Avui anem de comiat de solter, i tot i que en general no en sóc un fervent entusiasta, aquest cop em ve molt de gust perquè és la de l'Oscar, en el meu cas (Si fós fèmina, aniria a la de Mercè).
I per què és així? Doncs perquè són dues persones per treure's el barret. M'he declarat sempre admirador de les bones persones que tenen coses a aportar al món.
A més, no ho fan de cara la galeria. Ho fan per prinicipis i per compromís... valors que són inherents a moltes persones, però que de vegades queden enterrats sota una gruixuda capa d'ego.
I el que és bastant inaudit és que es poden utilitzar infinitat d'adjectius que descriuen tant l'un com l'altre: treballador/a, intel·ligent, prudent, honest/a, sacrificat/da, educat/da, optimista, enèrgic/a... i tants i tants d'altres.
Està molt bé que us caseu, us mereixeu l'un a l'altra i l'altre a l'una.
I a la resta ens feu feliços de veure-ho.
Que mantingueu aquesta sort tota la vida!
