dimarts, 30 de desembre del 2008

2008

Aquest és l'últim post de l'any. 

L'últim post de l'any més dur de la meva vida.

Un any que m'emporto gravat amb foc per la resta dels meus dies i que m'ha fet apretar les dents com mai. I tot això ho puc explicar amb un certa distància perquè m'envolta la gent que m'envolta.

L'Arian, els meus pares, la meva família, els meus amics/gues, els meus companys/es i els meus saludats/des m'han fet sempre una persona afortunada. I veure-ho així de clar als 30 anys no té preu.

No és mèrit meu, així qualsevol tira endavant sense defallir.

Demà marxo dos dies a despedir l'any on vaig començar a veure la vida com ho faig ara. Ja fa més de 7 anys que no hi deixo les petges.

I me'n vaig amb l'Antoni, un germà per mi, que també les ha passat canutes, sempre amb el cap ben alt.

Sigui com sigui que em llegiu, sapigueu que la vida em va molt decentment, i més que ens hi anirà.

Després d'aquesta Oda a l'Ego (Cant a l'Amistat) només em resta desitjar-vos un 2009 pletòric.

Molta sort a vosaltres, als vostres, als meus, als seus, als d'ells i als veïns, i als veïns dels veïns, incloent-hi totes les seves famílies.

L'any que ve més... i millor.

Petons indiscriminats i abraçades il·limitades.

P.D: I permeteu-me tenir un record pels que ens han deixat. I desitjar la 3a Champions. Especialment pel Paco. Allà on sies.

P.D2: I felicitar de nou a les meves amigues Aitana i Iris, que avui fan anys!

diumenge, 28 de desembre del 2008

Prova des del Catalunya-Colòmbia

Abans que l'àrbitre xiuli l'inici del partit, intentaré penjar un post des del mateix Camp Nou.

Aviam si funciona.

Això de la tecnologia està molt bé. 

Poca assistència lamentablement... 

El President Montilla i el Vicepresident Carod-Rovira presents.

Ara sona el Cant dels Segadors.

Bon cop de falç.

Catalunya té un equipàs.

divendres, 26 de desembre del 2008

Jaume BT 31

El meu amic Jaume fa avui 31 anys.

I dic amic perquè, tot i que fa ben bé 5 anys que no ens veiem, el tinc molt present.

Ens vam conèixer a la Facultat el 2000, quan encaravem la recta final dels nostres estudis; vam fer el Pràcticum plegats i vam començar la vida professional al mateix centre.

És segurament una de les 5 persones que conec amb més sensibilitat per la música, la literatura, el cine, el món àudiovisual... i per si no fós suficient és un tio que val molt la pena.

El veuré molt aviat, ara que baixarà de la Seu d'Urgell.

Potser coincidim i tot a veure el Sr.Nacho Vegas d'aquí un mes a L'Auditori barceloní.


Felicitats Jaume!

Sant Esteve (de Castellar): Post 100


Em fa gràcia celebrar el meu primer centenar de posts el dia de Sant Esteve.

Fent una mica de memòria cal apuntar que des de l'any 1773 (quan la parròquia es va traslladar a la seva ubicació actual) el nostre poble s'anomenava Sant Esteve de Castellar indistintament que Castellar. 

Va ser el 1933 que es va passar a anomenar Castellar del Vallès, i el Goven Civil va aprovar-ne el canvi el 1954 (maleïda guerra civil pel mig).

He viscut moltíssims anys de la meva vida a l'ombra del campanar, al C/Església els meus avis hi tenien el Centre de Periòdics, a mitjans dels 80 els meus pares van fer el relleu muntant la botiga (que el 2001 passaria al C/Hospital). Des de fa 2 anys, setmanes abans que nasqués l'Arian, ens hi hem establert, esperem que per molts anys. 

Aquesta és doncs tota la influència de l'Església i de l'aparell del Vaticà a la meva vida.

Un agnòstic considerable que Estima Castellar (i Sant Esteve!).

diumenge, 21 de desembre del 2008

Sopar socialista

I per rematar la setmana prèvia d'actes i festejos nadalencs, ahir sopar de l'Agrupació socialista de Castellar.

Família ben avinguda. Em va agradar poder parlar tranquilament amb l'Enric Falgueras. La diferència generacional és enriquidora.

Enforteix escoltar els relats en primera persona de qui ha lluitat tota la vida per unes idees. I com ell, moltíssims i moltíssimes.

El Paco Bustos i el Joan Manau van tenir el detall de deixar el sopar que celebraven a Sabadell per venir a compartir part de la vetllada.

Enhorabona a tots els que van participar i organitzar aquesta trobada entranyable.

dissabte, 20 de desembre del 2008

Sopars, dinars. Nadal.

A mesura que s'acosten les dates nadalenques augmenten exponencialment els dinar, sopars, trobades, festes i actes diversos de celebració.

Haig de reconèixer que si bé em produeix pànic pensar en el nombre d'històries que surten, un cop hi ets en gaudeixes al màxim.

Ahir vaig tenir dinar de Nadal a la feina i vaig rematar el dia amb el Sopar d'Hivern de l'Ajuntament. Sobre aquest últim cal apuntar que ens ho vam passar molt bé organitzant-lo, i això crec que es va notar a l'hora de gaudir-lo. Amb dos mestres de cerimònies espectaculars, l'Aleix i la Glòria, el sopar "de cine" (aquesta era la temàtica) es va allargar fins altes hores de la matinada...

Va ser una magnífica ocasió per parlar amb treballadors/es, amics/gues i/o companys/es de manera un punt més informal. De fet no tinc plantejat passar per l'Ajuntament amb barret ni amb perruca blava brillant.

Avui al matí l'Arian era definitivament millor jugador de futbol que jo.

P.D: expresso públicament el meu desig que l'Àlex Portolés posi en marxa el seu Bloc.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Aprovació de Pressupostos 2009

Al Ple celebrat ahir vam aprovar els Pressupostos que guiaran les polítiques municipals del proper any.

Les jornades de treball dels últims mesos, supervisades magistralment pel Regidor Oscar Lomas, han cristalitzat en una proposta realista i continguda, però amb un accent majúscul a l'Àrea Social.

Respecte als increments ordinaris de les regidories d'aquesta àrea, s'han prioritzat les d'Ocupació i Formació, Benestar Social, Gent Gran i Educació, que augmenten els seus pressupostos, respectivament, en un 17%, 15%, 9% i 7% respecte l´exercici 2008.

Com a Regidor de Promoció Econòmica vull fer èmfasi en els recursos que destinarem al foment de la creació de llocs de treball.

A mode de síntesi, hem incrementat en un 54% els recursos per a la contractació de serveis professionals d'ocupació. S'augmentarà el nombre de cursos de formació professionalitzadora, així com les sessions grupals i tallers de recerca d'ocupació. 

També s'implantaran programes de formació contínua per a les empreses del municipi, i es dotarà d'un 40% a les polítiques de dinamització empresarial i comercial.

Ara toca executar i donar forma a totes aquestes declaracions fermes d'intencions.

P.D: El proper post per l'Oriol Amat. Jornada interessantíssima avui al matí al Centre de Serveis.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Dimecres 17: Oriol Amat al Centre de Serveis



El dimecres 17 de Desembre tindrem la sort de comptar amb la presència del Sr.Oriol Amat al Centre de Serveis.

Des de la Regidoria de Promoció Econòmica, conjuntament amb l'Associació d'Empresaris de Castellar (ASEMCA) hem organitzat una Xerrada per a tota la ciutadania i el teixit empresarial.

L'objectiu és ben clar, dotar d'elements d'anàlisi per entendre millor la situació econòmica actual i poder fer així una reflexió serena sobre possibles estratègies d'actuació.

Hi esteu tots/es convidats/des!

diumenge, 14 de desembre del 2008

Més cap de setmana

Doncs les perspectives del dissabte complert es van traduïr en molt bones notícies.

Molta gent pel centre de Castellar, gran treball de l'equip de la Biblioteca i la Ludoteca, la Coral Sant Esteve, l'animació al carrer. Menció també pels treballadors municipals que ho van deixar tot impecable.

La fira de Santa Llúcia a la Plaça de Cal Calissó està donant el punt nadalenc que Castellar necessitava. I els actes de la Marató de TV3 arrodoneixen aquest bon ambient.

Tot plegat molt concorregut i entranyable.

Avui més Marató, que conclourà amb el Concert del Pep Sala a l'Espai Tolrà. Allà hi serem.

I sí, el Barça va guanyar. I justament van marcar els dos únics jugadors que per ara anomena l'Arian... espero que de cara el partit al Bernabéu ja se n'hagi après 5 o 6 més. Camí d'excés, font de saber.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Dissabte de carrer, de Marató i de clàssic

D'aquí una estona enfilarem la Plaça Major i ens plantarem als Carrers Sala Boadella i Montcada.

L'Arian disfrutarà de les activitats que organitza magníficament la Ludoteca. Aquestes 2 noves zones de prioritat per a vianants són i seran el referent de la pacificació i de la dinamització del centre. 

Més tard tinc previst anar al Concert de Nadal de la Coral Sant Esteve, dins dels actes que organitzem per La Marató de TV3.

A la tarda passaré per la Tómbola per La Marató i a les 8 a agafar l'autocar de la Penya Solera i cap al clàssic. 

El Barça-Madrid d'aquest any arriba molt convuls per part blanca, però tot i confiar amb la victòria no pronostico una tunda com les que la majoria preveu. A la porra de la feina he apostat fort (amb un parell d'euros...) a l'1-0.

Digueu-me guardiolista...

dijous, 11 de desembre del 2008

EGM Ràdio - RAC1

Ja de bon matí, escoltant la ràdio camí de Sant Just, al davantal de les 8 el Basté comentava la seva versió de les dades de l'última onada de l'Estudi General de Mitjans.

RAC1 confirma la seva tendència a l'alça imparable. Jo en sóc oient des de l'inici, l'any 2000 i el 2001 l'escoltava des d'Alemanya, evidentment on-line, quan necessitava dosi de la terra.

A l'EGM, com a tots els estudis d'audiències, cal fer-li un cas relatiu però entenc que deu encertar les tendències.

Els Basté, Clapers, Pou, Toni Soler/Lucas/Queco, els esports/Barça, han trobat el context ideal per completar una graella radiofònica molt complerta i potent.

La lectura més positiva, però, és que l'oferta de ràdio a casa nostra està més que consol·lidada.

Fa anys que només escolto ràdio en català, i no sóc sospitós de ser fonamentalista. No és el criteri que segueixo, però coincideix que és així. RAC1, Catalunya Ràdio, Ràdio Castellar, OnaFM...

dimecres, 10 de desembre del 2008

Gran Jornada d'Inserció per a persones amb discapacitat

Només puc qualificar de magnífiques les ponències de la Jornada d'Inserció Laboral per a persones amb discapacitat que hem celebrat avui al Centre de Serveis.

El tàndem format pel Rafa Homet, de Xaloc, i el Pere Costa, de Taina ha estat sensacional. Unes explicacions amenes i directes del funcionament del dispositius que representen.

La segona tanda, amb l'Antonio Gálvez, de Cárnicas Merche, i la MªCarmen Alarcón, de Talleres Alarcón ha il·lustrat de manera realista i emocionant el conjunt de beneficis econòmics i laborals que suposa apostar per aquest col·lectiu.

La bona resposta i el feed-back que ens han donat tots els assistents ens fan plantejar tot una sèrie de propostes de cara la propera edició.

Sobre la taula hem deixat la voluntat política de crear durant el proper any un distintiu que doni valor i faci visibilitzar la molt bona feina de les empreses i comerços que faciliten l'ocupació de les persones amb discapacitat.

Enhorabona a totes les persones que han donat sentit a aquest esforç: entitats, tènciques i empresaris/empresàries.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Qui matina fa farina

Ítem 1) Avui m'he llevat com sempre a les 5:45 per poder organitzar feina, abans que l'Arian decidís llevar-se a tres quarts tocats de nou. 

Ell és el primer d'agraïr que sigui festiu, acostumat a que entre setmana un servidor el llevi abans de les 7 per anar a l'Escola Bressol.

Aquest cap de setmana a part de jugar a tots els jocs imaginables amb un bala de 22 mesos, he pogut escoltar música, ràdio i llegir més del normal. (això porta a l'ítem 2)

Ítem 2) A nivell polític-informatiu les paraules del diputat d'ERC, Sr. Joan Tardà, han aixecat la polseguera previsible.

No seré jo qui critiqui l'ús d'expressions populars de la Guerra de Successió, però poc que se m'acudiria pensar ni dir públicament "mori el Borbó", tot i que em declaro obertament i manifesta contrari a la Monarquia.

Ítem 3) Aquesta tarda hem tingut trobada de treball amb l'Oscar i la Mercè. L'Oscar marxa dimecres cap a Madrid amb l'Alcalde, l'Ignasi Giménez, i el regidor de projectes estratègics, el Pepe González, per conèixer de primera mà les característiques i condicions de concurrència per una subvenció en la que hi estem implicades moltes regidories.

Hem aprofitat per preparar els parlaments de la Jornada d'Inserció Laboral per a persones amb discapacitat que celebrem aquest dimecres. Tant pel col·lectiu pel qui va dirigit, com les persones que hi intervindran, i tots els tècnics i tècniques que hi estan col·laborant, desitgem que sigui un èxit d'assistència.

Nacho Vegas - El hombre que casi conoció a Michi Panero

Un dia abans que el grandiós Nacho Vegas faci 34 anys, us deixo el vídeo d'una de les seves millors joies.

El hombre que casi conoció a Michi Panero

Y no me habléis de eternidad. No me habléis de cielos ni de infiernos. ¿No veis que yo le rezo a un dios que me prometió que cuando esto acabe no habrá nada más? Fue bastante ya...

Nunca fui en nada el mejor,
tampoco he sido un gran amante.
Más de una lo querrá atestiguar.
Pero si algo hay capital,
algo de veras importante,
es que me voy a morir
y cuando digo voy es que voy.

Lo he pasado bien, y casi conocí en
una ocasión a Michi Panero,
y es bastante más de lo que jamás
soñaríais en mil vidas.
¡Mirad, las niñas van cantando!
(Niñas): Shalalaralalá...

Dejadme preguntar: ¿Es esto el final? Y si es así, decid: ¿Me vais a extrañar? veo que asentís pero yo sé que no!

Qué lástima, no dejaré
nadie a quien transmitir mi sabia;
consideré insensato procrear.
Y diréis de mí que soy
un viejo verde y cascarrabias,
y diréis muy bien,
y cuando digo bien es bien.
¡Largo ya de aquí! ¿Qué queréis de mí?
¿Es mi alma o es mi dinero?
Si de uno carezco y la otra es
una anomalía en esta vida.
¡Mirad, las niñas van cantando!
(Niñas): Shalalaralalá...

¡Y unos me llaman chaval, y otros me dicen caballero! ¡Algunos no se an querido pronunciar! ¡Alguno declinó mi oferta para hablar! ¡Yo una vez tuve un gran amor, pero si os he de ser sincero dije "no" en el mismo altar, y cuando digo no quiero decir que no!

He bebido bien, y casi conocí en
una ocasión a Michi Panero,
y ahora brindo en paz por la humanidad
y por lo bien que habita el mundo.
¡Escuchad, os lo diré cantando!
(Viejo): Shalalaralalá...

Has...ta... nun...ca...

dissabte, 6 de desembre del 2008

SANJOSEX, Temps o rellotge

Us deixo aquesta joia de Sanjosex, el magnífic projecte del bisbalenc Carles Sanjosé.

Lletra brutal i vídeo clavadíssim.

Us he adjuntat el text al marge.

Molt molt gran.

divendres, 5 de desembre del 2008

Respirar abans de la traca final

Aquest 3 dies me'ls penso prendre de reflexió abans de festes.

L'Arian em farà desconnectar com sempre. Beneïda desconnexió.

Però quan s'adorm aprofito per organitzar i redactar projectes, propostes, informes.

Desembre s'esvaïrà amb el regust nadalenc de fons.

M'agrada molt el Nadal. No capto la mística religiosa, però la part lúdico-familiar m'interessa molt.

Sóc de tió, de joulupukki, de Reis, de Nadal, de Sant Esteve i de Cap d'any.

Tot ben concentrat.

I si guanya el Barça tot el que queda fins Nadal, millor.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Tertúlia Ràdio Castellar

Aquest vespre a la tertúlia de Ràdio Castellar conduïda per l'Eduard Garcia hem participat la Fali Sánchez, ciutadana, el Xavi Arderius, regidor de L'Altraveu i un servidor.

El tema estrella ha estat els 3'89 M € que Castellar rep del Pla d'Inversions gestionat pel MAP. Es tracta d'una proposta 'a priori' ben rebuda per tothom i que de ben segur ajudarà a pal·liar les dificultats d'ocupació a tot el territori.

És una empenta necessària i caldrà aprofitar-la per crear benestar.

També hem conversat vers el Debat impulsat per L'Altraveu: "Com ha d'arribar el tren a Castellar" que tindrà lloc demà al vespre, amb la participació del nostre Alcalde, l'Ignasi Giménez, i la presidenta de Sabadell Cruïlla, la MªDolors Llonch.

Dos grans temes que suposen dues grans opcions de progrés per Castellar.

dilluns, 1 de desembre del 2008

4.000.000 € per a fons d'inversió pública

Aquesta és la xifra aproximada que suposa per Castellar el Pla per l'Estímul de l'Economia i l'Ocupació anunciat pel President Zapatero el divendres al Congrés.

Justament arriba en l'època en la que hem estat centrats en prioritzar tots els projectes de cara els Pressupostos 2009.

Aquesta bona nova donarà molt joc per incidir en l'ocupació de persones que estan a l'atur, permetrà donar llum verda a projectes pels que no hi havia finançament i donarà de totes totes oxigen a empreses del territori.

El dia 10 de Desembre es donarà el tret de sortida per presentar les propostes. Fins llavors toca gestionar de la manera més òptima i realista aquesta bona injecció.

Benvinguts maldecaps.

diumenge, 30 de novembre del 2008

8a Fira Comercial de Castellar

Aquest cap de setmana Castellar ha acollit la 8a edició de la Fira Comercial.

Ha estat una bona ocasió per donar a conèixer la bona oferta comercial de la vila. 

Comentant la jugada amb els i les comerciants tots n'estaven satisfets respecte l'afluència i donavenper acomplerts els objectius.

Els comerciants estan notant, com la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes, els efectes de la crisi, amb la corresponent frenada del consum.

Esperem que totes les accions de dinamització desenvolupades a la vila, vagin en paral·lel a l'esperada recuperació de l'economia al llarg del proper exercici.

Serà un bon indicador per a tots.

divendres, 28 de novembre del 2008

Pla Fp.cat

Avui he assitit a les VI Jornades del Consell Català de la Formació Professional.

Totes les ponències han estat de molt bon nivell, però m'interessava especialment la proposta del Pla FP.cat.

A grans trets és la proposta conjunta del Departament d'Educació i del de Treball per ampliar l'accés de les persones a la Formació Professional qualificada. 

A nivell pràctic suposaria/suposarà que molts centres públics o privats d'educació ofereixin Formació Reglada (Cicles Formatius), Formació Ocupacional i Formació Contínua (ara pseudo-fusionades en Formació Professional per a l'Ocupació).

El Centre que dirigeixo ja fa molts anys que ho està portant a terme 'de facto' i és per això que creiem en l'aposta que fa el nostre Govern.

Es tracta però d'un trajecte molt i molt complexe, però amb possibilitats de reeixir.

Temps al temps.

dimecres, 26 de novembre del 2008

El Síndic a Castellar

Avui hem tingut l'honor de rebre la visita del Síndic de Greuges de Catalunya, el Sr. Rafael Ribó.

El motiu ha estat la signatura d'un conveni de col·laboració per tal d’oferir una millor atenció als ciutadans de la nostra vila en la defensa dels seus drets en l’àmbit local.

És una aposta de l'equip de govern per dotar de més eines a la ciutadania per reclamar qualsevol qüestió que es consideri que no ha rebut la resposta adequada per part de l'Ajuntament.

Dotar d'aquests mecanismes la població és una mostra més de l'interès per fer transparents totes les relacions amb els nostres convilatans i convilatanes.

Podem estar satisfets de ser el segon municipi de Catalunya, després de Sant Adrià de Besòs, que s'acull de manera tant clara a aquesta figura.

Un dret per a tots i totes.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Post-ple

No ho tinc massa calculat, però avui s'ha celebrat un dels plens més curts de la present legislatura.

El proper 16 de Desembre es celebrarà el ple extraordinari de Desembre en el que el tema estrella serà, evidentment, la discussió dels Pressupostos 2009.

La setmana que ve es realitzarà una reunió informativa al respecte. Portem ja moltes setmanes de treball i esperem tirar-ho endavant amb el màxim consens possible.

Seguirem informant puntualment.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Sense treva

Ens trobem a la recta de final de l'any.

El 2009 serà una immediata continuació del 2008. No es coneixen massa casos de canvis històrics bruscs del 31 de desembre a l'1 de Gener, des de l'apocalíptic 'efecte 2000'...

La reflexió és prou clara, si els indicadors mostren una clara tendència regressiva, les polítiques municipals hauran de primar la dinamització empresarial i les accions a l'àrea social.

I com que la millor manera d'il·lustrar el moviment és caminant, els pressupostos per l'any vinent mostraran inequívocament aquesta voluntat.

I no només això, cal treballar perquè aquest context sigui el menys longeu possible.

Receptes vàlides: Paciència, intel·ligència i sacrifici.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Penya Solera Barcelonista de Castellar


Després d'una temporada llarga sense baixar al Camp amb la Penya, avui he pogut fer-ho.

Ha estat una sensació estranya no compartir el viatge amb el Francesc Cornet, el gran President, que ens va deixar el Setembre.

Se'l troba molt a faltar i evidentment segueix sent un dels temes de conversa. Es mesclen molts sentiments, moltes vivències amb el Barça com a pedra angular.

Com molt bé ens va transmetre el seu fill Marc, el Francesc tenia molta fe en aquest equip. Tot i l'empat d'avui amb el Getafe (1-1) segur que serà una temporada prolífica.

Tornarem a vèncer, Francesc.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Model urbà europeu

A mesura que les obres al centre de la nostra vila es van enllestint, es comença a veure la magnitud del canvi.

En sóc un fervent defensor, no només com integrant de l'equip de govern que ho impulsa, no només per ser fill de comerciants, sinó com a admirador de les ciutats i poblacions europees que aposten per un centre del municipi eminentment peatonal.

I en tenim exemples molt a prop, Sabadell, Terrassa van iniciar aquest procés ja fa anys.

És també cert que pels veïns i els comerciants de la zona han estat uns temps difícils, i s'entén qualsevol comentari en aquesta línia. 

De totes maneres, el temps posarà les coses al seu lloc i estic convençudíssim que la majoria dels convilatans i convilatanes en sabran gaudir al màxim.

Els polítics municipals sóm, sobre qualsevol altra consideració, amants de la nostra vila.

dijous, 20 de novembre del 2008

Discriminació del castellà

Mentre tornava de la feina he pogut sentir a RAC1 les declaracions que aquesta tarda ha fet el gran Toni Soler a El Club de TV3, de les que el titular sintètic (i pseudo-sensacionalista) és "La discriminació del castellà existeix" .

Aquesta descripció reduccionista està molt plena de matisos, però comparteixo gran part d'aquest discurs.

Com a català (i no per la meva condició de catalanoparlant) no m'avergonyeixo que "el govern del meu país tracti la llengua pròpia com a llengua privilegiada"... Tan sols cal fer un senzill exercici, dir aquesta frase en sentit contrari, per veure que seria una animalada.

M'ha agradat el discurs desacomplexat del Toni Soler, veient que pot haver-hi gent que es senti disgustada o fins i tot indefensa.

El fet que cohabitin dues llengües oficials provocarà sempre, en major o menor mesura, conflictes i discrepàncies. Però, és una evidència que els successius Governs del nostre país, independentment del seu color, han apostat per restablir el greuge que ha patit la nostra llengua al llarg dels anys.

I en un 20-N no cal ni buscar exemples per il·lustrar-ho.

El Francisco Franco no ens estimava gens ni mica. En tinc indicis.

dimecres, 19 de novembre del 2008

La Ràdio i el tema constant

Aquest vespre hem compartit tertúlia a Ràdio Castellar amb el Sr. Albert Antonell, antic alcalde, el Sr. Pérez, antic director de La Caixa a Castellar i el Sr. Jordi Permanyer, regidor d'ERC. Tot plegat moderat pel Sr.Eduard Garcia, director de la Ràdio.

M'agrada molt anar-hi, i com he manifestat en altres posts, m'agrada molt la ràdio. És el meu mitjà de comunicació preferit. Sempre m'ha agradat molt escoltar per després poder participar.

Un dels temes dels que hem parlat ha sigut el de les eines que des de l'Ajuntament en general i des de Promoció Econòmica en particular disposem per fer front a aquest context de dificultats econòmiques severes.

Tots hem coincidit en el que és necessari que l'Administració Local rebi més recursos de l'Administració local, ja que és qui coneix millor el territori i les necessitats reals de la seva ciutadania.

Sóm els primers de donar la cara i això sempre s'ha de fer amb el major nombre de solucions possible.

Carmelo Morales, campió d'Europa i d'Espanya

Ahir Castellar va rebre com es mereix el Campió d'Espanya de Velocitat Extreme 2008, i d'Europa Superstock.

El Carmelo ha treballat fort durant molts i molts anys. El conec des de ben petit, quan jugavem plegats a futbol a la Unió Esportiva. Ell era porter i jo central.

Ja des dels 17 o 18 anys el recordo demanant spònsors i buscant-se la vida al món de les 2 rodes. Sempre ha tirat endavant amb excel·lents registres i resultats, i tan sols li ha faltat aquell punt de fortuna d'estar al lloc adequat en el moment adequat per fer el gran salt al Mundial. Sort que si ha tingut un altre il·lustre castellarenc, el gran Dani Pedrosa.

De totes maneres, el Carmelo és un pilot i un castellarenc feliç. Sempre rodejat per moltíssims incondicionals, la seva família en ple (pares i cosins fantàstics) i el seus moltíssims amics, molts de comuns.

L'acte d'ahir a l'Ajuntament i a l'Espai Tolrà no se l'esperava i això encara va potenciar-ne l'emoció.

Enhorabona Carmelo, ja fa temps que ets campió!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Diumenge

La Caro en un post carregat de profunda reflexió es qüestionava ahir sobre els enfocaments del diumenge. El diumenge com a indicador de la felicitat.

I d'un temps ençà els diumenge són sagrats per mi.

Ahir, per exemple, vaig gaudir de la merescuda victòria de la Unió Esportiva davant el Taradell (3:0).

Hi erem avi, pare i fill. El meu pare va defensar la samarreta del Castellar les dècades dels 60 i inicis dels 70. Jo dels 80 i inicis dels 90, i tot apunta que l'Arian tard o d'hora seguirà el camí.

Compartir el (poc) temps plenament amb qui estimes és l'únic que acabem treient de tot plegat.

Avui m'arribaven notícies tremendament desgraciades justament del país on viu feliçment la Caro amb el Frej. Una amiga danesa, la Julie, va morir sobtadament amb 34 anys.

D'això acaba anant sempre la cosa. I sabent-ho no podem mirar cap una altra banda.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Post endogàmic

Per il·lustrar la jornada d'avui, el post del company i regidor Pepe González m'és immillorable.

La posada en comú de les propostes de cada regidoria primant l'interès comú i el treball transversal ha requerit de molta disciplina i priorització.

Sense excuses, el pressupost que presentarem està dissenyat de la millor manera que hem sabut i pogut.

Política municipal en essència.

divendres, 14 de novembre del 2008

I demà més pressupostos

Demà fem una sessió maratoniana de posada en comú dels pressupostos de cada Regidoria.

És el punt quasi-final d'unes setmanes intenses de reflexió i anàlisi.

No ens tancarem al Monestir de Montserrat perquè ens il·lumini la Moreneta, ens quedem a Castellar, que s'hi està molt bé i no estem per dispendis. 

Comentari demagògic. Me'l retiro.

dijous, 13 de novembre del 2008

Oriol Amat

Estem tancant dates per portar l' Oriol Amat al Centre de Serveis el mes vinent.

El Sr. Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i li hem proposat que faci una ponència sobre la situació actual de l'economia i de les empreses, què hi ha, què passa i què passarà.

Aquest serà l'inici de la nostra col·laboració amb Accid, una fundació que té com objectiu assessorar  i recolzar les empreses a l'àrea comptable i financera.

Serà una cita més que recomanable per empresaris però també per tota la ciutadania.

La divulgació amena i lúcida d'aquests temes és indispensable per entendre en quina situació ens trobem i buscar-ne la reflexió pràctica.

Paper difícil en els temps que corren, però més que necessari.

dimarts, 11 de novembre del 2008

II Saló del Treball

Fa gairebé un mes publicava un post mig críptic relacionat amb els preparatius del II Saló del Treball que organitza el SOC.

Celebro l'iniciativa i segur que tindrà molt afluència. Tots els recursos formatius que allà presentarem segur que ajudaran a molt ciutadans i ciutadanes a facilitar el seu accés a ofertes de treball dignes.

La cap visible de l'empresa que gestiona la logística i l'organització, multinacional amb seu a Madrid, és la castellarenca i amiga Aitana Armengol, que ja fa uns mesos que va fer les Espanyes i s'ha quedat a la capital del Reino.

Organitzar un Saló a la Farga de L'Hospitalet via Madrid amb una amiga de Castellar és una carambola més que remarcable. 

I dues dades més: el seu germà Pau, culé fins el moll de l'òs, va venir amb la Penya Solera aquella gloriosa nit a Saint-Denis.

I la seva mare és treballadora del nostre estimat Ajuntament.

Vida de polític/a

La Caro comentava al meu post de dissabte sobre la feina invisible que es fa des de la política, en aquest cas municipal.

Serveixi aquest post, doncs, per reivindicar la feina de tots els companys i companyes de tots els colors polítics i de tot el territori, siguin al govern o a l'oposició, que intenten millorar amb esforç i dedicació les condicions dels seus municipis.

Tot i que és cert que participar-ne és una decisió voluntària, en alguna ocasió es poden arribar a escoltar comentaris injustos respecte la classe política, posant a tothom al mateix sac.

No sóm ni molt menys màrtirs, només persones amb interès en la dimensió social de la feina.

Gràcies Caro, anyway!

diumenge, 9 de novembre del 2008

Vida privada

L'altre dia una bona amiga em deia:

"M'agrada molt el teu bloc, però... no sé... li falta un punt... de vida privada"

Va veure mentre ho deia que no em podia aguantar el riure.

Li vaig recomanar compaginar la lectura dels meus posts amb el Diez Minutos al costat.

A grans problemes, grans solucions

dissabte, 8 de novembre del 2008

Casar-se

Avui he tingut el gran honor de casar els meus amics Eli Homet i Juan José "Chiqui" Ulacia.

Ha estat dos magnífics nedadors que des del CN Sabadell van estar al capdavant de les seves especialitats a nivell estatal durant més de 10 anys.

És fantàstica l'experiència de saber que estàs casant a dues persones que s'estimen incondicionalment, a més tenen una filla maquíssima, amb la que ja flirtejava el meu Arian.

La família del Chiqui, que venen d'Albacete, han fruït de valent i han vist que aquí de conflicte lingüístic res de res. Que Catalunya és terra d'acollida.

Emocionantíssims els parlaments dels testimonis, amb un to desinvolt que tocava la fibra.

Tots els presents es mereixien un casament com aquest, en un marc incomparable, les golfes de ca l'Alberola.

dijous, 6 de novembre del 2008

Intercanvis europeus i la mili

Afortunadament dues pròrrogues quan estava estudiant van ser suficients per no haver de anar a fer el servei (sic) militar.

Des de llavors, ja fa una dècada, he sentit comentaris irònics i d'altres seriosos respecte dels beneficis en el cicle evolutiu dels mascles que el realitzaven.

En positiu representa que s'aconseguia un grau d'autonomia, un aprenentatge a viure fora del nucli familiar, un conjunt d'estratègies per sobreviure amb dignitat que marcaven l'abans i el després del que el realitzava.

Permeteu-me que tot i entendre què es pretén voler dir amb aquestes frases, afirmi que hi ha altres maneres més cíviques i enriquidores d'aconseguir aquests objectius.

Avui torno de Saint-Étienne, on he anat a trobar-me amb els alumnes de Grau Superior que hi han estat realiztant un període de pràctiques en empreses.

Hi han estat 3 setmanes, període curt, però he copsat que han viscut experiències que no apareixen no queden recollides als Plans Formatius de la Formació Reglada.

Jo vaig ser alumne d'Erasmus, i donc fe que va ser decisiu per comprendre com funcionen moltes coses.

Per tant la cosa funciona, menys milis i més veure món.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Caro Obama

Avui tot felicitant la Caro que celebra els 30 a terres daneses, hem comentat que és molt probable que el seu canvi de dècada coincideixi amb l'històrica victòria del senador Barack Obama.

Hores d'ara la cosa pinta prou bé pel candidat demòcrata segons les enquestes a peu d'urna .

Moltíssimes felicitats Caro!!!!

I demà al matí espero llevar-me amb bones notícies des de terres yankees.


dilluns, 3 de novembre del 2008

L’Ajuntament ha incrementat un 33% el pressupost dedicat a polítiques d’ocupació i formació

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha incrementat en un terç la despesa destinada a polítiques de foment de l’ocupació laboral. El pressupost municipal adreçat a les accions d’ocupació i formació s’ha situat aquest 2008 a l’entorn dels 455.000 euros, el que equival a un augment del 33,20% en relació a l’any 2007. Aquest percentatge està directament relacionat amb l’augment de subvencions que el municipi ha rebut per part del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Aquestes administracions han atorgat ajuts per programes de formació i ocupació per valor de 353.000 euros, 90.000 euros més respecte l’any 2007.

Per tal de poder afrontar la situació de crisi econòmica, l’equip de govern té intenció d’elevar encara més aquestes xifres amb vistes a l’exercici de l’any 2009. I és que a setembre de 2008, Castellar del Vallès compta amb un total de 1.176 persones en situació d’atur, el que suposa un increment del 29,9% respecte el mes de novembre de l’any 2007.

En una situació de dificultats evidents de molts ciutadans per trobar feina, la Regidoria d’Ocupació i Formació ha ampliat la seva oferta formativa amb l’objectiu de millorar la qualificació de les persones desocupades.

En aquesta línia, en les darreres setmanes s’han iniciat dos cursos de formació ocupacional, un de soldador/a d’estructures metàl·liques lleugeres i un altre d’ajudant de cuiner/a, amb capacitat per a 15 places cadascún. D’aquestes dues especialitats, la Regidoria d’Ocupació ja ha s’ha assegurat el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya per a l’any 2009.

Una altra de les apostes és la formació adreçada als joves. En col·laboració amb les regidories d’Educació i Benestar Social, a finals del mes de setembre es va iniciar el Programa de Qualificació Professinal Inicial dirigit a joves que no han assolit el graduat de l’ESO i volen seguir formant-se per inserir-se en el mercat laboral. Aquesta iniciativa també compta amb el finançament del SOC i l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat.

D’altra banda, més de 150 persones hauran passat aquest 2008 pels cursos bàsics d’informàtica que duen per títol “Informàtica al teu abast”. Aquest programa té per objectiu apropar les tecnologies de la informació i la comunicació a persones en risc de patir fractura digital. Així mateix, unes 20 treballadores familiars han participat d’un curs de primers auxilis realitzat conjuntament amb la Creu Roja.

Des del Centre de Serveis es continuarà donant suport a l'Associació d'Empresaris de Castellar (ASEMCA) i l'Associació de Comerciants de Castellar (ACC) amb la signatura d'acords amb diferents entitats patronals com el Centre Metal·lúrgic i el Gremi d'Indústries Gràfiques per rebre formació contínua a la nostra vila. S'està dissenyant també un projecte de dinamització de l'ASEMCA per dotar-la de més recursos i serveis.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Ocupació al Vallès Occidental. Elements d'anàlisi

Per primera vegada en molts anys, la comarca ha iniciat la tendència a perdre llocs de treball, gairebé 10.000 en un any

La comarca perd més de 1400 empreses en un any, afectant aquest retrocés a tots els grans sectors.

Important retrocés i incidència de la construcció en totes les variables.

El sector serveis aporta un gran nombre dels nous (i antics) desocupats/des però alhora és l'únic sector que crea nous llocs de treball.

Important concentració de desocupats/des en la població adulta i amb educació general. 

Considerable increment del nombre de desocupats del col·lectiu masculí i dels immigrants.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Vallès

La setmana que ve donarem compte als grups municipals, i a la ciutadania en roda de premsa, dels acords presos a l'Executiva del COPEVO.

La situació de crisi vista des del prisma de les Administracions locals, els sindicats i les patronals és rica de matisos, i s'ha de treballar conjuntament de manera responsable, per cercar sol·lucions.

Cal predicar exemples com ho són les polítiques actives d'ocupació i amb suport a la ciutadania i a les empreses capaces de generar ocupació de qualitat.

Tots units fem força.

dijous, 30 d’octubre del 2008

La Castanyada

Avui mentre vestia ben d'hora l'Arian per anar a l'Escola Bressol, els primers rajos tènues de sol ens deixaven veure la Mola tota enfarinada a través de la finestra.

Ja fa un parell de dies que el fred se'ns ha instal·lat, afortunadament és el que toca.

Li he posat panellets a la bossa perquè a "El Picarol" ja porten molts dies ambientant-los per la gran Castanyada de demà. Els visita la Castanyera al matí i això m'ha fet rememorar les cançons que fa ja massa anys em tocava cantar per aquestes èpoques. El "Marrameu torra castanyes", el "M'agrada la tardor perquè fem la Castanyada"...

Haig de dir que he recuperat l'esperit de cadascuna d'aquestes diades després de molts anys de posar-les a totes al mateix sac, simplement entenent-les com a dies de festa.

Definitivament veure els ulls riallers i il·lusionats del teu fill és l'essència absoluta de la vida.

La resta, anècdota complexa... però anècdota.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Executiva del COPEVO a Castellar

Ja ho tenim tot organitzat per celebrar la Comissió Executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO) a casa nostra.

Un dels punts clau de l'ordre del dia és l'aprovació del Pla d'Execució del Conveni entre el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el COPEVO. Es tracta d'acordar de quina manera es distribueixen al nostre territori els 6 milions d'euros que el Govern destina al Vallès Occidental pel període 2008-2009.

Serà vital, doncs, mantenir la perspectiva dels municipis com a ens independents, però també tenir la capacitat de veure de quina manera es poden afavorir les relacions intermunicipals.

La subvenció servirà per cofinançar un bon grapat de projectes destinats a l'orientació, la inserció i l'ocupació al nostre territori.

Més que mai, totes les ajudes són vitals per optimitzar els serveis que oferim a la ciutadania.

Ignasi 29.0

Fa tot just mitja hora que el nostre Alcalde té 29 anys. 

Després del ple hem celebrat amb part de la seva  família, el grup municipal socialista, el seu aniversari.

L'Ignasi, en la seva versió 29.0, segur que no deixarà de sorprendre'ns sempre en positiu.

Dir que és un exemple per tots nosaltres és tant obvi com real.

Per molts anys Ignasi!!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Prioritzar

Després de la jornada de dissabte, de posada en comú de les propostes de pressupost 2009 de cadascun dels regidors de l'equip de govern, de consens de línies d'actuació; ara vénen uns dies de maduració tècnica i de priorització realista.

Com a govern progressista s'augmentaran les dotacions a les regidories de caràcter social i caldrà afinar molt el llapis, com ja vam fer l'any anterior, per fer front a les despeses i inversions de la resta de regidories, evidentment també importants.

Si els pressupostos en temps de bonança econòmica ja suposen molt treball d'elaboració, per poder gestionar els projectes de la manera més adient, imagineu-vos quan els ingressos baixen.

Responsabilitat i decisió marcaran la filosofia de la redacció dels pressupostos del 2009.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Llibertat d'expressió

Algú pot dir, i fins i tot li donaré la raó, que la llibertat d'expressió a casa nostra té límits.

Entenc que sempre hi haurà debat sobre quins són aquests màxims als que hem de tendir.

No cal però, desgraciadament, mirar massa lluny per trobar-nos qüestions aberrants.

El Yassin Belassal, un alumne marroquí de 18 anys, va tenir l'ocurrència de substituir la paraula "Rei" a "Déu, Pàtria i Rei" per "Futbol Club Barcelona". El resultat: "Déu, Pàtria i Barça"

18 mesos de pressó li han caigut per aquesta ocurrència.

Serveixi aquesta situació prou propera per lamentar els sistemes polítics que limiten i massacren la llibertat d'expressió.

Lamentables.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

1978

Van passant les setmanes de 2008 i tots els amics, amigues, companys i companyes que vam néixer el 78 anem entren a la trentena.

Avui celebrem els 30 de la Marta, una altra de les amigues de tota la vida, i ella no té ni idea de la que li ve a sobre aquest vespre. Per tant, fins aquí puc escriure al respecte.

Fer els 30 és sovint, per arrodoniment més que per qualsevol altre raó, motiu de reflexió sobre la pròpia existència. L'anàlisi de tocar de peus a terra i veure què estem fent a la vida i de quina manera encaixa a la nostre escala de valors.

Es parla molt sovint de la crisi dels 30, però a nivell psicològic-científic s'ha estudiat més en genèric la midlife crisis, que engloba essencialment el període dels 30 als 50.

Tot i haver-hi aproximacions interessants, com la d'Erik Erikson, considero que és un tema més proper a revistes tipus Pronto o Cosmopolitan, que a literatura científica.

Que els 30 estan molt bé. Com diria l'amic Jan: ¡Al loro, que no estamos tan mal, hombre! ¡Que me están embaucando a algunos de ustedes!

divendres, 24 d’octubre del 2008

Compromís

D'un temps ençà, els regidors i regidores de l'equip de govern estem treballant paral·lelament a l'activitat del dia a dia en els pressupostos de l'any 2009.

Això suposa reflexionar sobre com s'han ajustat les previsions que vam fer fa un any respecte el 2008 i veure com es poden optimitzar els recursos de cara el curs vinent.

Precisament demà (dissabte és dia laboral per nosaltres) posem en comú les línies i necessitats de cada regidoria.

Evidentment la Regidoria de la que sóc responsable necessitarà seguir creixent. Aquest any superarem al voltant d'un 40% el volum dels recursos que es va gestionar el 2007.

Dimensionar el servei a les necessitats de Castellar, i més davant de la situació de crisi, seguirà sent prioritari.

Aquesta va ser la demanda que li vam fer a la Consellera Mar Serna en la seva visita d'encara no fa un any, i s'està satisfent fil per randa, amb la interlocució adequada.

M'agrada la gent de paraula, i tot i que hi ha gent que pensa el contrari, hi ha molts polítics que ho demostres constantment.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Prejudicis. Madrid


Avui he assitit a una interessant i productiva Jornada sobre Formació Contínua a Madrid, que em servirà per dissenyar l'estratègia de la Formació Continua Bonificada tant pel Gremi com per col·laborar amb l'ASEMCA i les empreses de Castellar.

Un dels ponents, amb els que hi ha sintonia professional i política, era el Robert Ramos, Cap de la Unitat de Demanda del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

Quan ja estavem al torn d'intervencions dels assistents, el representant d'una associació d'empresaris castís ha fet el següent comentari dirigint-se al representant de l'Administració catalana: "vosotros mucho decir que es necesario compartir con todo el Estado los modelos de Formación, mucho defender que a un operario técnico catalán le reconozan su formación en Andalucia... pero no dejáis que un operario técnico andaluz trabaje en Catalunya..."

Davant la reprovació majoritària dels assistents, no ha dubtat en afegir: "que habláis en catalán a todo el mundo, hasta por las calles..."

Sí senyor, el fem servir al carrer, i a casa, i a la feina, amb la família, amb els amics, amb els coneguts i amb els saludats, amb tothom.

El president de la taula ha recriminat al personatge pel comentari desafortunat, fals  improcedent.

Però sí, la Brunete Mediática aconsegueix difondre aquest missatge.

No és la majoria, però suficients per buscar conflictes.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Basilea



Ja fa gairebé 30 anys que el Barça va conquerir a Basilea el seu primer títol europeu important, la Recopa.

Les circumstàncies sòcio-polítiques de l'època van fer que milers d'afeccionats  s'hi desplacéssin per reivindicar el sentiment blau-grana i catalanista. Entre ells, el meu avi i el meu pare, Joan Creus I i II respectivament, que van pujar cap a Suïssa amb l'autocar de la Penya Solera Barcelonista de Castellar.

Ahir a RAC1, al Tu diràs del gran Joan Maria Pou (vam coincidir a París a la Champions'06), el meu pare va tenir l'oportunitat d'intervenir per descriure les seves sensacions de llavors. Us deixo el fragment amb imatges de l'època en forma de vídeo.

Precisament ara mateix ha acabat el partit de Champions FCBasilea-FCBarcelona (0-5). El fundador del Barça, Joan (Hans) Gamper, va ser 6 anys abans un dels fundadors del conjunt suïs i va emprar els colors d'aquest equip per a la nostra samarreta.

Demà em toca anar a la capital de les Espanyes per feina, després d'una derrota del Madrid i victòria del Barça, intueixo que no es parlarà de futbol.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Funcionari Hardcore

El comentari que ha deixat el Litus al meu post d'ahir em porta a fer una reflexió.

Respecte les impressions, les sensacions o l'experiència que ell (o qualsevol usuari) hagi pogut tenir vers la feina dels/de les professionals que presten aquell servei públic, és evident que cal fer-ne cas.

Entenc que és un comentari informal i que recull algun dels prejudicis i estereotips que el terme "funcionari" hagi pogut incorporar al llarg de la Història.

Porto anys treballant des de diferents nivells de responsabilitat amb multitud de funcionaris, i en global en tinc un molt bon concepte.

Pel que fa referència al treball de l'equip tècnic i administratiu del DPEiO, Cal Botafoc i Centre de Serveis, en els gairebé 500 dies que hi porto com a càrrec polític, no he rebut ni mitja queixa referida a la professionalitat i el correcte desenvolupament de les tasques que s'hi porten a terme.

Bé, a no ser que ens referim a una manipul·lació interessada que uns suposats periodistes van fer dels diaris que tenim a la Borsa de Treball per buscar ofertes de treball. Manipul·lació que vaig rebatre punt per punt i que així es va quedar, deixant evidència que l'objectiu era bastant pervers.

Per tant, Litus, et convido a concretar aquestes apreciacions quan vulguis. Em pots trucar a l'Ajuntament i t'escoltaré amb molta atenció.

El nostre sistema de qualitat té previst clarament la recepció de suggeriments i queixes.

Borsa de Treball

La Borsa de treball municipal és un baròmetre prou fiable de la situació econòmica que atravessem.

Com ja he apuntat en altres ocasions, estem en un període d'escassetat d'ofertes de treballs i d'un índex de desocupació en constant creixement.

Analitzant-ho amb responsables del Servei d'Ocupació de Catalunya sóm conscients que cal optimitzar més que mai els recursos que disposem a l'Administració Local.

Això no vol dir que haguem de posar més insertors/es laborals a la nostra Borsa de Treball, ja que no hi ha cap problema per respondre eficientment a les poquíssimes ofertes que entren a tot el territori.

Cal fer un esforç per dinamitzar les empreses de Castellar, per aquest motiu s'esta el·laborant un pla de dinamització de l'ASEMCA, associació que vetlla per la promoció de les empreses de la nostra vila.

El proper divendres 31 el Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica es reunirà a casa nostra. Sobre la taula hi haurà totes les eines que des del SOC cofinançaran amb cada un dels municipis del territori. 

És una boníssima ocasió per unir els esforços i seguir treballant en xarxa pel bé de tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Gastronomia a Castellar

Els catalans, els mediterranis, els llatins, els ibèrics, ens agrada menjar bé.

I en sabem. Ens ho reconeixen arreu.

Els restaurants, pastisseries i bodegues que han participat a aquesta 7a edició de la Mostra Gastronòmica han exhibit un nivell molt i molt alt.

La gastronomia és una de les formes de cultura i d'identitat més nostrades, i a Castellar hi podem menjar molt bé.

Enhorabona a tots els participants i a l'organització!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Can Bages

Evidentment recolzo el posicionament majoritari de les forces polítiques del nostre consistori respecte el pol·lígon de Can Bages.

L'article de l'amic i regidor Aleix Canalís em sembla molt interessant de llegir, i encara amb més raó després del constant (i legítim) bombardeig crític de la plataforma Aturem Can Bages.

La filosofia de retorn als orígens em sembla teòricament romàntica i conseqüentment respectable,

Crec que aquesta manera de pensar pot tenir un punt d'influència en les decisions que cal prendre i que afecten al territori, però en el tema Can Bages considero que s'estan situant en un extrem poc realista.

Demà, tal com hem rebut com a mínim 2 vegades a totes les adreces de correu electrònic de tècnics i polítics de l'Ajuntament sense que hagi escoltat cap queixa d'spam (senyal que no ens l'^*¨¿em amb paper de fumar), hi ha convocada una manifestació amb un bon grapat d'associacions adherides.

Que Sant Pere els doni empar.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Que l'escriure no ens faci perdre el llegir

Ara que estic familiaritzat amb el tema i que entenc millor com funciona la lògica del blocaire, permeteu-me que us enllaci als Premis Blocs Catalunya .

Hi ha molta qualitat per descobrir.

Tot i agradar-me molt llegir els que m'interessen, això no em treu més de 10 minuts al dia.

Llegir, llegir, considero que és una altra cosa.

Espero que el format llibre-de-paper segueixi pels segles dels segles.


dimecres, 15 d’octubre del 2008

Madrid

Avui organitzant la participació de la nostra Escola al Saló del Treball 2008 que organitza el SOC he rebut una trucada des de la capital de les Espanyes.

Era l'Account Executive Manager de l'empresa que ha guanyat el concurs per organitzar el Saló.

Jo estava reunit i he tornat la trucada al cap de mitja hora. 

M'han atès en català des de Madrid i té una explicació.

La meva interlocutora en aquesta trucada, l'Account Executive Manager, és una castellarenca que conec bé. Serà, per tant, protagonista d'un proper "castellarencs/ques arreu".

I fins aquí puc llegir.

Carolina Diarte - Castellarenca a Copenhague



Inicio la sèrie de castellarencs/ques que segueixen estimant la vila, tot i la distància, amb la Caro, una amiga amb majúscules que ja fa un any i mig que és a Copenhague.

Aquesta és la seva història en primera persona:

Vaig venir a Dinamarca fa una mica més d'un any i mig per amor, d'aquella mena que et fa prendre decisions radicals i tormentoses. I també perquè necessitava escapar-me d'un ofec professional i sentimental que em duïa de decepció en decepció. Necessitava aire fresc, que diuen, i a Copenhague he trobat aire fresquet fresquet, més aviat, congelat.

En aquest any i mig m'he dedicat a aprendre danès de manera força intensiva i a treballar com a profe de castellà. Ara que ja tinc els examens fets, espero poder trobar una feina més interessant, tot i que aquí, amb un cognom estranger, no és gaire fàcil.

Viure a l'estranger et fa adonar de mil coses. He après tant de mi mateixa en aquest temps... suposo que enfrontar-te a una cultura diferent et fa repassar constanment la teva, i pensar en qui ets en realitat. Marxar del país una temporada hauria de ser obligatori. Aprendre és potser una de les coses que més m'entusiasma de la vida, i aquí, no paro ni un moment d'absorbir informació nova. No tot és fàcil ni fantàstic. Vaig marxar amb la maleta plena de ganes de reinventar-me, pensant que obria una pàgina en blanc, i és dur aprendre que les possibilitats es poden medir en centímetres i que t'has de guanyar cada un dels somriures que et dediquen. No parlaré de les coses bones i dolentes de Dinamarca, perquè n'hi ha moltes, com a tots els països, però us convido a descobrir-les quan vulgueu.

Penso molt en casa, en Castellar. I sobretot en el sentiment de tranquilitat i d'estar per casa que em transmet quan estic allà. No haig de pensar en quin idioma haig de parlar, ni com ho haig de fer per anar a un lloc que no conec encara, ni totes les normes culturals que s'estilen per aquí. Al poble tot és fàcil, proper, sabut. És curiós que quan vaig arribar aquí volia sentir-me aboslutament anònima, i ara trobo a faltar no tenir (encara) una identitat.

Aquí sóc una noia exòtica, d'ulls foscos, que ha après danès ràpid i que veu el futur amb incertesa. La xicota del Frej. A Castellar sóc jo. És el meu petit món, on tot em fa sentir segura, relaxada, com un còctel de valerianes. I ara em sembla un poble muntanyós! És que aquí no en tenim, de muntanyes. No sé perquè, però sempre que penso en el poble penso en els estius de quan teníem uns 10 anys, i la cosa més perillosa de món era trobar-se pels carrers 'els alemanys', aquells que vivien a la carretera. I també penso moltíssim en vosaltres. Perquè això sí que ho té, Dinamarca, que per molt preciós que sigui el país, està molt lluny de les persones que estimo. Ja ho té això, la vida.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Rajoy i el 12-O

Tot sembla indicar que la conversa grabada pel micròfon indiscret del Sr. Rajoy reflecteix  una reacció espontània del cap de l'oposició del govern espanyol.

Sembla talment que el pretès (i artificial) viatge cap al centre de l'inefable Mariano se li està convertint en un viaje a ninguna parte.

Estic convençut que el seu concepte de la desfilada de la festa nacional espanyola és el que va mostrar el dissabte, però això deixa la seva malmesa credibilitat ferida de mort, ja que fa justament un any esbombava a tort i a dret aquest vídeo exaltant-la fins a l'extrem.

Per fer net us recomano aquests clips que mostren les sàbies paraules del mestre Brassens, reinterpretades pel gran Paco Ibañez i el meu admirat Loquillo.

La mala reputación (La mauvaise reputation)

Cuando la fiesta nacional  
Yo me quedo en la cama igual,  
Que la música militar  
Nunca me pudo levantar.  
En el mundo pues no hay mayor pecado  
Que el de no seguir al abanderado  
Y a la gente no gusta que  
Uno tenga su propia fe 
Todos me muestran con el dedo  
Salvo los mancos, quiero y no puedo.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Haider

La mort d'en Jörg Haider en accident de trànsit ha marcat el cap de setmana informatiu. (El fenòmen del Rajoy i les desfilades es mereixen un post a part).

A l'RTL d'Àustria passaven la notícia amb tot luxe de detalls respecte l'accident, i no sé si en un excés de groguisme han mostrat les imatges del cotxe destrossat i les seves últimes fotos amb vida.

Que un integrista dels valors familiars tradicionals aparegui rodejat d'artistes de cabaret com a últim record no sé si és pot entendre com una paradoxa, una macabra coincidència o una constatació de la doble moral de polítics populistes i feixistes.

Potser m'estic retratant donant unes connotacions a aquell cabaret que no són les que insinuo. Perdoneu la poca experiència en aquests locals.

El seu cotxe amb 12 Airbags no va suportar que perdés el control circul·lant a 134 km/h en una zona limitada a 70 km/h.

Sigui quina sigui la situació no puc dir que la mort d'aquest indesitjable em faci ser més feliç.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Can Sanosa i el Comte Borrell

Avui he tingut la sort de conèixer una història a la que hi penso aprofundir.

Amb el Sebastià Soley, magnífic pianista i artista castellarenc que viu a la casa on estiuejava el President Companys, ens uneix un parentesc relativament proper. Sóm néts de cosins.

Avui, a Can Sanosa, li he consultat els orígens d'aquesta casa pairal familiar. No m'esperava rebre la resposta esplèndida que ens ha donat

L'any 985, amb motiu d'una de les 'ràtzies' d'Almansor, que va entrat i cremar part de Barcelona i algunes viles vallesanes, el comte Borrel I es va amagar en unes coves molt properes a Can Sanosa, prop del Castell de Guanta, entre Castellar i Sentmenat. El van acabar descobrint i el van decapitar allà mateix.

Em comenta que tenen unes escriptures fetes amb un pergamí de pell de cabra que daten de l'any 1002, i que estan guardades a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

M'ha donat tot un seguit de detalls que provarien que descendeix del Compte Borrel.

Hi dedicaré alguna conversa més per conèixer de primera mà aquesta Història amb majúscules de la que de retruc i molt remotament m'hi vincula.

Espectacular Sebastià!

divendres, 10 d’octubre del 2008

Feedback

L'experiència d'escriure el bloc, a part de relaxant m'ha permès descobrir gent que segueix l'actualitat castellarenca des d'arreu d'Europa.

Em comprometo a dedicar posts a explicar l'experiència d'aquests convilatans/es emigrants, que a més tinc la sort de conèixer.

Serà el meu 'Afers exteriors" d'estar per casa i sense pressupost.

Per cert, parlant del Mikimoto (Miquel Calçada) us deixo el mític enllaç sobre la Reialesa del Persones Humanes.

Vaig tenir la sort de tenir la seva germana, la Maria Calzada, de professora d'Història de l'Art a l'Institut.

Ja ha plogut des de llavors...

dijous, 9 d’octubre del 2008

Poliglotisme contra la caverna

No sóc cap talibà del català. El bilingüisme em sembla bé i el poliglotisme és més que interessant.

M'he criat en un ambient catalanoparlant, he estat en contacte permanent amb el castellà i he viscut en un país on vaig haver d'aprendre el seu idioma, llengua no romànica.

No em puc estar, però,  de preguntar-me: hi ha alguna persona sensata que pensi que el castellà està en perill a casa nostra?

La UE posava la setmana passada com a exemple el tractament de les llengües al nostre país. Ha de venir el Constitucional a esgarrar-ho?

Espero el contrari, però em temo que el TC serà capaç de carregar-se aquestes bones pràctiques.

Aquestes filtracions tenen pinta de malson realista.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Integrar

Avui hem tingut una trobada amb diferents representants de fundacions i associacions que treballen per a l'integració laboral de les persones amb disminució psíquica al nostre territori.

La primera setmana de Desembre organitzarem una Jornada per a donar a conèixer als empresaris de Castellar les múltiples opcions de comptar amb aquests perfils de treballadors.

Conec de primera mà la bona feina que fan Xaloc, Taina, Xalest, SSILF, Primer de Maig o ANDI, i amb ells treballarem per ajudar a difondre aquestes bones pràctiques.

Farem tot el que estigui al nostre abast perquè sigui un èxit.

Tots els professionals i usuaris d'aquests recursos s'ho mereixen.

Grandíssims professionals i millors persones.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Territori Vallès Occidental

A finals de mes, Castellar acollirà l'executiva del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, de la que tinc l'honor de formar part en qualitat de Regidor de l'àrea.

El COPEVO recull la tradició d'entesa entre Administració, Sindicats i Patronal en matèria de desenvolupament local, promoció econòmica i ocupació. És un referent de magnífica feina i de bones voluntats pel bé comú.

Aquesta unió de forces està reconeguda pel propi Servei d'Ocupació de Catalunya, que ens ha donat reconeixement i ha dotat de recursos la tasca ben feta. 

Un punt que valoro molt positivament, i no és un comentari naïf, és el fet de deixar-nos de colors polítics quan es gestionen els recursos. Així, tot i que el pes polític hegemònic al Vallès Occidental és clarament socialista, l'administració dels recursos segueix pautes exclusivament tècniques amb indicadors objectius.

Per tot això, prèn un significat especial poder fer d'amfitrions, amb l'Alcalde al capdavant, d'una iniciativa inequívoca de política al servei del territori.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Identitat

Quan et visita algú que viu més enllà de les fronteres del teu país és un moment especialment idoni per reflexionar sobre el teu territori.

I no em refereixo només a pensar quins indrets hauràs d'ensenyar per ser un bon amfitrió sinó a quins mots utilitzes per descriure la realitat del teu dia a dia.

En aquestes situacions es produeix sovint l' 'efecte professor', allò que es sintetitza amb un "ensenyar és aprendre dues vegades".

Ahir definia Castellar davant oïdes estrangeres com una vila "còmoda i tranquila". Ho deia mirant-me l'skyline castellarenc des de Can Juliana.

Sí, la perspectiva de vegades minimitza els petits defectes i reforça les virtuts... Però, sempre, respecta l'essència.

I Castellar fa segles que la manté.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Europa

No amago la meva fascinació per la cultura europea en els meus pensaments ni en els meus actes.

Avui, seguint la celebració dels 30 anys de la que feia referència ahir, he aconseguit que una companya d'estudis finesa que casualment està d'organitzadora a Barcelona al Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ens acompanyés a Can Juliana.

Compartir taula i records de quan estudiavem plegats a Alemanya, però també veure les inquietuds que ens segueixen unint, els projectes que anem construint, demostra que tenim valors molt propers.

Evidentment que poder parlar el mateix idioma és un factor necessari, però no suficient, si no hi hagués un fons cultural proper.

Cap on hauria d'anar la construcció política d'Europa? Un model més federalista? L'Europa de les regions?

És complicat afirmar-ho quan el sentiment "pro Europa" està desigualment articul·lat als diferents països que l'integren.

Jo ho tinc clar: Europa és també el camí.

L'Antoni

Tinc la immensa fortuna de tenir amics de veritat, i amb els qui, a més, compartim moments de la vida des dels 2 anys.

L'Antoni és un d'ells. Les hem passat de tots colors plegats i, sens dubte, iniciem la dècada dels 30 amb més energia i il·lusió que mai.

Ara torno de la festa sorpresa que li hem organitzat i demà ho acabarem de rematar a Can Juliana.

D'això va la vida, de saber que hi ha temps per tot.

De saber que hi ha d'haver temps pel realment important.

Moltes felicitats germà!

divendres, 3 d’octubre del 2008

La Formació, eina central de Promoció Econòmica

*article aparegut a l'aCTUAL

Davant d'una situació de crisi com la que estem visquent els últims mesos, les Administracions Locals, les més properes a la ciutadania, hem d'actuar sense complexes i amb realisme.

És evident que no podem actuar contra la crisi financera, l'energètica o qualsevol altre fenomen global l'epicentre del qual no controlem, però sí que podem incidir en pal·liar les conseqüències que se'n deriven i que afecten a persones, a veïns i veïnes que travessen complicacions provocades per aquest context.

Una de les eines en les que fem especial èmfasi és la Formació. En una situació de dificultats evidents per a trobar una feina digna, la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació ha d'oferir als seus usuaris i usuàries un major nombre d'opcions de Formació que incideixin a millorar la qualificació de les persones en situació d'atur.

En aquesta línia hem iniciat ja el Curs de Formació Ocupacional de Soldador/a d'estructures metàl·liques lleugeres i el 13 d’Octubre el d’Ajudant de cuiner/a. D’aquestes dues especialitats ja ens n’hem assegurat el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya per l’any 2009. Durant el mes d'Octubre es resoldrà l'ampliació de l'oferta de cursos per aquest any.

De la mateixa manera, hem apostat molt fort en la Formació pers als joves. En col·laboració amb les Regidories d’Educació i Benestar Social, i comptant també amb el finançament del SOC i l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat, el dilluns 29 de Setembre s’ha iniciat el Programa de Qualificació Professional Inicial dirigit a joves que no han assolit el Graduat en ESO i volen seguir formant-se per inserir-se dignament al mercat laboral.

Més de 150 persones hauran passat aquest 2008 per l’'Informàtica al teu abast', programa per acostar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la ciutadania.

Conjuntament amb la Creu Roja hem realitzat un Curs de Primers Auxilis per a Treballadores Familiars.

Pel que fa a la Borsa de Treball, en els últims mesos hem duplicat el nombre d’entrevistes individuals i de sessions grupals per atendre l’augment d’usuaris i usuàries, que ha passat d’una ràtio de 15-20/dia a 30-35/dia.

Els Plans d’Ocupació que començarem a ofertar durant les properes setmanes comptaran amb noves especialitats adaptades a la situació actual de necessitats d'inserció.

Pel que fa a la implicació en les polítiques de la nostra comarca, Castellar del Vallès serà la seu de la propera reunió de la Comissió Executiva del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. El COPEVO ha tancat un acord amb el Govern de la Generalitat, que destinarà 6 milions d’euros per posar en marxa un conjunt d’accions en matèria d’ocupació al nostre territori.

Des del Centre de Serveis es continuarà donant suport a l'Associació d'Empresaris de Castellar (ASEMCA) i l'Associació de Comerciants de Castellar (ACC) amb la signatura d'acords amb diferents entitats patronals com el Centre Metal·lúrgic i el Gremi d'Indústries Gràfiques per rebre Formació Contínua a la nostra vila. S'està dissenyant també un projecte de dinamització de l'ASEMCA per dotar-la de més recursos i serveis.

Totes aquestes accions s'emmarquen, doncs, en la voluntat política de dotar de més recursos formatius a les persones, l'únic capital indispensable pel progrés de la nostra societat.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Ferran Casablancas, Julian Casablancas, The Strokes

Sabadell també és casa meva, hi he treballat, hi he viscut i hi he sigut feliç gairebé 5 anys de la meva vida, després de tornar d'Alemanya.

A tot vallesà li deu sonar el nom de Ferran Casablancas, sigui perquè coneix la vida d'aquest industrial textil sabadellenc que va fer fortuna a les Amèriques a cavall dels segles XIX i XX, o perquè ha donat nom a carrer, plaça i IES.

Doncs bé, havia sentit diverses vegades que el cantant dels genis novaiorquesos The Strokes, Julian Casablancas, és besnét del nostre insigne inventor.

I així és, he anat a parar a l'interessantíssim bloc La llumenera de Nova York i aquí he descobert la veritable i singular història dels Casablancas.

Pensar que el líder d'una de les millors bandes de Rock del planeta té gens vallesans es mereix com a mínim difondre-ho. El següent pas és que se'l convidi a fer el pregó de Festa Major de Sabadell i que faci una sèrie d'actuacions gratuïtes.

Mister Julian, volem un Vallès Tour 2009 o un Live in Sabadell.

I si pot ser vine a l'Agost, que celebrarem l'aniversari plegats. 

Et convido jo, que sóc un dia més gran que tu.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Reaccions

La situació econòmica que estem patint implica afinar més que mai les previsions de despesa i cercar les vies que permeten optimitzar millor els recursos emprats.

Tot i tenir cada cop menys finançament del Fons Social Europeu és evident que el Servei d'Ocupació de Catalunya està prenent un paper primordial en la cerca d'eines per pal·liar els efectes de la crisi.

He pogut notar en primera persona els moviments ràpids de la direcció del SOC implementant mesures hàbils i àgils respecte de la Formació i la Inserció.

És molt lloable aquesta actitud de la Consellera Mar Serna i del director del Servei, el Joan Josep Berbel.

I sí, els compromisos que la Consellera va adquirir quan vam tenir l'honor de rebre la seva visita s'estan acomplint.

Persona de paraula i de fets.

dimarts, 30 de setembre del 2008

Contradicció

Tot i que ja fa anys que corren mals temps per la lírica, avui, per autohomenatjar el primer mes de vida del bloc us incloc un poema del Mestre Josep Palau i Fabre, referent artístic del nostre país.

Vaig tenir la immensa sort d'assistir a un dels seus últims recitals i dir que em va impressionar és quedar-me curt.

CANT ESPIRITUAL

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu- 
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo 
a creure en tu -i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o penso que em desperto, 
i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo 
contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis 
algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? 
Quan estic més despert i quan més adormit? No serà 
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Desperta- 
ré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la 
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi- 
llor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. 
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal 
em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en- 
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No 
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i  
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets. 

Josep Palau i Fabre - Poemes de l’Alquimista (1952)

Si us arriba no us perdeu aquesta joia.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Inaugurar

Dels polítics es critica moltes vegades un pretès afany de voler inaugurar compulsivament. 

Convinc que en certs períodes (preelectorals) sí que sembla una conducta excessiva, però el fet per se té connotacions prou positives.

Avui he intervingut en dues inauguracions molt significatives pels equips dels que formo part:

-El PQPI de Castellar ha començat a rodar amb molt bones perspectives. Li dedicaré un post aquesta setmana perquè se'l mereix de totes totes com a exemple de treball transversal tècnic i polític.

-A l'Escola he tingut el goig de compartir ponències a l'acte inaugural amb tres personalitats que representen l'esforç i el compromís de les institucions que representen: el President del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya, Sr. Bernat Gómez; el Subdirector General de Planificació i Organització de la FP, Sr. Joan Lluís Espinós; i el Director General de Hartmann, Sr. Joaquim Solana, que cedeix gran part del parc tecnològic del que disposem al Centre.

Un dels conceptes que hem volgut remarcar és el valor ritual que té la inauguració, el reconeixement d'esforços i el desig que tot surti perfecte.

No és precisament aquest l'objectiu honest de tot projecte digne?

diumenge, 28 de setembre del 2008

Esport

El lamentable espectacle d'ahir a l'Estadi Lluís Companys no està passant desapercebut, afortunadament.

Avui, tot veient el bon partit de la UE Castellar contra el Marganell, amb 2-2 final, pensava com és de fàcil gaudir de l'esport en família.

A mitja part els i les més joves aprofiten el quart d'hora per fer uns xuts a porta. Inclús l'Arian, que amb gairebé 20 mesos ja la toca amb qualitat :-)

Veient les imatges d'ahir, amb infants atemorits a les graderies de Montjuïc, vull pensar que això servirà per alguna cosa.

L'esport no és això, "companys", no és això.

dissabte, 27 de setembre del 2008

Europa. Programes d'intercanvi

No estic convençut que el meu sentiment de pertinença a Europa sigui el mateix que el d'un mecànic austríac, el d'una padrina de Cervera o el d'un barber de Sevilla.

De fet, això del sentiment paneuropeu és menys clar que els nacionalismes a l'ús.

Vaig tenir la sort de poder rematar els meus estudis de Psicologia a Alemanya. Un Erasmus de totes totes.

Aquesta magnífica experiència ha sigut decisiva perquè gairebé una dècada després hagi sol·licitat participar en un Programa europeu per 10 alumnes i 1 professor de l'Escola que dirigeixo. El millor és que ens l'han concedida.

Aquests alumnes, els millors de Grau Superior, podran passar 3 setmanes a una de les Escoles més prestigioses de França del sector gràfic, el Lycée Joseph Haubtmann de Saint-Etienne i fer una estada a les millors empreses del territori.

Evidentment que és importantíssim tot allò que puguin aprendre a nivell tecnològic, però veure una altra manera de fer i conèixer una cultura propera, serà el millor aprenentatge que rebran.

Els prejudicis vers els veïns s'arreglen viatjant.

divendres, 26 de setembre del 2008

Ignomínia supina

Com diria el Joan Clos, jo no podria viure "amb sense" la Ràdio.

Tot i ser membre de la X-Generation (algun autor em situaria fora), i ser un admirador de les TIC, la Ràdio és per mi la campiona dels mass media.

El Basté, el Mikimoto, el Bassas, el Solà, el Clapers, el Quim Monzó, el Sergi Pàmies em van fer addicte ja des de petit a les ones hertzianes.

A Castellar tenim la sort de tenir una Ràdio prou ben dimensionada.

Ja fa anys que està entre les 5 emissores que més escolto.

El programa que més m'ha agradat de tota la seva història és, sens dubte, l'Ignomínia supina, que per allà els volts del 1999-2001 seguia religiosament.

Recordo especialment les intervencions del Gerard Vilanova i l'Òscar Rocabert.

Fa mig any aproximadament, el Gener Martí em va entrevistar a la Ràdio, i seguint la seva tradició, d'entre les músiques que em va demanar no vaig dubtar en escollir la cançó que feia d'introducció del programa: The Future del Leonard Cohen.

Torneu!

dijous, 25 de setembre del 2008

Creus

Ja fa gairebé un mes que vaig decidir postejar cada nit al bloc, una estona després de posar l'Arian a dormir i haver-li recitat per enèsima vegada l'orla dels seus amics i amigues d'El Picarol.

No hi dedico més de 10 minuts al dia al bloc, però haig de reconèixer que m'ajuda a endreçar pensaments i fins i tot em relaxa.

El dia que vaig encetar aquest hàbit em plantejava quina imatge o imatges podien figurar a l'encapçalament del bloc. Al final em vaig decantar per 2 símbols del meu imaginari:

- El Far de la Fi del Món, al Cap de Creus,

- i el Puig de la Creu.

Sigui casualitat o coincidència buscada, l'antropònim Creus forma part més o menys central de la meva existència.

L'Enric Moreu-Rey va escriure "Amb el cognom Creus entrem plenament en el camp de les suposicions. Un repàs, encara que incomplet, de la dispersió d'aquest antropònim, indica que, al principi del nostre segle, ja es trobava implantat en els llocs més diversos de les terres catalanes..." 

M'agrada especialment, però, rel·lacionar-lo, per aquest ordre, amb el Vallès i l'Empordà.

Antroponímia: història dels nostres prenoms, cognoms i renoms
Per Enric Moreu-Rey
Editat per Edicions Universitat Barcelona, 1993
ISBN 8447502147, 9788447502141
205 pàgines

dimecres, 24 de setembre del 2008

Xaloc

Molt recomanable l'article del Jordi Mercader sobre el seu cunyat, el nostre Rafa Homet.

Vaig tenir la sort de col·laborar amb els excel·lents professionals de l'Escola d'Educació Especial Xaloc com a monitor mentre ho compaginava amb la meva època de becari a la UAB. Encara estaven al C/Cervantes de Sabadell, on jo vivia aquella època. Des de fa uns 5 anys estan a  Ca n'Oriac a unes millors instal·lacions.

Va ser la Mónica Maya, companya de Facultat i ara Regidora de Benestar Social de Barberà, qui m'ho va proposar.

Recordo el magnífic tracte que dispensava tot l'equip humà i professional de l'Escola als i les alumnes. Formaven i formen una gran família que dota als nois i noies d'eines per facilitar-los l'accés a una eventual inserció laboral.

Em sumo doncs als elogis al Rafa, l'Emma, la Llúcia, el Pere, la Marta i tota la companyia.

Són gent sacrificada però molt afortunada.

Com diu el Jordi, els agrada la seva feina.

Que sigui així per molts anys!