Ja fa un parell de dies que el fred se'ns ha instal·lat, afortunadament és el que toca.
Li he posat panellets a la bossa perquè a "El Picarol" ja porten molts dies ambientant-los per la gran Castanyada de demà. Els visita la Castanyera al matí i això m'ha fet rememorar les cançons que fa ja massa anys em tocava cantar per aquestes èpoques. El "Marrameu torra castanyes", el "M'agrada la tardor perquè fem la Castanyada"...
Haig de dir que he recuperat l'esperit de cadascuna d'aquestes diades després de molts anys de posar-les a totes al mateix sac, simplement entenent-les com a dies de festa.
Definitivament veure els ulls riallers i il·lusionats del teu fill és l'essència absoluta de la vida.
La resta, anècdota complexa... però anècdota.
