dijous, 26 d’abril de 2012

El Dire

S'ha mort el Dire.

El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.

Feia ja cinc anys que lamentablement s'havia anat apagant poc a poc aquella persona culta, estricta, amant dels escacs, lúcida que va marcar la línia d'una Escola modèlica.

Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.

Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.

Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.

De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.

D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.

Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.

Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.


diumenge, 15 d’abril de 2012

Castellar SpeedFest 2012

Si Castellar és conegut fora del nostre territori per ser la vila del Dani Pedrosa, i d'altres magnífics pilots campions com el Carmelo Morales, hi ha un esdeveniment que també ens dóna projecció: el Castellar SpeedFest.

Aquesta és la 4a edició de la concentració, brillantment organitzada per l'ACCDC (Associació Custom cultural de Castellar), que ha comptat amb milers de visitants d'aquí i d'arreu.

Enhorabona a l'organització per un cap de setmana espectacular. Segur que si el Rei no hagués tingut una petita indisposició si hagués acostat.








La escopeta nacional

La Casa Reial porta un historial per posar-se les mans al cap. Des dels seus origens, concretament.

És curiós, però, que hagin sigut dos esdeveniments patètics els que hagin remogut més consciències crítiques amb la Monarquia i no sé si amb el seu sistema.

Només el Mestre Berlanga en una nit de bogeria lúcida podria haver guionitzat dues situacions que de tant lamentables han arrencat la vena còmica de molts comentaris.

Que un xaval de 13 anys es dispari el peu amb una arma, i que un ancià es fracturi el maluc a causa de l'artrosi i d'una caiguda semblen objectivament dos actes a lamentar.

Quan es contextualitza passen a ser dos actes lamentables i rebutjables: 
- que una persona (per molt Duc o ex que sigui) no tingui dos dits de front per saber que un nano de 13 anys no hauria de fer servir armes és condemnable
- que un Monarca, amb la que està caient al seu país, se'n vagi a caçar elefants a Botsuana per 50.000 € (per desgràcia, la xocolata del lloro) és un acte pervers més dins els milers que probablement porta consumant al seu currículum.

No amagaré el meu posicionament polític republicà, i menys després d'haver entonat la Internacional ahir Catorze d'Abril, però veig un escenari cada cop més complex de convivència amb una imposició tant dubtosa democràticament.

L'entramat escandalós Urdangarín, les cada cop més clares connexions del Rei amb el 23-F, els pressupostos indecents de representació, la descendència mediocre.... i totes les mostres de comportaments fora de la comprensió de tot ciutadà i ciutadana amb els peus a terra, fan que més que mai Espanya no projecti una imatge digne dels qui l'habiten.

Si les retallades suposen sacrificis de classe mitja cap avall potser que les elits (les improductives i indecents) deixin de fer l'imbècil.

divendres, 6 d’abril de 2012

L'amor feliç - Mishima. David Carabén

Senzillament brutal el post de la Caro  explicant la visita del Mestre David Carabé i l'anna Aguilar-Amat a Copenhague. Imprescindible.
http://quefaigaqui.blogspot.com.es/2012/03/anna-aguilar-amat-i-david-caraben.html













Mishima acaba de treure la sisena joia en forma de disc. L'amor feliç. Després d'escoltar-lo per primera vegada puc dir que està a l'alçada de les expectatives, i molt més.

El 7 de Juliol els tindrem a l'Embassa't (gran festival) a Sabadell.


El David Carabén es mereix un post extens, i crec que algun dia em sortirà.

Mireu-vos el Bestiari Il·lustrat que li van dedicar:









+ Mishima: http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/07/mishima-tornaras-tremolar.html
http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/09/tot-torna-comencar-mishima.html

Anàlisi Taxa d'atur Castellar - Març 2012



Les valoracions a Ràdio Castellar (clicar link: Informatiu del Migdia 04/04/12 des del Minut 1)
Escolta l'àudio aquí: http://www.lactual.cat/cat/fitxa-programa-radio.php?IDC=20