Si no fos per la generositat del meu pare* no hagués pogut viure la final de Wembley ara fa un parell de setmanes.
A ell, doncs, li dec haver tingut l'experiència futbolera més ben parida de la meva vida.
Hi vaig anar amb el Marc (i família), i això té una càrrega simbòlica i emotiva infinita.
No sóc tant animal de pensar que és la cosa més important per la família, però sí que li dóna una dimensió molt guapa.
Haver-hi pogut anar amb el Marc ha estat poder una volta més dins de l'espiral de l'eufòria més absoluta i de la tristesa més irreversible.
 |
| Amb el gran Uli Hoeness, President del FC Bayern München |
D'ençà de la
mort del Paco, el seu magnífic
pare, sempre que el Barça es juga algun títol o algun partit èpic, m'apareix a la memòria i afortunadament li podem
dedicar aquests instants irrepetibles allà on sigui.
Aquesta 4a Champions League, de valor incalculable per l'estil, per les formes, pels detalls, permet al Barça seguir creixent entre els clubs més grans de la història, i jo me n'alegro immensament pel meu avi, el meu pare, el Paco, el Marc i tots els i les milers d'amics, coneguts i saludats de bé que comparteixen sentiment.
 |
| Clica la imatge per anar al vídeo |
o aquí:
*La fortuna va fer que li toqués una de les quatre entrades que tenia la Penya (jo havia quedat primer reserva), però automàticament me la va cedir. ** Àudio: U2 - New Year's Day (Under a Red Blood Sky)
