La Caro en un post carregat de profunda reflexió es qüestionava ahir sobre els enfocaments del diumenge. El diumenge com a indicador de la felicitat.
I d'un temps ençà els diumenge són sagrats per mi.
Hi erem avi, pare i fill. El meu pare va defensar la samarreta del Castellar les dècades dels 60 i inicis dels 70. Jo dels 80 i inicis dels 90, i tot apunta que l'Arian tard o d'hora seguirà el camí.
Compartir el (poc) temps plenament amb qui estimes és l'únic que acabem treient de tot plegat.
Avui m'arribaven notícies tremendament desgraciades justament del país on viu feliçment la Caro amb el Frej. Una amiga danesa, la Julie, va morir sobtadament amb 34 anys.
D'això acaba anant sempre la cosa. I sabent-ho no podem mirar cap una altra banda.
