Memorial Francesc Cornet. Demà a les 12:00 Castellar - Barça Veterans

Magnífic cartell parit pel Carles.

Per aquestes dates ara fa 3 anys, el Francesc ens va deixar. Va ser un cop duríssim pel Marc, per tota la família i per tots els que l'estimavem.

Des de llavors, quedava pendent trobar la millor manera d'homenatjar al pare, a l'amic, al President.

Finalment s'ha optat per una opció genial, fer coincidir dues de les seves màximes passions: el Barça i el Castellar. Demà a les 12:00, al Pepín Valls, l'esforç del Marc es veurà recompensat per retre homenatge al Paco.

I a més, al marc del Centenari.

A totes i cadascuna de les victòries que celebrem amb el Marc, el record immediat és per ell.

12 copes als darrers 3 anys per honorar la seva figura.

Serà un dia molt gran, a l'alçada de l'homenatjat.

El trobem a faltar, però amb actes com aquest, el record es manté intacte.

Vídeo Wembley 2011: Under a blue-red Sky

Si no fos per la generositat del meu pare* no hagués pogut viure la final de Wembley ara fa un parell de setmanes. 

A ell, doncs, li dec haver tingut l'experiència futbolera més ben parida de la meva vida.

Hi vaig anar amb el Marc (i família), i això té una càrrega simbòlica i emotiva infinita.

Per mi el Barça (tema ben resolt pel Villatoro a 'Tenim un nom') traça una línia que em vincula de manera especial al meu avi, al meu pare i al meu fill. 

No sóc tant animal de pensar que és la cosa més important per la família, però sí que li dóna una dimensió molt guapa.

Haver-hi pogut anar amb el Marc ha estat poder una volta més dins de l'espiral de l'eufòria més absoluta i de la tristesa més irreversible.

Amb el gran Uli Hoeness, President del FC Bayern München

D'ençà de la mort del Paco, el seu magnífic pare, sempre que el Barça es juga algun títol o algun partit èpic, m'apareix a la memòria i afortunadament li podem dedicar aquests instants irrepetibles allà on sigui.

Aquesta 4a Champions League, de valor incalculable per l'estil, per les formes, pels detalls, permet al Barça seguir creixent entre els clubs més grans de la història, i jo me n'alegro immensament pel meu avi, el meu pare, el Paco, el Marc i tots els i les milers d'amics, coneguts i saludats de bé que comparteixen sentiment.

Clica la imatge per anar al vídeo

o aquí:

Wembley 2011_Under a blue-red Sky from Joan Creus on Vimeo.

*La fortuna va fer que li toqués una de les quatre entrades que tenia la Penya (jo havia quedat primer reserva), però automàticament me la va cedir.

** Àudio: U2 - New Year's Day (Under a Red Blood Sky)

Finals

Dels possibles escenaris quan vas a viure una final, fins dimecres encara no coneixia el que era la derrota en directe.

Amb el Xavi E. , tots dos
amb més cabell :-) 29/04/98

Justament feia 13 anys, al mateix Estadi de Mestalla, havia vist guanyar al Barça de Van Gaal (Rivaldo, Hesp, Roger, Celades...) a la tanda de penals contra aquell gran Mallorca de Cúper.

Foto mítica del 17/05/06. Malauradament el Paco i
la Montserrat ens han deixat durant aquest període.

Fa 5 anys a París, guanyavem la segona Champions amb el gol d'infart de Belletti contra l'Arsenal del Wenger, Henry i Cesc.

I fa un parell d'anys a la pròrroga, ens enduiem la Supercopa d'Europa a Mònaco contra el Shakhtar de Lucescu i Chigrinskiy.

Mònaco 29/08/09

Dimecres era un partit especial, contra un molt bon Madrid. Rivalitat històrica, models prou oposats, amb entrenadors eficientíssims amb discursos i estratègies.

Ens van guanyar. Es felicita al campió, i s'aplaudeix al digníssim derrotat, que a part és el club del que més que mai et sents orgullós.

I si casualment  les càmeres de televisió es recreen amb tu i els teus companys de patitment, com va ser el cas, mòbil col·lapsat de trucades i missatges, i cap a casa amb l'autocar de les Penyes del Vallès.

Penya Solera Barcelonista de Castellar. El triplet

4 mesos llargs després m'ha aparegut aquest retall de la celebració del triplet amb la Penya Solera.

Firmo repetir-ho el proper Juliol...

110 Anys. Regal immillorable

Acabo de tornar del Camp amb l'autocar de la Penya Solera i una magnífica sensació després de patir bastant a la segona part.

Tenia una parella sueca al costat que s'han emocionat quan el gran Zlatan ha afusellat la porteria blanca. Són precisament de Malmö, ciutat del killer culé.

Amb el Marc C. i la Txell recordavem el resultat de fa 10 anys, el Centenari, amb un 0:1 de l'equip de Van Gaal contra l'Atlético.

Aquesta última dècada, gràcies i malgrat Laporta, està posant el Barça a l'alçada que sempre ha merescut.

Enhorabona família blaugrana!

El regal, amb locució del Pou: