P - Arian, quants anys téns?
F - Un (amb energia i mostrant el dit decididament)
P - No, Arian, dos
F - Un, homeee (entona com si el seu pare s'estigués equivocant i li perdonés la vida)
P - No, Arian, que avui en fas dos (ensenyant a fer el 2 amb els dits)
F - (veu que fer el 2 es més complicat que fer l'1) No, no, no, un!
I així mitja hora.
Tempus fugit.
