Avui, el Tanatori ha acollit a centenars de persones que anaven a retre l'últim homenatge al Patricio Mercado, mort divendres amb només 65 anys.
L'Ignasi, acomplint una de les últimes voluntats del seu bon amic i referent, ha oficiat un acte esplèndid. Ha estat sensacional, glosant la figura del Patricio entre lectures de Miguel Hernández, també de les filles, i música de Gardel i Serrat.
No he tingut mai cap vinculació extraordinària amb aquest bon home, mentiria si digués el contrari, però a l'igual que em va succeïr amb el Josep Arderius, i sense entrar en les diferències ideològiques entre l'un i l'altre, m'he enorgullit que persones com el Patricio hagin dedicat esforços, energia, temps i maldecaps per fer de Castellar un poble el més digne possible.
L'Ignasi, parafrasejant a Miguel Hernández, a la Elegia a Ramon Sijé
(En Castellar, su pueblo y el mío, se me ha
muerto Patricio Mercado, con quien
tanto quería)
