El Carmelo ha treballat fort durant molts i molts anys. El conec des de ben petit, quan jugavem plegats a futbol a la Unió Esportiva. Ell era porter i jo central.
Ja des dels 17 o 18 anys el recordo demanant spònsors i buscant-se la vida al món de les 2 rodes. Sempre ha tirat endavant amb excel·lents registres i resultats, i tan sols li ha faltat aquell punt de fortuna d'estar al lloc adequat en el moment adequat per fer el gran salt al Mundial. Sort que si ha tingut un altre il·lustre castellarenc, el gran Dani Pedrosa.
De totes maneres, el Carmelo és un pilot i un castellarenc feliç. Sempre rodejat per moltíssims incondicionals, la seva família en ple (pares i cosins fantàstics) i el seus moltíssims amics, molts de comuns.
L'acte d'ahir a l'Ajuntament i a l'Espai Tolrà no se l'esperava i això encara va potenciar-ne l'emoció.
Enhorabona Carmelo, ja fa temps que ets campió!
