diumenge, 3 de desembre del 2017

Viva Suecia - A dónde ir

Dijous ben d'hora escoltava 'Hoy empieza todo' a la ràdio del cotxe. 
Segurament el programa que més encaixa amb el que m'aporta la música a la vida. 
El podeu escoltar a Radio3, presentat per l'Ángel Carmona, un geni.

Justament parlava que feia un any de la primera vegada que havien punxat 'A dónde ir', la perla més sensacional de 'Viva Suecia',  una de les millors bandes actuals d'Espanya.

Si no la coneixeu, regaleu-vos aquesta bona dosi de realisme.



Viva Suecia - A dónde ir

Vuelves a diario,
porque el hambre va por barrios.
El problema es que te gusta reincidir.

Tanto sufrimiento para irnos descontentos.
Hay momentos que nos cuesta digerir.
Viene luego el pulso
y el suspense en fin de curso
y las caricias arrancadas de raíz.
Todos tus amigos, la familia y los vecinos creen que
tienen su derecho a decidir.
En fin...
Cambia el gesto serio,
ya han caído los imperios y aunque
te hayas prometido resistir,
tarde o temprano
se te rompe entre las manos y esa
sangre nunca salta del tapiz.
Hay más enemigos en la
piel de los testigos que entre
aquellos que juraban contra ti.
Ven a verme un día,
yo te espero de por vida,
sé que nadie tiene claro a dónde ir.

A dónde ir.
A dónde ir.
A dónde ir.
A dónde ir.

dijous, 10 d’agost del 2017

Rome - To Die Among Strangers


To Die Among Strangers
ROME - Flowers From Exile (2009)

To a find a cooler place in the grass
To brave my fire
A jury heard, a sentence passed
To brave my fire

 We lust for the wine you bolt
Like all things impure, like all things undead
We beg from these swine
Who told you to love and endure
And to live in our stead

The whores of rome and the kings of France
Have tried to brave my fire
Now the snakes curl up, the curtains part
Will you try to brave my fire?

We lust for the wine you bolt
Like all things impure, like all things undead
We beg from these swine
Who told you to love and endure
And to live in our stead

To find a little place in the grass
Tune up for the funeral march
Keep your treason brittle as glass
You could have been the first Could have been the last to brave my fire

dilluns, 2 de gener del 2017

2017

I ara donem la benvinguda al nou any,
ple de coses que mai han estat.              

/
Y ahora damos la bienvenida al año nuevo,
lleno de cosas que nunca han sido.          

/
And now we welcome the new year,
full of things that have never been.        

/
Nun wollen wir das neue Jahr begrüßen.
voll von Dingen, die nie gewesen.          Rainer-Maria Rilke


Que et puguis acostar als teus somnis, al llarg d'aquest any que iniciem. Petons i abraçades

Que puedas acercarte a tus sueños, a lo largo de este año que iniciamos. Besos y abrazos

Wishing that you approach your dreams during this year we started. Hugs and kisses

Ich wünsche dir, dass in diesem neuen Jahr all deine Träume wahr werden. Küsse und Umarmungen

dijous, 18 d’agost del 2016

Seguim aprenent

Quan parla l'Oscar, se l'escolta.
William Blake va ser un dels talents artístics més brillants de l'Anglaterra dels s.XVII-XIX.

El vaig descobrir com a inspirador d'una joia bunburista a "El camino del exceso" d'Héroes del Silencio de l'any 93.

Hi incloia una versió lliure del: “The road of excess leads to the palace of wisdom...You never know what is enough until you know what is more than enough.”



M'ha vingut a la memòria de manera viva al veure aquesta imatge.
Blake escrivia de manera mística i apassionada, una absoluta màquina de produir proverbis. I un d'ells em va quedar gravat a foc.

In seed time learn, in harvest teach, in winter enjoy./
Durant la sembra, aprèn. A la collita, ensenya. A l'hivern, gaudeix.

Com passa amb tots els proverbis i les sentències, se'n poder fer interpretacions. La meva es focalitza en la necessitat de seguir aprenent. 

Tenir talent a la vora sempre sempre és un dels més grans tresors.

L'Oscar ja no és formalment regidor, però segueix sent un dels grans inspiradors del nostre equip.


dimecres, 17 d’agost del 2016

Morir

Vist amb perspectiva, no era pas mal hàbit això d'escriure amb certa regularitat aquí.

Segurament ajuda a endreçar pensaments, que no és poc, i permet arribar d'una altra manera a la gent que et té present a la vida.

I ho escric avui, dia que per desgràcia he assistit a l'enterrament d'una bona noia, massa jove, que deixa dues criatures i una família destrossada de dolor.

Som, en general, extremadament sensibles a la mort. Jo m'hi he referit sovint aquí, sobretot fent referència a persones que he notat properes.

La mort, la gran broma final, la mala bèstia, segurament es pot entendre com a generador de canvis.

Tenir-la present, sense obsessions, respectant-la, no pot ser insà i dóna certa perspectiva del que prioritzem a la vida.

Vida i mort.


Que la terra et sigui lleu, Maite.

dimecres, 30 de març del 2016

De canvis i d'etapes.

Del 18 de setembre del 2006 al 31 març del 2016. Aquesta ha estat, espero, la meva primera etapa a l'Escola Algueró i al Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya.

M'enduc la millor experiència professional i personal que hagués pogut somiar quan vaig entrar-hi, amb 28 anys.

Aprenentatge constant dels companys i companyes, dels referents directius, de les millors empreses del sector gràfic, de les Administracions públiques nacionals, estatals, europees.

Grandioses i grandiosos professionals, millors persones. No m'hi desvinculo en absolut.

Agafo una excedència per múltiples motius, però bàsicament:
a) per tenir cura del més fonamental a la vida
b) per servir a la vila on han nascut totes les generacions de la meva família que he conegut i de les que tinc constància relatada.

Moltes gràcies per aquesta dècada inoblidable.




dimarts, 8 de març del 2016

El día de la mujer mundial


Segurament els dies mundials de les coses, de les persones, suposen el reconeixement just vers elles o el seu patiment i la resistència a l'oblit.

Si bé a Alemanya, Suïssa i d'altres països europeus ja es celebrava a principis del segle XX, no va ser fins el 1977 que l'ONU va declarar el 8 de Març com el Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

Més enllà de les commemoracions que es puguin fer, des del 1999, sempre que s'acosta aquesta data escolto aquesta joia que obre "Honestidad Brutal" la contribució més espectacular del gran, almenys a l'època, Andrés Calamaro.

Escrita des del ressentiment del rebuig, i carregat de drogues, la lletra ofereix alts i baixos, però la seva factura és immensa.