divendres, 26 de setembre del 2008

Ignomínia supina

Com diria el Joan Clos, jo no podria viure "amb sense" la Ràdio.

Tot i ser membre de la X-Generation (algun autor em situaria fora), i ser un admirador de les TIC, la Ràdio és per mi la campiona dels mass media.

El Basté, el Mikimoto, el Bassas, el Solà, el Clapers, el Quim Monzó, el Sergi Pàmies em van fer addicte ja des de petit a les ones hertzianes.

A Castellar tenim la sort de tenir una Ràdio prou ben dimensionada.

Ja fa anys que està entre les 5 emissores que més escolto.

El programa que més m'ha agradat de tota la seva història és, sens dubte, l'Ignomínia supina, que per allà els volts del 1999-2001 seguia religiosament.

Recordo especialment les intervencions del Gerard Vilanova i l'Òscar Rocabert.

Fa mig any aproximadament, el Gener Martí em va entrevistar a la Ràdio, i seguint la seva tradició, d'entre les músiques que em va demanar no vaig dubtar en escollir la cançó que feia d'introducció del programa: The Future del Leonard Cohen.

Torneu!