneixements.

- Apostar per la reconstrucció de l'Espai de Cuina dels Safareigs, una inversió amb finançament del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Tot just fa un any arrencava un espai que s'està consolidant tant per l'activitat de Formació Ocupacional per a persones en recerca activa de feina al sector, com per les noves línies estrenades en col·laboració amb l'Alfonso Fernández: Cuina de Safareig.

Cuina Vallès i el CTurisme del VO a Cuina de Safareig
 Aquesta línia de participació públic/privada amb grans professionals de la cuina, la pastisseria, la viticultura i la gastronomia en general, ha arrencat amb gran acollida.

La Marina Antúnez, fa una deliciosa descripció d'un dels Tallers esplèndids que s'hi estan desenvolupant.




- Seguir donant suport a una de les infraestructures més conegudes i usades del poble, com és el Mercat Municipal.

Aquest és un dels motors econòmics de Castellar, i representa l'epicentre de la trama comercial del nostre poble.

La bona feina dels i les paradistes, que ofereixen productes de primera qualitat és també cultura i territori.

A l'enquesta realitzada recentment per la Diputació de Barcelona, queda palesa la bona acollida del Mercat Municipal inaugurat el 2008.







Cuina i alimentació (I) Promoció econòmica. cultural i social

A casa nostra es menja especialment bé. I és menja així de bé per moltes raons: 

- per la qualitat dels productes agroalimentaris
- per la magnífica estima per la cuina de mares, àvies, i generacions i generacions, a les que s'hi han incorporat avis, pares i joves d'ambdós gèneres.
- perquè som llatins/es, mediterrans/ànies, de sang calenta i ens agrada cultivar l'experiència dels sentits
- perquè som supervivents i les hem passat i passem de tots colors, i tenim l'enginy ben aguditzat
- perquè tenim un teixit formal i informal espectacular de transmissió de coneixement 
...
Per tot això, la reflexió i l'acció que s'ha iniciat al Vallès als darrers anys, ha posat especialment èmfasi en iniciatives de promoció i suport de la nostra cuina.

Al vídeo
En aquest sentit, el col·lectiu Cuina Vallès, és el referent absolut d'aquesta bona feina, emparat pel Consorci de Turisme del VO
Castellar hi és present de manera molt rellevant i activa. El Carles Calsina del 'Restaurant Garbí', 4a generació de cuiners excel·lents, n'és el president. Aquí el teniu en acció al "Cuines" (TV3) i al "Divendres" (TV3), juntament amb el Ramon Casamada fill (D.O.Mongetes del Ganxet). 25a generació de Can Casamada.


Font: Estima Castellar, galeria 9a Mostra
En aquest context, pren especial rellevància la magnífica acollida de la 9a Mostra Gastronòmica, de fa tot just un parell de setmanes, on es van poder visualitzar algunes de les excel·lències conreades, collides, el·laborades i/o cuinades a Castellar.

Sensacional el nivell de tots els restaurants, establiments de begudes, bodegues, professionals del còctel i genial la participació. Més de mil persones van passar al llarg dels 3 dies.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

L'Alfredo

Recordo perfectament l'última conversa que vaig tenir amb l'Alfredo. El seu fill Ferran estava conval·lescent de la mateixa operació que m'havien fet a mi unes setmanes abans, amb la mateixa otorrino i al mateix hospital.
Tot havia anat bé.

Estavem contents, i em parlava de com de bé s'ho passava sortint a caminar amb el grup d'excursionistes sèniors que des de feia poc integrava també el meu pare.

Avui, a l'Església, a una cerimònia d'enterrament civil, una de les més precioses a les que he assistit, el Ramon Juliana, en nom dels seus amics excursionistes ha iniciat el torn de paraules amb una glosa excepcional que lligava el territori, el caràcter, els valors i la personalitat de l'Alfredo.

Una imatge de La Mola il·lustra el recordatori que amb tant bon gust ha escollit la família.

Però aquesta faceta d'enamorat del territori és només una de les moltíssimes que l'Alfredo ha honorat al llarg dels seus 61 anys de vida. Molta vida per endavant li quedava.

M'ha entusiasmat escoltar de les persones que més l'estimaven dades i facetes que desconeixia, i que m'han fet sentir-lo encara més proper. Entre intervenció i intervenció, música de Clapton, de Lennon, enregistrada i en directe. A l'alçada de l'homenatjat.

El bon Alfredo, asturià de Tudela Veguín, company de classe del gran Tino Casal, ha estat un castellarenc excepcional.

Ha tingut la fortuna de tenir una família i un grup d'amics/gues del mateix nivell que ell. Començant per la seva dona, la Dolors, una persona fora de sèrie, els seus fills, la família d'aquí i d'allà, i els amics, la Teresa, que ha dirigit unes paraules sensacionals que el descrivien, l'Imma, el Jordi...

Com molt bé s'ha referit la seva cunyada, ara cal que parlem d'ell i que el tinguem present.

El compromís social, l'entusiasme pel cine, membre fundador del Club Cinema Castellar, sindicalista, sensible a la bona música, apassionat del seu hort... dóna per escriure il·limitadament.

L'Alfredo no mereixia aquest desenllaç.

És la gran putada final.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Castellar a TV3. 'Divendres'

Des d'aquesta tarda a dimecres el programa 'Divendres' emetrà seccions des de la impressionant vila de Castellar del Vallès.

Us deixo un els vídeos d'avui:

Clicant a l'imatge anireu directament al Vídeo de TV3. El turista del mig s'assembla sospitosament al meu pare...

I aquí el del Cor infantil de Sant Esteve i l'amic Dani Coma: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4288470


divendres, 12 d’octubre de 2012

This is not America

Tot i ser del 85 la noto extremadament vigent, i més quan sento aquestes exaltacions patriòtiques a casa nostra, uns vibrant amb la passió de La Roja/Rojigualda o la españolización dels sants llocs, els altres (entre els quals el meu pare, el meu fill i jo) fent mosaic nostradíssim amb gairebé 100.000 cartolines que es veu que són de llibertat.

Segurament la interpretació del seu text està vinculada a la pel·licula El Juego del Halcón, però a mi em provoca unes sensacions prou clares.

Sento que parla de les desil·lusions. Dels desitjos no acomplerts. D'identitats difoses. Del reconeixement d'haver perdut alguna preciosa en la que creies.

Aquesta obra de l'immens Sr. David Bowie, nascuda d'una base del Pat Metheny, forma part de les mil primeres que m'enduria al Més Enllà, o si no n'hi hagués, a l'iPod o així..

Podríem convenir que és una cançó que va arribar massivament al 'gran públic', però com en tantes altres joies del Duc Blanc conserva una autenticitat infinita i és font d'inspiració inesgotable.

'Amèrica', la yankee, representant la destinació gloriosa, the 'land of hopes and dreams' que diria l'Springsteen.

La cançó, explicant totes aquestes misèries, aconsegueix elevar-s'hi.






dimarts, 9 d’octubre de 2012

Antonio Díaz. La asombrosa historia de Mr Snow

L'Antonio Diaz és un autèntic crack.

Hem tingut la sort de veure'l dues vegades a Castellar en menys de dos anys.

La primera vegada, sensacional amb La Noche Abbozzi, amb el seu company Juanan Martínez.

La segona, diumenge passat, sol, presentant La asombrosa historia de Mr Snow.

Es presenta com a Mag 'indie' i se li ha d'aplaudir el bon gust musical, una simpatia i ritme extraordinaris i l'escenografia i l'atrezzo guapíssim del bon amic castellarenc Xavi Masip.



Un fenòmen.

Si no l'heu pogut veure encara, serà a l'Alexandra Teatre unes quantes funcions més.

Molt bona crònica de la Marina Antúnez a L'Actual.cat

dijous, 20 de setembre de 2012

Waiting for the Miracle


Demà farà tres anys del darrer concert del Mestre a Barcelona. Demà en fa 78 el gran Leonard Cohen.

Escoltar-lo m'evoca sempre, en algun moment, els primers temps a l'universitat.

El meu amic Toni l'adorava i m'hi vaig introduir. Parlem del 96... 

La música que t'evoca un tros sencer de vida no pot ser mai menor.

D'aquí un parell de setmanes torna a Barcelona. I no estarà sol.




dimarts, 18 de setembre de 2012

De Transicions

La carta que li han escrit al Rei d'Espanya no té desperdici. Que surti donant lliçons de moral a aquestes alçades als seus súbdits és una averració.

Coincideix lamentablement amb la mort de Santiago Carrillo, que amb les seves llums i ombres, va ser, aquest sí, referent moral del pensament d'esquerres i figura clau de la Transició.

El Rei n'hi diu Transició Democràtica quan, com a molt, va ser una Transició a la Democràcia, i amb moltes mancances com s'han anat veient les darreres tres dècades, i de manera extrema a l'actualitat.

A Catalunya, un cop ja tenim l'Eix Nacional amb tots els focus mediàtics  a sobre, sembla que ens preparem per un intent de Transició Nacional que molta gent diu que sap perfectament cap on ens porta.

Mentrestant la qualitat de vida i les opcions de prosperar de les persones:

- la transició de l'Educació al món Laboral
- la transició de les persones en recerca activa d'ocupació cap a un nou sector econòmic
- la transició del bilingüisme al poliglotisme
- la transició del s.XX al XXI
- ...,

queden en un lamentable segon pla.

De mostres en coneixem tots.

A Castellar avui anunciavem que no podem fer esperar més a la gent que es vol formar, i que hem d'aplicar un mínim preu públic, però preu (0'5 €/hora) als cursos que històricament havíem gestionat amb subvencions.

A Educació Infantil les retallades provoquen en molts casos (a la classe del meu fill) la pèrdua de l'especialista en llengua anglesa.

I tot va passant. En directe. Full HD.


dijous, 13 de setembre de 2012

El Primer Dia

Ahir va començar Ell.

Avui jo.

Per Ell és el tercer Primer dia d'Escola.

Per mi és el setè Primer dia a l'Escola. I un grapat d'altres, abans.

(...)

Entre la primera i la segona instantània, un excel·lent professor, que seia al meu costat em deia:

Ja porto 17 anys fent classes i és impossible treure'm les papallones del Primer dia.

That's What It's All About.


One

Two
Three
Go!


dilluns, 10 de setembre de 2012

La Senyera

Les banderes que amb la legítima voluntat inicial d'enfortir els lligams interns acaben enfrontant persones em provoquen vàries reaccions des del respecte al fàstic, passant per la indiferència.

Simpatia extrema com per embolcallar-m'hi, tampoc. (Castellar, Barça i Centre d'Esports a part).



L'Estelada és guapa. No m'hi sento representat, però és guapa. I això que no n'he tingut mai, però n'he tocat i tot. Hi ha molts matisos d'Estelada (la blava, la roja o groga, l'anarquista, la de Socors Català, la de l'estel blau...)







L'Española del Águila de San Juan (l'aguilucho), la d'Una, Grande y Libre, em provoca rebuig i tensió.

Tampoc em sento representat per l'Española vigent. I sí que sento un apreci simbòlic per la de la II República.



De totes les de la Península em quedo amb les banderes, escuts i símbols de Castellar i de Catalunya.

I directament després, la d'Europa.



Per tant, i com que hi ha amics/gues, coneguts/des i saludats/des que m'ho han preguntat, ara que s'acosta la Diada, em ve de gust dir que no tinc cap argument sentimental en contra de l'Acte Unitari Independentista (sic) que es celebra demà a Castellar a les 09:30, organitzat per  ANC, Reagrupament, ERC, JERC, SI, L'Altraveu, ICV, la CAL, Convergència i JNC.

Estic convençut que hi anirà molta i molt bona gent.

Jo no hi penso anar perquè no em motiva prou i no comparteixo la intenció. Aniré a l'acte institucional (C/Roques a les 11) que té la força i el simbolisme òptim per mi. Allà l'Alcalde lloa el catalanisme amb la mesura que m'agrada, té records pel poble xilè, remarca línies de justícia social i ret honor al President Companys i la Senyera, entre d'altres símbols. I cantem els Segadors amb la passió i el sentiment que requereix.

A mi ningú em donarà carnet de català perquè no en necessito. De ciutadà i de català se n'exerceix i considero més trascendent pel futur dels Països Catalans (qui sigui que vulgui ser-ne) la voluntat de sumar que de dividir.

A la Manifestació de Barcelona tampoc hi aniré, perquè prioritzo els actes de Festa Major. Tant de bo sigui un èxit d'assistència i de civisme, que ho serà.

El lema no em grinyola gens: "Catalunya, nou Estat d'Europa" i sincerament, he sentit animalades per part de tots els sectors, des dels opositors als convocants, com per buscar justificacions per anar-hi o no anar-hi.

I que consti que crec que el PSC hi ha quedat en mal lloc per posicions pròpies i alienes. Els i les socialistes catalans/es han de tenir lloc a una manifestació plural. Tot i que crec que ningú s'ha de capficar en polititzar-ho des de la partitocràcia. Tot ho supera.

Que s'expresi la bona gent.

Per arrodonir el post, us deixo una perla. El Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall, entonat per membres de la Polifònica de Puig-Reig al cim del Bláhnúkur (Landmannalaugar, Ísland)

Polifònica de Puig-Reig - El Cant de la Senyera al cim del Bláhnúkur (Landmannalaugar, Ísland) 23/08/12 from Joan Creus on Vimeo.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.


Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Tornada
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
Tornada
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Tornada

diumenge, 19 d’agost de 2012

Verano Fatal

L'estiu ens està deixant més sensacions pèssimes sobre la condició humana (l'occidental i l'oriental, la septentrional, la meridional i l'altra).

I és que com claven el gran Vegas + la immensa Rosenvinge a Verano Fatal: "a un otoño desastroso siempre le precederá... un verano fatal".

- A les Espanyes porten marejant amb el rescat i el no rescat des d'abans de l'Eurocopa. Suposo que esperen a que hagi arrencat la Lliga per a rematar-ho.

En definitiva, que com era obvi, tots els/les súbdits/es del Regne d'Espanya que paguem impostos, ajudarem a les entitats financeres a sortir del pou de misèria en la que suposadament es troben.

D'això se'n diu socialitzar la misèria, perquè a l'època gloriosa pre-crisi entenc que no repartien els beneficis als ciutadans/es.

- A Catalunya centrem definitivament l'agenda en el Pacte Fiscal-tirant-cap-a-la-Independència.
No cal que repeteixi que no sóc ni idependentista ni em sento espanyol.
2a llicencia musical: Deixeu-me que de manera reduccionista i portada a l'extrem, em remeti a la lletra d'"El extranjero" del Bunbury a qui vaig anar a veure divendres per setena (?) vegada.

Estic molt a favor de la necessitat d'un artilugi com el Pacte fiscal o el concert o el que calgui, però s'estan barrejant perillosament conceptes de puresa de sang i de supremacia genètica desmesurada.

Com que sóc socialdemòcrata dels que miren cap Europa, la meva relació amb Espanya no em preocupa gens. I això que hi tinc família i molt bones amistats.

A mi m'agradaria que Catalunya fós un Estat dins d'una República Federal Europea socialment pròspera i sobretot sostenible... però això avui en dia té un punt extrem de naïf, per desgràcia.

Per veure des d'un prisma una mica més macro i planer m'ha interessat un article aparegut dilluns a el País (també un pèl ingenu, en la línia) del Juan José Millás: Un cañón en el culo.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Alta Fidelitat Blau-grana

Demà és un gran dia, celebrem el 60è Aniversari de la Penya Barcelonista de Castellar del Vallès,  la Penya Barcelonista en actiu més antiga del món.

El periodista Alex M. Franquet va fer un magnífic reportatge per "El Correo" de Bizkaia sobre la Penya Solera Barcelonista de Castellar del Vallès, que va aparèixer a l'Especial de la Final de la Copa del Rei (25/05/12).



M'agrada especialment perquè hi apareixen les persones que simbolitzen la meva vinculació amb la Penya, el meu amic Marc Cornet, el gran Francesc al record, el meu pare, el meu fill, el Toni Falcó, el Pere Villaró i l'esperit de tanta gent (el meu avi inclòs) que han fet possible que després de 60 anys, sigui la Penya Barcelonista en actiu més antiga del món, tal com reconeix el mateix club, com assenyala El Mundo Deportivo:

D'esquerra a dreta: Pere Villaró, Joan Creus, Toni Falcó (President), Albert Vilaró

Article d'El Correo (Text Alex M. Franquet - Foto: Vicens Gimenez):


Llarga vida a la Penya!

dissabte, 30 de juny de 2012

Im Juli

Comença el Juliol, i:


- La Roja pot aconseguir que els rescats, dels Bancs i/o de l'Estat, passin desapercebuts.
   Que les retallades siguin anecdòtiques.
   Que els qui no ens sentim espanyols fem veure que som més cultes que la mitjana dels que se'n senten.
   Que els independentistes catalans animin amb més fúria a l'Itàlia del tecnòcrata Monti, ídol de Don Mariano.
   Que el meu fill, un cop Alemanya s'ha quedat a semis, animi com un brau a la Selección, sense obviar altres familiars molt directes que no es queden curts. Sort a tots ells.
   Que ni el Messi ni CR7 toquin or.
   Que, per exemple, el Barça hagi fitxat al bon Jordi Alba per 14M € (2.333 mil·lions de pessetes) i gent que cobra 1000 € al mes, o així, cregui fermament que és una ganga.


- Demà caso a una parella amiga a l'aire lliure, i té delicte que amb la solana que està caient demà resigni pluja. Esperem que no s'acompleixi la profecia d'aquella visionària addicta al psicoanàlisi. It's like rai-ee-ain on your wedding day

- Després d'una setmana a la que he vist la ben ponderada Ainhoa Arteta a Santa Maria del Mar i ix! fent un concert antològic al Morrosko, Mishima actua a l'Embassa't dissabte que ve (+We are Standard + Maadraassoo + Maria Coma + Pegasvs + Gran Amant + Three Brandy Hips + Cut your hair).

- El senyor Adelson i senyora, i els seus assessors, seguiran dissenyant Eurovegas, la salvació del país, sense jugar-se ni mig Euro. Uns genis.


- Les PiMEs, els empresaris/àries i els emprenedors/es (que abans es coneixien com empresaris/àries) es seguiran jugant bous i esquelles perquè les entitats financeres, en la seva immensa majoria, han fet pràctiques immorals i pressumptament delictives.


I moltes coses més.

Algunes que sé, d'altres que imagino.



diumenge, 3 de juny de 2012

El Debat 30/05/12 - Ràdio Castellar


Dimecres vaig participar del debat amb els companys Xavi Bella (L'Altraveu), Bea Garcia (CiU) i Antonio Carpio (PP) repassant el Ple del dia anterior.

Conveni amb els administradors concursals de Tiferca SA

Procediment obert per a la licitació de la gestió de l’aparcament de la plaça Major i les zones blaves del municipi


Desestimació del recurs interposat per l’autorització del traspàs de la gestió de les instal•lacions esportives del Casino del Racó


Aprovació de la Declaració de Vic pel compromís local envers Rio +20

Moció sobre el finançament de les escoles bressol i el procés de preinscripció

Proposta a favor de declarar la caducitat de l’expedient ambiental referent al tancament de l’autovia orbital

dijous, 17 de maig de 2012

Escola d'Atenes

Scuola d'Atene - Raffaello Sanzio 1509-10


De tots els filòsofs presocràtics sóc molt d'Heràclit (d'Efes).
'El caràcter és el destí'.

De la resta de personatges del quadre, em quedo amb dos que no han estat identificats.



dimarts, 15 de maig de 2012

Lhasa

La Lhasa no hauria d'estar morta però el primer dia de 2010 va resultar ser el seu darrer. Un càncer se la va endur amb 37 anys.
Vaig escoltar la seva herència fa ben poc. Com tantes altres vegades, la Música em va guiar a la Música.
El gran Bunbury va editar fa uns mesos un treball prou remarcable de versions de l'Amèrica hispana (per entendre'ns), i justament una perla molt ben executada en sobresortia.



Gracias a tu cuerpo doy
Por haberme esperado
Tuve que perderme pa'
llegar hasta tu lado (+)

Versió bunburista

dijous, 26 d’abril de 2012

El Dire

S'ha mort el Dire.

El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.

Feia ja cinc anys que lamentablement s'havia anat apagant poc a poc aquella persona culta, estricta, amant dels escacs, lúcida que va marcar la línia d'una Escola modèlica.

Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.

Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.

Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.

De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.

D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.

Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.

Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.


diumenge, 15 d’abril de 2012

Castellar SpeedFest 2012

Si Castellar és conegut fora del nostre territori per ser la vila del Dani Pedrosa, i d'altres magnífics pilots campions com el Carmelo Morales, hi ha un esdeveniment que també ens dóna projecció: el Castellar SpeedFest.

Aquesta és la 4a edició de la concentració, brillantment organitzada per l'ACCDC (Associació Custom cultural de Castellar), que ha comptat amb milers de visitants d'aquí i d'arreu.

Enhorabona a l'organització per un cap de setmana espectacular. Segur que si el Rei no hagués tingut una petita indisposició si hagués acostat.