 |
| Font: L'Actual, 258 http://www.lactual.cat/cat/downloads2/pdf258.pdf |
dissabte, 28 de setembre del 2013
Optimisme, benvingut... però amb recursos
dissabte, 13 de juliol del 2013
diumenge, 30 de juny del 2013
Ramoncín. De concerts i de llibertat(s).
No em perdonaria cloure el juny sense penjar res de res.
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
Temps de molta activitat, infinitat de temes, però amb prioritats que no passen per escriure aquí. Ja tornaran.
Si no passéssim per una època tant malparida gaudiria comentant els anàlisis preclars de molts opinadors/es i/o pensadors mediàtics.
Ahir no era al Concert per la Llibertat (sic), ni en cos ni en esperit. Vaig casar a una parella de persones magnífiques i especials, i ho vam celebrar amb tota la gent que els estima fins a altes hores (jo que ja tinc desgast, no tant altes).
Al propi casament, va haver-hi una referència molt ben trobada amb L'Estaca, i em va semblar molt bé. Hi ha un imaginari col·lectiu amb certs punts en comú entre els catalans.
Avui he esmorzat amb les diferents aproximacions mediàtiques: la caverna d'allà, la d'aquí, l'oficialista, l'entusiasta, l'escèptica...
M'ha encuriosit el tractament que se li donava al 'tema Ramoncín'.
Ramoncín deu ser un dels músics/artistes/personatges que més sentiments contraposats m'ha generat al llarg de la vida.
De molt petit em fascinava. La col·laboració amb el Loquillo cantant 'Al límite' i altres hits adolescentoides de l'època m'agradaven molt.
M'agradava el 'Lingo', concurs mític que conduïa de manera sensacional.
Va caure en desgràcia amb actuacions desafortunades i accions dubtoses a la cúpula de la SGAE (una colla de delinqüents pirates contra la pirateria).
Ahir se'l va aplaudir més que xiular (tot i el titular esbiaixat http://societat.e-noticies.cat/xiulets-a-ramoncin-77173.html) a la seva actuació i discurs final.
Que un paio digui: "Es curioso: he oído que hoy vamos a estar en un acto de ruptura e ilegal. Y aquí estamos todos: tan juntitos, tan legales y tan felices. No existe, no es posible, la libertad individual para los ciudadanos si no se respeta, y se amenaza la libertad del pueblo al que pertencece. Visca Catalunya y una España republicana. Salud y República" a un concert independentista em va semblar, probablement anecdòtic, però el més rellevant.
El cartell, francament als antípodes de la riquesa notabilíssima del panorama de la Catalunya cultural (Sanjosex, El Petit de ca l'Eril, Albert Pla, Antònia Font, Refree, Abús, Pau Vallvé, ix!, Mazoni, Kitsch, Guillamino, Mishima, Adrià Puntí...) i tirant de tòpics i clàssics (alguns tronadets, alguns encara potents) devia seguir el criteri d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Naciona Catalana.
Aquestes dues institucions estan assumint el pes moral i el lideratge polític de la 'transició nacional'.
Em sembla meritòria la convocatòria i la mobilització, però no aconsegueixo trobar-hi complicitat en els seus discursos. No és cap drama, no sóc nacionalista de cap banda. Sóc català, favorable a la consulta sense cap tipus de dubte, i la festa nacional no em motiva.
Aquesta joia sí que val la pena. La vaig escoltar a un "Tarda Tardà" de l'any 96 o 97:
dilluns, 13 de maig del 2013
dijous, 9 de maig del 2013
Carta als Mestres - Salvador Espriu
Demà presentem el Cartell d'homenatge a la "Carta als mestres" que Salvador Espriu va escriure a Jordi Carrió fa 31 anys.
Ens fa especial il·lusió haver imprès a l'Escola , gràcies als professors i alumnes d'Impressió, aquesta obra del gran Joan-Pere Viladecans, i que rebran tots els centres del nostre país.
A part, amb la remarcable feina del nostre professor Salvador Carmona i els seus alumnes de Grau Superior, l'acompanyem d'un tríptic en el que es transcriu la carta, que llegirem demà a la Biblioteca de Catalunya.
Un homenatge als i les mestres, a la Marta Mata, a l'Associació de mestres Rosa Sensat i inclús als tragicòmics Ministro Wert i Presidenta d'Aragó Luisa Fernanda Rudi, la Reina del LAPAO.
diumenge, 28 d’abril del 2013
El Pujalet - Escola El Sol i la Lluna
Amb òptima direcció i bon claustre les famílies hi tenen un punt de participació molt interessant.
El treball per comissions fa que la implicació de moltes mares i pares creï un clima de convivència i pertinença molt ben parit.
Aquest Sant Jordi hem pogut estrenar nova pàgina d'una eina que des de l'inici de l'Escola ha funcionat molt bé, la revista El Pujalet, i que ara ha fet un pas més endavant. Així, ha nascut el www.elpujalet.cat, l'evolució que complementa la idea original. Web desenvolupada per The Media Managers (Fantàstica feina, Toni!).
Gràcies als articles aportats pels i les mestres, així com les col·laboracions de mares i pares, esperem que vagi creixent i enriquint la bona feina de tots plegats.
Treballem per la generació que ens il·lumina.
dissabte, 13 d’abril del 2013
Els 5 Cims. Abans.
Demà serà un dia guapo.
A les 5:30 arrenquem Els 5 Cims. Una de les travesses més ben parides del territori.
Gaudirem i patirem a parts proporcionals dels 52 kms. amb el Sebas, el Toni, l'Ignasi, el Marc, el Gerva, el Sergi i els més de 500 inscrits/es.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)