dilluns, 7 de desembre de 2015

RIP Scott Weiland

El meu fill ens acostuma a preguntar en present i passat sobre les èpoques més felices de la vida, i les nostres respostes van en la línia de que cada etapa té grans coses, i tota la pesca.

Curiosament, quan la pregunta canvia de direcció, últimament respòn que pensa (projectant al futur) que la millor època és 'el jovent' (sic). I per jovent(ut) engloba el que s'imagina que serà l'època Institut-Universitat (si s'escau).

Segurament allà transcorren algunes de les experiències vitals més intenses, aquelles que semblen quedar gravades a foc.
Acostumo a recordar de manera clara la música que m'acompanya als cicles (més o menys definits) de la vida, i justament a la meva primera etapa universitària a la UAB (1996-2000) s'identifica amb molta música, molt àmplia i guapa.

Una mescla que majoritàriament provinenia del rock. Indie, Gòtic, Hard, algun crooner.... I entre tot això, bonísismes bandes de l'anomenat 'so de Seattle' (grunge): Soundgarden (Chris Cornell), Pearl Jam (Eddie Vedder), Alice in Chains (Layne Staley) i Stone Temple Pilots (Scott Weiland).

Dijous moria als 48 anys el líder de STP (i de Velvet Revolver, amb el gran Slash). Un tràgic daltabaix per la seva família i amics, i també, per alguna raó vinculada a les emocions i la música, un pessic al cor dels que vam seguir en algun moment.

Record cap a ell, el seus, i aquella època.

STP - Vasoline
STP - Big Bang Baby
STP - Interstate Love Song

dilluns, 2 de novembre de 2015

Ràdio. Castellar.

La ràdio ha estat històricament el meu mitjà de comunicació predilecte, i ho vaig publicar fa 7 anys.

De pre-adol·lescent ja m'adormia amb la ràdio encesa, abans que -amb bon criteri- s'incorporéssin els mecanismes d'apagat automàtic.

Per motius logístics vitals i professionals, la ràdio m'acompanya, com a mínim, unes 10 hores a la setmana als trajectes entre els Vallesos i el Baix Llobregat.

A la ràdio he descobert la música més ben parida que m'ha acompanyat a la vida, sobretot a Radio3. La ràdio també m'ha ajudat a escoltar atentament i en alguns casos a fer-ho de manera crítica. Sóc capaç d'escoltar tertúlies del Basté i tot.

A Castellar, la Ràdio és un mitjà molt estimat i respectat. Des del juliol, tinc la sort i honor de ser-ne el responsable polític, com a Regidor de Comunicació, fet que a les portes del 35è aniversari, encara suposa un estímul més important.

Font: www.castellarvalles.cat

A la Ràdio no pot faltar el debat polític municipal, i fa un parell de setmanes, el 21 d'octubre, vaig disfrutar d'El Debat conduït pel Julià Guerrero amb els companys:

Enric Pasquina (Decidim Castellar)
Agustí Bernat (PP Castellar)
Guillem Barrera (CDC Castellar)

Vam començar parlant dels pressupostos municipals i vam donar-li un parell de voltes al Procés. No podíem ser menys.

Àudio d'El Debat (21 d'Octubre de 2015)
Llarga vida a la Ràdio, a les tertúlies i els debats d'idees!


diumenge, 14 de juny de 2015

Seguir aprenent (II)

Ahir va ser el dia de la presa de possessió del nou consistori.

A Castellar, els resultats electorals han dibuixat aquest escenari: 
https://seu.castellarvalles.cat/20879/organitzacio/

Una tercera majoria, segona majoria absoluta, deixa clares algunes valoracions, però tot i que m'agrada entrar en l'anàlisi política contemporània, no crec que em correspongui fer-les públiques tenint el goig de formar part del projecte més votat.

Al final, saber guanyar i saber perdre serveix per seguir aprenent.

La sensació de recolzament que hem sentit abans, durant i després de les la campanya i les eleccions, té un punt d'indescriptible i ha de ser la força que ens porti a pencar més i millor que mai.

És molt ben parit formar part d'aquesta cosa que hem teixit entre tots i totes. Que beu de directament dels primers anys de la transició, i que ha sabut trobar la manera d'explicar les coses i de connectar amb la bona gent de Castellar

Ara toca seguir pencant i pencar i pencar. I escoltar i proposar. I tornar a pencar.

I aprendre.

diumenge, 31 de maig de 2015

L'Elena

(Carles Díaz, L'Actual)
L'Elena ha mort en circumstàncies tràgiques.

Segurament, instants abans de perdre la consciència era feliç amb el seu company, fent el que volia fer en aquell moment.

L'Elena era així, una noia feliç, i morir als 31 és òbviament una absoluta tragèdia .

La recordo de ben petita. M'evoca el Passatge Montsec i el Passatge Pedraforca. El seu germà Àlex,el Toni i l'Anna, la Núria, les Mòniques. Segurament jugant pel carrer, vestida de flamenca inclús.

Deu fer un parell d'anys que no la veia, però sabia que la seva felicitat no havia parat de créixer.

M'ha aparegut el record d'alguns caps d'any, no en fa més de quatre, cantant i ballant amb la Marina i l'Antoni, la Ivette, l'Òscar, l'Alfredo, també el Jaume, gaudint de la vida.

Alguna setmana santa a Roses, alguna barbacoa a cals Pladevall.

L'Elena se n'ha anat segurament a la millor època, de tantíssimes, de la seva vida, estimada per tots els que s'han creuat amb ella.

La gran putada de la vida segurament ens ha d'alliçonar, però segueix sent una immensa crueltat, una injustícia absoluta.

Elena, segueix feliç. Tot l'amor als que notem, ara, la buidor. La seva família boníssima, les seves amistats innumerables.

diumenge, 10 de maig de 2015

Som de Castellar. Projecte de present i futur.




La política municipal és la proximitat i ahir en vam tenir una altra mostra.

En un moment de certa desafecció política, de convulsió a tots nivells, centenars de persones vam emplenar fins dalt la presentació de la candidatura de "Som de Castellar-PSC/CP".

Des de l'emotiu 'speech' inicial de la Maria Antònia, la nostra referent d'Educació, el clima ja rutllava. Va parlar del compromís, de la missió, de per què apostar per la política local.

El següent punt fort va ser el luxe de tenir una actuació musical brillant del nostre gran amic Jordi Domingo, company de projecte, acompanyat dels magnífics Lucas i Míriam. El repertori i l'execució van ser excel·lents, hagués estat impossible triar millors temes: 'La mala reputación' (versió Paco Ibánez del gran Brassens), 'Que tinguem sort' del Llach, 'Para la libertad" del Serrat, 'Imagine' del John Lennon , i per rematar una versió adaptada del "Qualsevol nit pot sortir el sol" del galàctic Jaume Sisa.

Va ser un absolut honor i plaer compartir la presentació de l'acte amb la companya regidora i amiga Anna (Mármol), amb qui vam anar explicant la composició de la llista i convidant a l'escenari als 27 integrants de la candidatura.

Moment de reconeixement al compromís i les qualitats dels 15 companys i 12 companyes que la conformen.

És impensable imaginar un projecte solvent sense persones de la vàlua personal i professional dels companys i companyes que han fet aquest pas endavant, mostrant el seu compromís amb el poble.

Una part important d'ells i elles poden tenir l'oportunitat d'assumir la responsibilitat de ser a governs municipals i futurs. No hi ha major honor pels qui estimem el nostre territori, la nostra gent.

Des dels suplents, grans històrics estimats, passant per totes les incorporacions, gent jove, experimentada, gent plena de nova energia, i arribant als que ja hem format part dels equips de govern. 13 regidors i regidores, que amb un gest inequívocament generós i de confiança del nostre cap de llista, tornem a formar part de les places de sortida.


I arribava el moment del clímax final, el discurs de l'Ignasi, el nostre alcalde, l'alcalde de tots els castellarencs/ques, que va tocar les grans línies programàtiques i va mostrar que la seva vocació de servei al municipi es manté tant extremadament forta com el primer dia.

La campanya ha arrencat amb una dosi d'energia positiva espectacular, i aquestes dues properes setmanes serviran per seguir informant a la bona gent de Castellar de les propostes del projecte que té coluntat de continuar, i d'aprofundir la petja de progrés.

Un acte com el d'ahir, pensat i dissenyat per persones especials, amb l'esforç de molts companys i companyes, menció especial pel Pepe, la Pepa, el Dani, l'Aleix i tantes i tantes persones que ho han fet possible, fan que l'estima pel projecte sigui infinita, ni més ni menys que l'estima cap a les bones persones que conformen la nostra vila.





diumenge, 3 de maig de 2015

Gratuïtat del primer any de la quota als nous autònoms


El Centre de Serveis albira un canvi de tendència

Font:L'Actual, 330

Dotze empreses s'acullen als ajuts per contractació

Font: L'Actual, 330

Som de Castellar-PSC escull llista per unanimitat

Font: L'Actual, 327

Recerca Activa de Feina (RAF): Un any en moviment

Font: L'Actual, 326

dissabte, 10 de gener de 2015

Dades d'atur 2014 Castellar del Vallès. Lleuger canvi positiu de tendència

Al seus darrers informes, l'Observatori del Vallès Occidental i l'Observatori d'Empresa i Ocupació de la Generalitat constaten un canvi de tendència important pel que fa a la taxa d'atur.

Si bé hi ha diferències metodològiques: La taxa d'atur (utilitzada per l'Observatori del VO) és la variable sintètica més característica de l'atur en el mercat de treball; mostra la relació entre la població aturada i la població activa (que es calcula com a suma de la població aturada i la població ocupada). 

L'Observatori d'Empresa i Ocupació ha definit un nou indicador, la taxa d'atur registral, calculat a partir de valors obtinguts de registres administratius. La taxa d'atur registral mesura la relació existent entre l'atur registrat i una aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat).

Així, el primer (de la comarca), indica una taxa d'atur del 14% a Castellar, i un 15'8% al Vallès Occidental. El segon, l'Observatori de la Generalitat (Taxa d'atur registral) la situa al 16,03% i gairebé al 18% a la comarca.


Font: L'Actual, 318

dilluns, 5 de gener de 2015

Nit de Reis. Somiatruites.

La cançó més gran, màgica i escaient per a la nit de Reis, dels Reis bons de veritat.

No deixéssiu de somiar mai!



                                                                                               El somiatruites. 

Lidia Pujol, Dolo Beltran i Albert Pla

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny

on només estudien els nens,
on només estudien els nens,
que somien amb truites
es l'Escola dels somiatruites
es l'Escola dels somiatruites
on només estudien els nens,
que somien amb truites
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitja nit despegava i volava i volava i volava



SSMM Els Reis a Castellar del Vallès.