Avui celebrem els 30 de la Marta, una altra de les amigues de tota la vida, i ella no té ni idea de la que li ve a sobre aquest vespre. Per tant, fins aquí puc escriure al respecte.
Fer els 30 és sovint, per arrodoniment més que per qualsevol altre raó, motiu de reflexió sobre la pròpia existència. L'anàlisi de tocar de peus a terra i veure què estem fent a la vida i de quina manera encaixa a la nostre escala de valors.
Es parla molt sovint de la crisi dels 30, però a nivell psicològic-científic s'ha estudiat més en genèric la midlife crisis, que engloba essencialment el període dels 30 als 50.
Tot i haver-hi aproximacions interessants, com la d'Erik Erikson, considero que és un tema més proper a revistes tipus Pronto o Cosmopolitan, que a literatura científica.
Que els 30 estan molt bé. Com diria l'amic Jan: ¡Al loro, que no estamos tan mal, hombre! ¡Que me están embaucando a algunos de ustedes!
