Seguim aprenent

Quan parla l'Oscar, se l'escolta.

William Blake va ser un dels talents artístics més brillants de l'Anglaterra dels s.XVII-XIX.

El vaig descobrir com a inspirador d'una joia bunburista a "El camino del exceso" d'Héroes del Silencio de l'any 93.

Hi incloia una versió lliure del: “The road of excess leads to the palace of wisdom...You never know what is enough until you know what is more than enough.”



M'ha vingut a la memòria de manera viva al veure aquesta imatge.
Blake escrivia de manera mística i apassionada, una absoluta màquina de produir proverbis. I un d'ells em va quedar gravat a foc.

In seed time learn, in harvest teach, in winter enjoy./

Durant la sembra, aprèn. A la collita, ensenya. A l'hivern, gaudeix.

Com passa amb tots els proverbis i les sentències, se'n poder fer interpretacions. La meva es focalitza en la necessitat de seguir aprenent. 

Tenir talent a la vora sempre sempre és un dels més grans tresors.

L'Oscar ja no és formalment regidor, però segueix sent un dels grans inspiradors del nostre equip.

Morir

Vist amb perspectiva, no era pas mal hàbit això d'escriure amb certa regularitat aquí.

Segurament ajuda a endreçar pensaments, que no és poc, i permet arribar d'una altra manera a la gent que et té present a la vida.

I ho escric avui, dia que per desgràcia he assistit a l'enterrament d'una bona noia, massa jove, que deixa dues criatures i una família destrossada de dolor.

Som, en general, extremadament sensibles a la mort. Jo m'hi he referit sovint aquí, sobretot fent referència a persones que he notat properes.

La mort, la gran broma final, la mala bèstia, segurament es pot entendre com a generador de canvis.

Tenir-la present, sense obsessions, respectant-la, no pot ser insà i dóna certa perspectiva del que prioritzem a la vida.

Vida i mort.

Tot torna a començar

Que la terra et sigui lleu, Maite.

De canvis i d'etapes.

Del 18 de setembre del 2006 al 31 març del 2016. Aquesta ha estat, espero, la meva primera etapa a l'Escola Algueró i al Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya.

M'enduc la millor experiència professional i personal que hagués pogut somiar quan vaig entrar-hi, amb 28 anys.

Aprenentatge constant dels companys i companyes, dels referents directius, de les millors empreses del sector gràfic, de les Administracions públiques nacionals, estatals, europees.

Grandioses i grandiosos professionals, millors persones. No m'hi desvinculo en absolut.

Agafo una excedència per múltiples motius, però bàsicament:
a) per tenir cura del més fonamental a la vida
b) per servir a la vila on han nascut totes les generacions de la meva família que he conegut i de les que tinc constància relatada.

Moltes gràcies per aquesta dècada inoblidable.

El día de la mujer mundial

Segurament els dies mundials de les coses, de les persones, suposen el reconeixement just vers elles o el seu patiment i la resistència a l'oblit.

Si bé a Alemanya, Suïssa i d'altres països europeus ja es celebrava a principis del segle XX, no va ser fins el 1977 que l'ONU va declarar el 8 de Març com el Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

Més enllà de les commemoracions que es puguin fer, des del 1999, sempre que s'acosta aquesta data escolto aquesta joia que obre "Honestidad Brutal" la contribució més espectacular del gran, almenys a l'època, Andrés Calamaro.

Escrita des del ressentiment del rebuig, i carregat de drogues, la lletra ofereix alts i baixos, però la seva factura és immensa.