Haig de reconèixer que si bé em produeix pànic pensar en el nombre d'històries que surten, un cop hi ets en gaudeixes al màxim.
Ahir vaig tenir dinar de Nadal a la feina i vaig rematar el dia amb el Sopar d'Hivern de l'Ajuntament. Sobre aquest últim cal apuntar que ens ho vam passar molt bé organitzant-lo, i això crec que es va notar a l'hora de gaudir-lo. Amb dos mestres de cerimònies espectaculars, l'Aleix i la Glòria, el sopar "de cine" (aquesta era la temàtica) es va allargar fins altes hores de la matinada...
Va ser una magnífica ocasió per parlar amb treballadors/es, amics/gues i/o companys/es de manera un punt més informal. De fet no tinc plantejat passar per l'Ajuntament amb barret ni amb perruca blava brillant.
Avui al matí l'Arian era definitivament millor jugador de futbol que jo.
P.D: expresso públicament el meu desig que l'Àlex Portolés posi en marxa el seu Bloc.
