divendres, 6 de desembre de 2013

Mandela Day



http://www.nelsonmandela.org/?origin=p90

Mandela Day - Simple Minds

It was 25 years, they take this man away
Now the freedom moves in closer every day
Wipe the tears down from your saddened eyes
They say Mandela's free so step outside

Oh oh oh oh Mandela Day
Oh oh oh oh Mandela's free

It was 25 years ago this very day
Held behind four walls all through night and day
Still the children know the story of that man
And I know what's going on right through your land
Twenty five years ago....

Na na na na Mandela Day
Oh oh oh Mandela's free
If the tears are flowing wipe them from your face
I can feel his heartbeat moving deep inside
It was 25 years they took that man away
Now the world come down say Nelson mandela's free

Oh oh oh oh Mandela's free

The rising sun sets Mandela on his way
It's been 25 years ago this very day
From the ones outside to the ones inside we say
Oh oh oh oh Mandela's free
Oh oh oh set Mandela free
Na na na na Mandela Day
Na na na na Mandela's free

25 years ago
What's going on
And we know what's going on
Because we know what's going on

lyrics by simple minds - published by virgin music (publishers) ltd 1988

dijous, 9 de maig de 2013

Carta als Mestres - Salvador Espriu


Demà presentem el Cartell d'homenatge a la "Carta als mestres" que Salvador Espriu va escriure a Jordi Carrió fa 31 anys.

Ens fa especial il·lusió haver imprès a l'Escola , gràcies als professors i alumnes d'Impressió, aquesta obra del gran Joan-Pere Viladecans, i que rebran tots els centres del nostre país.

A part, amb la remarcable feina del nostre professor Salvador Carmona i els seus alumnes de Grau Superior, l'acompanyem d'un tríptic en el que es transcriu la carta, que llegirem demà a la Biblioteca de Catalunya.

Un homenatge als i les mestres, a la Marta Mata, a l'Associació de mestres Rosa Sensat i inclús als tragicòmics Ministro Wert i Presidenta d'Aragó Luisa Fernanda Rudi, la Reina del LAPAO.

+ info: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/detall.do?id=102908

diumenge, 28 d’abril de 2013

El Pujalet - Escola El Sol i la Lluna

L'Escola El Sol i la Lluna és un centre joveníssima que compta amb molts dels ingredients que la fan recomanable i desitjable pels nens i nenes i les seves famílies.

Amb òptima direcció i bon claustre les famílies hi tenen un punt de participació molt interessant.

El treball per comissions fa que la implicació de moltes mares i pares creï un clima de convivència i pertinença molt ben parit.

Aquest Sant Jordi hem pogut estrenar nova pàgina d'una eina que des de l'inici de l'Escola ha funcionat molt bé, la revista El Pujalet, i que ara ha fet un pas més endavant. Així, ha nascut el www.elpujalet.cat, l'evolució que complementa la idea original. Web desenvolupada per The Media Managers (Fantàstica feina, Toni!).

Gràcies als articles aportats pels i les mestres, així com les col·laboracions de mares i pares, esperem que vagi creixent i enriquint la bona feina de tots plegats.

Treballem per la generació que ens il·lumina.



dijous, 28 de març de 2013

La Generació X i l'Eix de la Terra

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/update/01/
Es veu que a Occident deixem de ser hegemònics, per si algú encara no s'ho havia plantejat.

El Fons Monetari Internacional, on hi deu haver ments lúcides i lladres, en no sé ben bé quina proporció, situa el creixement del Món al voltant del 3-4% anual els darrers 2 anys.

Les economies madures, o avançades, o desenvolupades (utilitzant termes que ben aviat passaran a la història) a les que se suposa que estem, estan com a mínim estancades. La mitjana del PIB dels països que l'integren no creix, o ho fa no més enllà del 2%. Per tant, i no cal mirar la gràfica per notar-ho, no es pot crear ocupació perceptible.

Les emergents: el BRICS (Brasil, Rússia, la Índia, la Xina i Sud-Àfrica), més sumem-li Mèxic i Corea del Sud, parts de l'Amèrica Llatina i sud-est asiàtic, a grans trets, creixen a un ritme del 5-7% anual.

A partir d'aquí, amb totes les reserves que em mereixen aquest tipus de dades, sembla que només hi hagi marge per un discurs apocalíptic aquí.


És just que (la resta d)el món prosperi, entenc. És dolorós que Europa vagi pel camí del pedregar. Que la maleïda Sra. Merkel i el lobby financer alemany estranguli la sobirania de la ciutadania.

La generació dels nostres pares (finals dels 40-principis dels 50), que ara estan arribant 'in extremis' a la jubilació, hauran crescut des de la mísera post-guerra, amb alguns alts-i-baixos, i conclòs la seva etapa productiva (permeteu-me aquest adjectiu malsonant) a un pam del precipici.

La Generació X, aquesta que se suposa que està ben preparada, que parla idiomes, que està alfabetitzada digitalment, que té valors, està condemnada a reinventar el món, sigui occidentalitzat o no. L'anterior, la dels Baby Boomers II, també ajudarà des de l'experiència.

I ho farà, i ho fa, des de l'obligat replantejament del funcionament de Tot i del qüestionament crític permanent, que portarà a èxits i fracassos en proporcions desconegudes.

Encara que ara no ho sembli.

Sempre queden joies sota el Sol:
http://grupodeexpertossolynieve.bandcamp.com/releases

dissabte, 23 de febrer de 2013

Wait in the Fire

Per tercer cop en tres anys neva a Castellar, al Vallès.

Segurament el clima ha sofert canvis aquestes tres darreres dècades, l'escalfament global i d'altres efectes espuris de l'evolució, i no sé quin tipus de connexió pot tenir amb aquesta certa prolificitat de nevades.

De la nostra infància recordo una nevada animal un Nadal (o Reis) als 80 i poc, i la següent ja al 93 o així, inclús potser una al 90 o 91.

Amb 6 anys, el meu fill ja ha vist Castellar nevat un 50 o 60% dels cops que jo l'he vist amb 34.

El 2010l'any passat. (Links) i avui


Li passa com amb el Barça.

Es pensa que cada any neva, i que cada any hi ha Champions, Lliga o Copa.

A mi ja m'està bé així.


And the Grace falling.


dijous, 31 de gener de 2013

Iberia Sumergida

Thomas Couture - Les Romains de la décadence
Sense cap ànim d'elevar-me moralment per sobre d'aquesta decadència que ens ha tocat viure m'impressiona la profunditat, la magnitud de la tragèdia.

És una evidència que la primera transició (no democràtica, sinó cap a la 'democràcia') ha acabat fracassant estrepitosament per la misèria humana dels seus i les seves representants.

La crisi està desmontant l'oasi, el català i inclús més l'altre. Hi havia molt cartró-pedra.

La manca de calers fa que els que ja no en reben no tinguin problemes en delatar. Aquesta és una de les grans fites de la democràcia ibèrica, hereva del franquisme.

No sóc especialment oprimista en aquest sentit, tampoc catastrofista radical, però mentre es segueixi destruint la classe mitjana i el llindar de la pobresa sigui superat cada dia per més famílies no es poden fer grans presagis.

Este es mi sitio y esta es mi espina

Iberia sumergida en sus rumores clandestinos
(Iberia Sumergida, Avalancha - Héroes del Silencio, 1995)