D'ençà que el 'Procés' està oficialment, i mediàtica, instal·lat a la vida política de Catalunya, i sense voler-ho, d'Espanya, el meu posicionament, lluny de debilitar-se, ha adquirit més contingut.
Sóc absolutament escèptic amb el fet que les banderes siguin el motor dels canvis. Sóc català i participo amb interès de la cultura catalana, però estic tant allunyat de l'argumentari independentista com de l'unionista.
El despreci que s'ha mostrat aquí i allà vers el posicionament del PSC és preocupant. Crec que s'ha fet malament, però sincerament, no he vist el context massa receptiu per construir l'opció federalista.
Aquests dies hem estat visitant la família de León i Oviedo, i sempre que ens introdueixen a nous coneguts ens presenten com "los catalanes", i és inevitable escoltar comentaris irònics sobre el President Pujol. (Pujol ha fet molt mal al Procés amb els seus actes indignes i reprobables, i més que en farà).
No sóc tan ingenu com per extrapolar aquestes reaccions i reduir la qüestió a anècdotes, però és evident que el discurs de l''Espanya ens roba' porta inequívocament al xoc de trens i a deixar pel camí qüestions rellevants pel debat.
M'arriba per diverses vies un bon article del Xavier Domènech, en el que apunta qüestions que em semblen avui en dia més interessants i que em produeixen més incògnites i dilemes que l'articulació d'un nou Estat independent (tot i que una cosa no exclogui l'altra).
El David González, apunta d'esquitllada a Rajoy com a responsable del resorgiment del frontpopulisme.
Les incògnites i necessitats d'una nova organització política que representi els interessos socials estan per resoldre.
I ningú està en possessió de la veritat absoluta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
dimecres, 13 d’agost del 2014
diumenge, 30 de juny del 2013
Ramoncín. De concerts i de llibertat(s).
No em perdonaria cloure el juny sense penjar res de res.
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
diumenge, 11 de setembre del 2011
Concentració en defensa del català a les escoles
 |
| Dos fenòmens fotografiats al Torneig del Vallès - Castellar del Vallès |
Estaria molt bé tenir el Sabadell a Primera. Líder avui.
Moltes altres coses també, per exemple que els que no volen que el català sigui la llengua vehicular a Catalunya es dediquéssin a fer macramé, exclusivament.
Però la democràcia els permet expressar les seves fòbies.
Anem a contrarrestar-les.
Demà a les 19:00 davant l'Ajuntament de Castellar.
dimarts, 18 de gener del 2011
Castellarenques nomenades. Montse Gatell i Núria Aymerich
Me n'alegro per les dues, que considero magnífics perfils pels llocs que ocuparan, i de qui més enllà dels posicionaments polítics distants, sento properes.
A la Montse la conec des del 95, va ser professora meva a 3r de BUP, i molt bona. Després hem seguit coincidint, sobretot els últims 4 anys, i crec que alguna vegada m'ha renyat, però me l'aprecio igualment. I li consta.
Molt encert en aquestes tasques d'honor i responsabilitat.
dilluns, 28 de juny del 2010
Declaració institucional del president de la Generalitat - Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
Mentre acabava de fer-li el sopar al petit, he escoltat atent la declaració del President Montilla respecte de la sentència del Tribunal Constitucional.
M'ha agradat el to i el contingut. Els i les incompetents del TC no es mereixien menys.
dijous, 26 de novembre del 2009
La dignitat de Catalunya
En una iniciativa inèdita, la premsa catalana ha sortit en defensa de l'Estatut mitjançant un editorial conjunt que publiquen aquest dijous la majoria de diaris amb la direcció a Catalunya. Es titula "La dignitat de Catalunya" i pretén traslladar a l'opinió pública espanyola la preocupació que genera la possibilitat que el Tribunal Constitucional emeti una sentència molt dura contra l'Estatut. El text subratlla que el dilema real és "l'acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural o el seu bloqueig" i recorda que quatre membres del Constitucional han acabat mandat, un està recusat i un altre va morir.
Dotze capçaleres publiquen l'editorial. Són "La Vanguardia", "El Periódico de Catalunya", "Avui", "El Punt", "Segre", "Diari de Tarragona", "La Mañana", "Diari de Girona", "Regió 7", "El 9 Nou", "Diari de Sabadell" i "Diari de Terrassa". La premsa demana al Tribunal Constitucional que respecti l'Estatut perquè és "fruit d'un doble pacte polític", al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals i que la ciutadania va votar en referèndum.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud (...seguir llegint editorial conjunt)
Per cert, fa 48 hores que vaig enviar un correu electrònic al consell editorial del Setmanari Independent "La Forja" i li vaig fer saber al Sr. Mossèn. Hores d'ara no tinc resposta per poder publicar el seu Editorial.
Dels mitjans de comunicació unidireccionals se'n diuen dogmàtics, com a mínim.
dijous, 10 de setembre del 2009
Prèvia a la Diada
A mi el concepte d'independentisme no em provoca cap tipus de repulsa, de fet tampoc m'acaba de fer el pes.
Crec que a nivell sentimental i de principis em trobaria més còmode en un context on Catalunya fós un Estat dins la República Federal d'Espanya.
Un model que tendís a l'alemany: sistema federal clàssic de la relació financera.
Dit això, em sembla que a aquestes alçades, posar el crit al cel per la consulta d'Arenys, és fer-ne un gra massa. És necessari conèixer la voluntat dels pobles en matèria d'autodeterminació, encara que no em sembli ara mateix el gran tema prioritari.
I després d'aquest preàmbul, us transcric el Manifest de l'11 de Setembre del PSC:
Per encarar el futur és important recordar el passat.
L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.
El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.
Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.
En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.
dimecres, 1 de juliol del 2009
Llei d'Educació de Catalunya
Avui és un dia important. S'ha aprovat la LEC, fita clau de la legislatura.
I no ha estat gens fàcil, sobretot si tenim en compte les protestes d'una part del professorat de l'Escola Pública.
Vaig tenir l'oportunitat d'escoltar la filosofia que persegueix la LEC de veu del seu màxim valedor, el Conseller Ernest Maragall, l'any passat al Vapor Llonch. El fet que s'hagi arribat a un consens entre CiU, ERC i PSC, demostra que es tracta veritablement d'una 'Llei de país'.
Desitjo profundament que el seu desplegament sigui un èxit. De fet, l'Escola de les generacions presents i futures, passarà des d'aquest Setembre per les mans de la LEC.
El contingut de la LEC (Font: vilaweb)
EL CONTINGUT DE LA LLEI
Competències. La Llei d'educació de Catalunya desenvolupa al màxim les competències de l'estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació
Model educatiu propi. Defineix el servei d'educació de Catalunya tenint en compte els criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i coresponsabilitat
Modernització. Aposta per l'autonomia dels centres, reforça el paper de les direccions dels públics i crea l'Agència d'Avaluació de Catalunya.
Cossos propis. Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya amb proves d'oposició catalanes amb procediments d'accés específics alhora que manté els drets dels actuals funcionaris docents.
Proximitat. Aprofundeix els mecanismes de coresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació com la zona educativa.
Convivència. Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís en què s'expressi el marc de convivència que haurà de ser assumit per les famílies.
Llengua. Permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme.
Pressupostos. La memòria econòmica preveu que quan es desplegui del tot, en un termini màxim de 8 anys, els pressupostos destinats a educació s'incrementin en 1.500 milions d'euros.
Inversió. En 8 anys, la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB.
diumenge, 28 de desembre del 2008
Prova des del Catalunya-Colòmbia
Abans que l'àrbitre xiuli l'inici del partit, intentaré penjar un post des del mateix Camp Nou.
Aviam si funciona.
Poca assistència lamentablement...
El President Montilla i el Vicepresident Carod-Rovira presents.
Ara sona el Cant dels Segadors.
Bon cop de falç.
Catalunya té un equipàs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)