Ahir a la tarda trobaven l'Amy Winehouse morta a casa seva. Malauradament tenia visos de mort en diferit.
Un
grandiós talent lligat al caos.
A twitter circula el
#27club, una etiqueta que recorda que els grans Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain també s'hi van quedar als 27 anys. De la mateixa manera crec que estaven molts nivells per sobre de la bona Winehouse.
El
Billy Bragg fa una reflexió correcta, tot i que un pèl simplista (és el que té el límit de 140 caràcters per tweet). Desconec les situacions exactes que han portat a la mort a cadascun d'ells, i els documentals/pel·lícules que s'han fet de tots ells no m'han esclarit massa dubtes.
 |
| No és l'edat el que tenen en comú Hendrix, Jones, Joplin, Morrison, Cobain i Amy - tristament és l'abús de drogues |
En aquests casos, només ens queda el seu impagable llegat, que forma part de la banda sonora de la meva vida, sobretot d'aquella fase que en diem adolescència.
Brian Jones (Stones) tocant la cítara en rigorós playback a 'Paint it black'... tot i això val la pena el vídeo.
Jim Morrison (The Doors), el front-man més potent de la història. Ideòleg i creador de joies immenses: The End,
When the Music's over, People are Strange, L.A. woman, Light my fire, Break on through....
Del Kurt Cobain recordo perfectament el dia que va morir. Jo tenia 15 anys i el so Seattle/grunge ho estava petant arreu. Jo era més de Soundgarden però Nirvana m'agradava i de tant en tant els escolto amb emoció. Lithium, In bloom,
Where did you sleep last night (ens la feia cantar el Magí a l'Institut, amb bon criteri) i les mítiques Smells like teen spirit i Come as you are.
De la Janis Joplin no n'era massa seguidor. Això no treu que em sembli extraordinària.
Joplin a Toronto
