dimecres, 30 de juny del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
Declaració institucional del president de la Generalitat - Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
Mentre acabava de fer-li el sopar al petit, he escoltat atent la declaració del President Montilla respecte de la sentència del Tribunal Constitucional.
M'ha agradat el to i el contingut. Els i les incompetents del TC no es mereixien menys.
diumenge, 27 de juny del 2010
El Mirador: comença el compte enrere
Divendres estarem d'inauguració. Castellar comptarà amb un espai ple de possibilitats per formar la ciutadania en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb tota l'extensió que això significa.
Un Centre de Coneixement a disposició de tots els convilatans/es, les entitats, els/les comerciants, les empreses, els membres de la comunitat educativa, a les persones grans... Un projecte transversal de totes totes.
Han estat tres anys de treball de moltíssima gent implicada, tècnics/ques de la casa, responsables d'altres administracions i feina dels polítics/ques.
Divendres es donarà doncs el tret de sortida formal d'un projecte que permetrà adaptar-se a moltes de les necessitats formatives de la ciutadania, i un lloc que donarà suport a l'emprenedoria tecnològica.
Un lloc en el que les persones que ja fa temps que ens han donat suport en la idea, les que creuen que aquest edifici no hauria d'existir a la Plaça Major, les que preferien que fos íntegrament un espai cultural, i les que encara no coneixen les seves possibilitats, hi trobaran un catàleg de serveis que esperem que sigui el més òptim possible.
Es tracta d'un projecte ambiciós i viu. Pensat per a tothom.
Etiquetes de comentaris:
Castellar,
Formació,
Política,
Promoció Econòmica,
TIC
dissabte, 19 de juny del 2010
Dia de la Música
I escoltar el Benjamin Biolay cantant en castellà amb la Christina Rosenvinge, doncs, també està molt bé. I el Sr. Chinarro. Demà són tots a Madrid.
Tot això i més, al Dia de la Música:
Manel i Nacho Vegas. Succeeix.
El Guillem Gisbert, frontman dels Manel, és un paio molt interessant, opino. La primera vegada que el vaig sentir a parlar, entrevistat a RAC1 als volts de Nadal de 2008, em va agradar que anomenés l'impacte que li produïa veure's a les llistes de Mondosonoro prop del gran Nacho Vegas.
Un altre dia el vaig sentir dient que li agradava molt Mecano. El vaig aplaudir per dins, en silenci.
Doncs bé, temps després, és el Sr.Vegas qui versiona, en llengua asturiana (!), el Pla Quinquennal dels Manel.
I no només això, demà actuen plegats al Dia de la Música a Madrid, motiu pel que han editat conjuntament una cançó brutal, Con un beso me bastó, versió del My Kiss de Wave Pictures.
Pa amb xocolata
Un dels blocs més ben parits dels que tinc linkats és el de la companya Elisenda Alamany.
Segur que el coneixeu i us agrada molt. Voteu-la desenfrenadament als Premis Bloc Catalunya, tot clicant la imatge, per favort.
Segur que el coneixeu i us agrada molt. Voteu-la desenfrenadament als Premis Bloc Catalunya, tot clicant la imatge, per favort.
Mestre Saramago
Ahir escoltava trist la notícia de la mort del Sr.José Saramago, als 88 anys, a causa d'una leucèmia crònica. El 2010 està sent donador de males noves literàries...
Entre Lisboa i Lanzarote va viure la seva maduresa personal i literària, plena de perles, tantes, que al 98 a Suècia van pensar que es mereixia el Nobel. Molt ben pensat, sí.
El 2001, em vaig emportar a la maleta cap Alemanya el seu "La caverna" dedicat pels meus amics/gues de la facultat, i en recordaré per sempre la seva lectura a la distància.
Al gran Saramago l'he llegit en català i en castellà. Precisament la seva traductora a l'espanyol i dona que ha estimat fins el final dels seus dies, la Pilar del Río, va ser objecte d'un post genial del Mestre. Gràcies, Presidenta, ningú cuidarà millor el llegat.
Gràcies, Sr. Saramago.
Entre Lisboa i Lanzarote va viure la seva maduresa personal i literària, plena de perles, tantes, que al 98 a Suècia van pensar que es mereixia el Nobel. Molt ben pensat, sí.
El 2001, em vaig emportar a la maleta cap Alemanya el seu "La caverna" dedicat pels meus amics/gues de la facultat, i en recordaré per sempre la seva lectura a la distància.
Al gran Saramago l'he llegit en català i en castellà. Precisament la seva traductora a l'espanyol i dona que ha estimat fins el final dels seus dies, la Pilar del Río, va ser objecte d'un post genial del Mestre. Gràcies, Presidenta, ningú cuidarà millor el llegat.
Gràcies, Sr. Saramago.
diumenge, 13 de juny del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)