Iniesta. Dom Andrés

Com que ja fa una temporada llarga que escric al bloc, tinc la confiança suficient per revelar-vos una qüestió: sóc amic del majestuós Sr. Andrés Iniesta.

Avui, a un grup d'amics i amigues, ens ha dit així, textualment "Fa temps que estic aprenent anglès i he decidit posar-me a prova. I a partir d'ara també en Català espero deixar-me anar en roda de premsa un dia. Enteneu les faltes d'ortografia."


Jo li he respost "M'agrada" i encara no m'ha contestat, però demà o dissabte potser ho faci, o potser diumenge o així.

Després de la notícia de la imminent edició catalana de La Vanguardia (que no serà L'Avantguarda, qui perd els orígens per la identitat, i tota la pesca...) 130 anys després de la seva fundació, que el geni de Fuentealbilla s'hi posi 15 anys després de la seva arribada a Can Barça està prou bé.

Tinc proves d'això que us explico:

Basilea

Ja fa gairebé 30 anys que el Barça va conquerir a Basilea el seu primer títol europeu important, la Recopa.

Les circumstàncies sòcio-polítiques de l'època van fer que milers d'afeccionats  s'hi desplacéssin per reivindicar el sentiment blau-grana i catalanista. Entre ells, el meu avi i el meu pare, Joan Creus I i II respectivament, que van pujar cap a Suïssa amb l'autocar de la Penya Solera Barcelonista de Castellar.

Ahir a RAC1, al Tu diràs del gran Joan Maria Pou (vam coincidir a París a la Champions'06), el meu pare va tenir l'oportunitat d'intervenir per descriure les seves sensacions de llavors. Us deixo el fragment amb imatges de l'època en forma de vídeo.

Precisament ara mateix ha acabat el partit de Champions FCBasilea-FCBarcelona (0-5). El fundador del Barça, Joan (Hans) Gamper, va ser 6 anys abans un dels fundadors del conjunt suïs i va emprar els colors d'aquest equip per a la nostra samarreta.

Demà em toca anar a la capital de les Espanyes per feina, després d'una derrota del Madrid i victòria del Barça, intueixo que no es parlarà de futbol.

Can Sanosa i el Comte Borrell

Avui he tingut la sort de conèixer una història a la que hi penso aprofundir.

Amb el Sebastià Soley, magnífic pianista i artista castellarenc que viu a la casa on estiuejava el President Companys, ens uneix un parentesc relativament proper. Sóm néts de cosins.

Avui, a Can Sanosa, li he consultat els orígens d'aquesta casa pairal familiar. No m'esperava rebre la resposta esplèndida que ens ha donat

L'any 985, amb motiu d'una de les 'ràtzies' d'Almansor, que va entrat i cremar part de Barcelona i algunes viles vallesanes, el comte Borrel I es va amagar en unes coves molt properes a Can Sanosa, prop del Castell de Guanta, entre Castellar i Sentmenat. El van acabar descobrint i el van decapitar allà mateix.

Em comenta que tenen unes escriptures fetes amb un pergamí de pell de cabra que daten de l'any 1002, i que estan guardades a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

M'ha donat tot un seguit de detalls que provarien que descendeix del Compte Borrel.

Hi dedicaré alguna conversa més per conèixer de primera mà aquesta Història amb majúscules de la que de retruc i molt remotament m'hi vincula.

Espectacular Sebastià!

Feedback

L'experiència d'escriure el bloc, a part de relaxant m'ha permès descobrir gent que segueix l'actualitat castellarenca des d'arreu d'Europa.

Em comprometo a dedicar posts a explicar l'experiència d'aquests convilatans/es emigrants, que a més tinc la sort de conèixer.

Serà el meu 'Afers exteriors" d'estar per casa i sense pressupost.

Per cert, parlant del Mikimoto (Miquel Calçada) us deixo el mític enllaç sobre la Reialesa del Persones Humanes.

Vaig tenir la sort de tenir la seva germana, la Maria Calzada, de professora d'Història de l'Art a l'Institut.

Ja ha plogut des de llavors...

Poliglotisme contra la caverna

No sóc cap talibà del català. El bilingüisme em sembla bé i el poliglotisme és més que interessant.

M'he criat en un ambient catalanoparlant, he estat en contacte permanent amb el castellà i he viscut en un país on vaig haver d'aprendre el seu idioma, llengua no romànica.

No em puc estar, però,  de preguntar-me: hi ha alguna persona sensata que pensi que el castellà està en perill a casa nostra?

La UE posava la setmana passada com a exemple el tractament de les llengües al nostre país. Ha de venir el Constitucional a esgarrar-ho?

Espero el contrari, però em temo que el TC serà capaç de carregar-se aquestes bones pràctiques.

Aquestes filtracions tenen pinta de malson realista.

Ferran Casablancas, Julian Casablancas, The Strokes

Sabadell també és casa meva, hi he treballat, hi he viscut i hi he sigut feliç gairebé 5 anys de la meva vida, després de tornar d'Alemanya.

A tot vallesà li deu sonar el nom de Ferran Casablancas, sigui perquè coneix la vida d'aquest industrial textil sabadellenc que va fer fortuna a les Amèriques a cavall dels segles XIX i XX, o perquè ha donat nom a carrer, plaça i IES.

Doncs bé, havia sentit diverses vegades que el cantant dels genis novaiorquesos The Strokes, Julian Casablancas, és besnét del nostre insigne inventor.

I així és, he anat a parar a l'interessantíssim bloc La llumenera de Nova York i aquí he descobert la veritable i singular història dels Casablancas.

Pensar que el líder d'una de les millors bandes de Rock del planeta té gens vallesans es mereix com a mínim difondre-ho. El següent pas és que se'l convidi a fer el pregó de Festa Major de Sabadell i que faci una sèrie d'actuacions gratuïtes.

Mister Julian, volem un Vallès Tour 2009 o un Live in Sabadell.

I si pot ser vine a l'Agost, que celebrarem l'aniversari plegats. 

Et convido jo, que sóc un dia més gran que tu.