dijous, 20 de setembre de 2012

Waiting for the Miracle


Demà farà tres anys del darrer concert del Mestre a Barcelona. Demà en fa 78 el gran Leonard Cohen.

Escoltar-lo m'evoca sempre, en algun moment, els primers temps a l'universitat.

El meu amic Toni l'adorava i m'hi vaig introduir. Parlem del 96... 

La música que t'evoca un tros sencer de vida no pot ser mai menor.

D'aquí un parell de setmanes torna a Barcelona. I no estarà sol.




dimarts, 18 de setembre de 2012

De Transicions

La carta que li han escrit al Rei d'Espanya no té desperdici. Que surti donant lliçons de moral a aquestes alçades als seus súbdits és una averració.

Coincideix lamentablement amb la mort de Santiago Carrillo, que amb les seves llums i ombres, va ser, aquest sí, referent moral del pensament d'esquerres i figura clau de la Transició.

El Rei n'hi diu Transició Democràtica quan, com a molt, va ser una Transició a la Democràcia, i amb moltes mancances com s'han anat veient les darreres tres dècades, i de manera extrema a l'actualitat.

A Catalunya, un cop ja tenim l'Eix Nacional amb tots els focus mediàtics  a sobre, sembla que ens preparem per un intent de Transició Nacional que molta gent diu que sap perfectament cap on ens porta.

Mentrestant la qualitat de vida i les opcions de prosperar de les persones:

- la transició de l'Educació al món Laboral
- la transició de les persones en recerca activa d'ocupació cap a un nou sector econòmic
- la transició del bilingüisme al poliglotisme
- la transició del s.XX al XXI
- ...,

queden en un lamentable segon pla.

De mostres en coneixem tots.

A Castellar avui anunciavem que no podem fer esperar més a la gent que es vol formar, i que hem d'aplicar un mínim preu públic, però preu (0'5 €/hora) als cursos que històricament havíem gestionat amb subvencions.

A Educació Infantil les retallades provoquen en molts casos (a la classe del meu fill) la pèrdua de l'especialista en llengua anglesa.

I tot va passant. En directe. Full HD.


dijous, 13 de setembre de 2012

El Primer Dia

Ahir va començar Ell.

Avui jo.

Per Ell és el tercer Primer dia d'Escola.

Per mi és el setè Primer dia a l'Escola. I un grapat d'altres, abans.

(...)

Entre la primera i la segona instantània, un excel·lent professor, que seia al meu costat em deia:

Ja porto 17 anys fent classes i és impossible treure'm les papallones del Primer dia.

That's What It's All About.


One

Two
Three
Go!


dilluns, 10 de setembre de 2012

La Senyera

Les banderes que amb la legítima voluntat inicial d'enfortir els lligams interns acaben enfrontant persones em provoquen vàries reaccions des del respecte al fàstic, passant per la indiferència.

Simpatia extrema com per embolcallar-m'hi, tampoc. (Castellar, Barça i Centre d'Esports a part).



L'Estelada és guapa. No m'hi sento representat, però és guapa. I això que no n'he tingut mai, però n'he tocat i tot. Hi ha molts matisos d'Estelada (la blava, la roja o groga, l'anarquista, la de Socors Català, la de l'estel blau...)







L'Española del Águila de San Juan (l'aguilucho), la d'Una, Grande y Libre, em provoca rebuig i tensió.

Tampoc em sento representat per l'Española vigent. I sí que sento un apreci simbòlic per la de la II República.



De totes les de la Península em quedo amb les banderes, escuts i símbols de Castellar i de Catalunya.

I directament després, la d'Europa.



Per tant, i com que hi ha amics/gues, coneguts/des i saludats/des que m'ho han preguntat, ara que s'acosta la Diada, em ve de gust dir que no tinc cap argument sentimental en contra de l'Acte Unitari Independentista (sic) que es celebra demà a Castellar a les 09:30, organitzat per  ANC, Reagrupament, ERC, JERC, SI, L'Altraveu, ICV, la CAL, Convergència i JNC.

Estic convençut que hi anirà molta i molt bona gent.

Jo no hi penso anar perquè no em motiva prou i no comparteixo la intenció. Aniré a l'acte institucional (C/Roques a les 11) que té la força i el simbolisme òptim per mi. Allà l'Alcalde lloa el catalanisme amb la mesura que m'agrada, té records pel poble xilè, remarca línies de justícia social i ret honor al President Companys i la Senyera, entre d'altres símbols. I cantem els Segadors amb la passió i el sentiment que requereix.

A mi ningú em donarà carnet de català perquè no en necessito. De ciutadà i de català se n'exerceix i considero més trascendent pel futur dels Països Catalans (qui sigui que vulgui ser-ne) la voluntat de sumar que de dividir.

A la Manifestació de Barcelona tampoc hi aniré, perquè prioritzo els actes de Festa Major. Tant de bo sigui un èxit d'assistència i de civisme, que ho serà.

El lema no em grinyola gens: "Catalunya, nou Estat d'Europa" i sincerament, he sentit animalades per part de tots els sectors, des dels opositors als convocants, com per buscar justificacions per anar-hi o no anar-hi.

I que consti que crec que el PSC hi ha quedat en mal lloc per posicions pròpies i alienes. Els i les socialistes catalans/es han de tenir lloc a una manifestació plural. Tot i que crec que ningú s'ha de capficar en polititzar-ho des de la partitocràcia. Tot ho supera.

Que s'expresi la bona gent.

Per arrodonir el post, us deixo una perla. El Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall, entonat per membres de la Polifònica de Puig-Reig al cim del Bláhnúkur (Landmannalaugar, Ísland)

Polifònica de Puig-Reig - El Cant de la Senyera al cim del Bláhnúkur (Landmannalaugar, Ísland) 23/08/12 from Joan Creus on Vimeo.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.


Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Tornada
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
Tornada
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Tornada