Amb dues setmanes i mitja m'he cruspit les vacances en sentit estricte.
He desconnectat fins on he volgut, bastant, i m'ho he passat bé fent algunes de les coses que faria si no em calguéssin ingressos per viure.
El paratge magnífic, Cala Canyelles Petites (Roses), a un dels apartaments regentats per la família castellarenca, i amiguíssima, Pladevall Gili, hereus de les bones maneres de la Fonda Pi (el Bar del Pi de tota la vida). Amb el Ramon, la Nuri, l'Antoni i la Marina al capdavant.
Allà he portat una vida prou monacal, esport, platja, moltes hores de jugar amb l'Arian, moltes hores de lectura, camí de ronda amunt i avall, biblioteca i portàtil.
I visites d'amics: la Caro i el Frej des de Copenhague després de veure la seva recent estrenada nebodeta Valentina (felicitats Mònica i Baldo!), i més castellarencs il·lustres, els Srs. Ponç C., Jaume M. i sra.Mireia, Albert B. i Jordi A, la Ruth F. i sr. Sergi. I diria que ja està.
Una magnífica manera d'agafar energia, pensar en la feina feta l'any anterior i la futura.
Es veu que la vida lúdica també és vida, encara que no ens costi recordar-ho durant l'any...
Segur que cauran molts posts més els propers dies de coses ben parides que he viscut aquests dies.
