 |
| Font: L'Actual, 269 |
divendres, 27 de desembre del 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
divendres, 6 de desembre del 2013
Mandela Day
 |
| http://www.nelsonmandela.org/?origin=p90 |
Mandela Day - Simple Minds
It was 25 years, they take this man away
Now the freedom moves in closer every day
Wipe the tears down from your saddened eyes
They say Mandela's free so step outside
Oh oh oh oh Mandela Day
Oh oh oh oh Mandela's free
It was 25 years ago this very day
Held behind four walls all through night and day
Still the children know the story of that man
And I know what's going on right through your land
Twenty five years ago....
Na na na na Mandela Day
Oh oh oh Mandela's free
If the tears are flowing wipe them from your face
I can feel his heartbeat moving deep inside
It was 25 years they took that man away
Now the world come down say Nelson mandela's free
Oh oh oh oh Mandela's free
The rising sun sets Mandela on his way
It's been 25 years ago this very day
From the ones outside to the ones inside we say
Oh oh oh oh Mandela's free
Oh oh oh set Mandela free
Na na na na Mandela Day
Na na na na Mandela's free
25 years ago
What's going on
And we know what's going on
Because we know what's going on
lyrics by simple minds - published by virgin music (publishers) ltd 1988
divendres, 29 de novembre del 2013
dissabte, 26 d’octubre del 2013
dissabte, 28 de setembre del 2013
dissabte, 13 de juliol del 2013
diumenge, 30 de juny del 2013
Ramoncín. De concerts i de llibertat(s).
No em perdonaria cloure el juny sense penjar res de res.
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
dilluns, 13 de maig del 2013
dijous, 9 de maig del 2013
Carta als Mestres - Salvador Espriu
Demà presentem el Cartell d'homenatge a la "Carta als mestres" que Salvador Espriu va escriure a Jordi Carrió fa 31 anys.
Ens fa especial il·lusió haver imprès a l'Escola , gràcies als professors i alumnes d'Impressió, aquesta obra del gran Joan-Pere Viladecans, i que rebran tots els centres del nostre país.
A part, amb la remarcable feina del nostre professor Salvador Carmona i els seus alumnes de Grau Superior, l'acompanyem d'un tríptic en el que es transcriu la carta, que llegirem demà a la Biblioteca de Catalunya.
Un homenatge als i les mestres, a la Marta Mata, a l'Associació de mestres Rosa Sensat i inclús als tragicòmics Ministro Wert i Presidenta d'Aragó Luisa Fernanda Rudi, la Reina del LAPAO.
diumenge, 28 d’abril del 2013
El Pujalet - Escola El Sol i la Lluna
Amb òptima direcció i bon claustre les famílies hi tenen un punt de participació molt interessant.
El treball per comissions fa que la implicació de moltes mares i pares creï un clima de convivència i pertinença molt ben parit.
Aquest Sant Jordi hem pogut estrenar nova pàgina d'una eina que des de l'inici de l'Escola ha funcionat molt bé, la revista El Pujalet, i que ara ha fet un pas més endavant. Així, ha nascut el www.elpujalet.cat, l'evolució que complementa la idea original. Web desenvolupada per The Media Managers (Fantàstica feina, Toni!).
Gràcies als articles aportats pels i les mestres, així com les col·laboracions de mares i pares, esperem que vagi creixent i enriquint la bona feina de tots plegats.
Treballem per la generació que ens il·lumina.
dissabte, 13 d’abril del 2013
Els 5 Cims. Abans.
Demà serà un dia guapo.
A les 5:30 arrenquem Els 5 Cims. Una de les travesses més ben parides del territori.
Gaudirem i patirem a parts proporcionals dels 52 kms. amb el Sebas, el Toni, l'Ignasi, el Marc, el Gerva, el Sergi i els més de 500 inscrits/es.
diumenge, 31 de març del 2013
Dieser Weg. Aproximacions a la vida
El magnífic Xavier Naidoo acostuma a crear joies sovint.
I ens ha inspirat.
I ens ha inspirat.
dijous, 28 de març del 2013
La Generació X i l'Eix de la Terra
 |
| http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/update/01/ |
El Fons Monetari Internacional, on hi deu haver ments lúcides i lladres, en no sé ben bé quina proporció, situa el creixement del Món al voltant del 3-4% anual els darrers 2 anys.
Les economies madures, o avançades, o desenvolupades (utilitzant termes que ben aviat passaran a la història) a les que se suposa que estem, estan com a mínim estancades. La mitjana del PIB dels països que l'integren no creix, o ho fa no més enllà del 2%. Per tant, i no cal mirar la gràfica per notar-ho, no es pot crear ocupació perceptible.
Les emergents: el BRICS (Brasil, Rússia, la Índia, la Xina i Sud-Àfrica), més sumem-li Mèxic i Corea del Sud, parts de l'Amèrica Llatina i sud-est asiàtic, a grans trets, creixen a un ritme del 5-7% anual.
A partir d'aquí, amb totes les reserves que em mereixen aquest tipus de dades, sembla que només hi hagi marge per un discurs apocalíptic aquí.
És just que (la resta d)el món prosperi, entenc. És dolorós que Europa vagi pel camí del pedregar. Que la maleïda Sra. Merkel i el lobby financer alemany estranguli la sobirania de la ciutadania.
La generació dels nostres pares (finals dels 40-principis dels 50), que ara estan arribant 'in extremis' a la jubilació, hauran crescut des de la mísera post-guerra, amb alguns alts-i-baixos, i conclòs la seva etapa productiva (permeteu-me aquest adjectiu malsonant) a un pam del precipici.
La Generació X, aquesta que se suposa que està ben preparada, que parla idiomes, que està alfabetitzada digitalment, que té valors, està condemnada a reinventar el món, sigui occidentalitzat o no. L'anterior, la dels Baby Boomers II, també ajudarà des de l'experiència.
Encara que ara no ho sembli.
 |
| Sempre queden joies sota el Sol: http://grupodeexpertossolynieve.bandcamp.com/releases |
dissabte, 23 de febrer del 2013
Wait in the Fire
Segurament el clima ha sofert canvis aquestes tres darreres dècades, l'escalfament global i d'altres efectes espuris de l'evolució, i no sé quin tipus de connexió pot tenir amb aquesta certa prolificitat de nevades.
De la nostra infància recordo una nevada animal un Nadal (o Reis) als 80 i poc, i la següent ja al 93 o així, inclús potser una al 90 o 91.
Amb 6 anys, el meu fill ja ha vist Castellar nevat un 50 o 60% dels cops que jo l'he vist amb 34.
El 2010, l'any passat i avui
Li passa com amb el Barça.
Es pensa que cada any neva, i que cada any hi ha Champions, Lliga o Copa.
A mi ja m'està bé així.
And the Grace falling.
dissabte, 9 de febrer del 2013
6
Mentre aprofites els darrers instants de son i mandres-extra-de-dissabte al teu llit
avui en fas Sis.
Avui que sortirem amb els teus amics i amigues de la classe,
i amb els pares i mares d'aquesta Escola tant ben parida,
a gaudir del Carnestoltes, disfressats, passejant-nos per Castellar,
en fas Sis.
No hi ha un sol dia que no celebrem la immensa fortuna de ser amb tu,
d'aprendre mentre aprens,
d'explicar-te les nostres històries mentre tu descrius com de genial és la teva.
Creixes.
Segueix el nostre Magne Pla.
 |
| Plaça de Cal Calissó, Castellar. Ahir. |
divendres, 8 de febrer del 2013
dijous, 31 de gener del 2013
Iberia Sumergida
 |
| Thomas Couture - Les Romains de la décadence |
És una evidència que la primera transició (no democràtica, sinó cap a la 'democràcia') ha acabat fracassant estrepitosament per la misèria humana dels seus i les seves representants.
La crisi està desmontant l'oasi, el català i inclús més l'altre. Hi havia molt cartró-pedra.
La manca de calers fa que els que ja no en reben no tinguin problemes en delatar. Aquesta és una de les grans fites de la democràcia ibèrica, hereva del franquisme.
No sóc especialment oprimista en aquest sentit, tampoc catastrofista radical, però mentre es segueixi destruint la classe mitjana i el llindar de la pobresa sigui superat cada dia per més famílies no es poden fer grans presagis.
Este es mi sitio y esta es mi espina
Iberia sumergida en sus rumores clandestinos
(Iberia Sumergida, Avalancha - Héroes del Silencio, 1995)
diumenge, 20 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
.jpg){kind=link}
Subscriure's a:
Missatges (Atom)