dimecres, 17 d’agost del 2016

Morir

Vist amb perspectiva, no era pas mal hàbit això d'escriure amb certa regularitat aquí.

Segurament ajuda a endreçar pensaments, que no és poc, i permet arribar d'una altra manera a la gent que et té present a la vida.

I ho escric avui, dia que per desgràcia he assistit a l'enterrament d'una bona noia, massa jove, que deixa dues criatures i una família destrossada de dolor.

Som, en general, extremadament sensibles a la mort. Jo m'hi he referit sovint aquí, sobretot fent referència a persones que he notat properes.

La mort, la gran broma final, la mala bèstia, segurament es pot entendre com a generador de canvis.

Tenir-la present, sense obsessions, respectant-la, no pot ser insà i dóna certa perspectiva del que prioritzem a la vida.

Vida i mort.


Que la terra et sigui lleu, Maite.