dijous, 18 d’agost de 2016

Seguim aprenent

Quan parla l'Oscar, se l'escolta.
William Blake va ser un dels talents artístics més brillants de l'Anglaterra dels s.XVII-XIX.

El vaig descobrir com a inspirador d'una joia bunburista a "El camino del exceso" d'Héroes del Silencio de l'any 93.

Hi incloia una versió lliure del: “The road of excess leads to the palace of wisdom...You never know what is enough until you know what is more than enough.”



M'ha vingut a la memòria de manera viva al veure aquesta imatge.
Blake escrivia de manera mística i apassionada, una absoluta màquina de produir proverbis. I un d'ells em va quedar gravat a foc.

In seed time learn, in harvest teach, in winter enjoy./
Durant la sembra, aprèn. A la collita, ensenya. A l'hivern, gaudeix.

Com passa amb tots els proverbis i les sentències, se'n poder fer interpretacions. La meva es focalitza en la necessitat de seguir aprenent

Tenir talent a la vora sempre sempre és un dels més grans tresors.

L'Oscar ja no és formalment regidor, però segueix sent un dels grans inspiradors del nostre equip.


dimecres, 17 d’agost de 2016

Morir

Vist amb perspectiva, no era pas mal hàbit això d'escriure amb certa regularitat aquí.

Segurament ajuda a endreçar pensaments, que no és poc, i permet arribar d'una altra manera a la gent que et té present a la vida.

I ho escric avui, dia que per desgràcia he assistit a l'enterrament d'una bona noia, massa jove, que deixa dues criatures i una família destrossada de dolor.

Som, en general, extremadament sensibles a la mort. Jo m'hi he referit sovint aquí, sobretot fent referència a persones que he notat properes.

La mort, la gran broma final, la mala bèstia, segurament es pot entendre com a generador de canvis.

Tenir-la present, sense obsessions, respectant-la, no pot ser insà i dóna certa perspectiva del que prioritzem a la vida.

Vida i mort.


Que la terra et sigui lleu, Maite.