Contradicció

Tot i que ja fa anys que corren mals temps per la lírica, avui, per autohomenatjar el primer mes de vida del bloc us incloc un poema del Mestre Josep Palau i Fabre, referent artístic del nostre país.

Vaig tenir la immensa sort d'assistir a un dels seus últims recitals i dir que em va impressionar és quedar-me curt.

CANT ESPIRITUAL

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu- 
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo 
a creure en tu -i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o penso que em desperto, 
i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo 
contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis 
algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? 
Quan estic més despert i quan més adormit? No serà 
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Desperta- 
ré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la 
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi- 
llor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. 
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal 
em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en- 
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No 
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i  
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets. 

Josep Palau i Fabre - Poemes de l’Alquimista (1952)

Si us arriba no us perdeu aquesta joia.

Inaugurar

Dels polítics es critica moltes vegades un pretès afany de voler inaugurar compulsivament. 

Convinc que en certs períodes (preelectorals) sí que sembla una conducta excessiva, però el fet per se té connotacions prou positives.

Avui he intervingut en dues inauguracions molt significatives pels equips dels que formo part:

-El PQPI de Castellar ha començat a rodar amb molt bones perspectives. Li dedicaré un post aquesta setmana perquè se'l mereix de totes totes com a exemple de treball transversal tècnic i polític.

-A l'Escola he tingut el goig de compartir ponències a l'acte inaugural amb tres personalitats que representen l'esforç i el compromís de les institucions que representen: el President del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya, Sr. Bernat Gómez; el Subdirector General de Planificació i Organització de la FP, Sr. Joan Lluís Espinós; i el Director General de Hartmann, Sr. Joaquim Solana, que cedeix gran part del parc tecnològic del que disposem al Centre.

Un dels conceptes que hem volgut remarcar és el valor ritual que té la inauguració, el reconeixement d'esforços i el desig que tot surti perfecte.

No és precisament aquest l'objectiu honest de tot projecte digne?

Esport

El lamentable espectacle d'ahir a l'Estadi Lluís Companys no està passant desapercebut, afortunadament.

Avui, tot veient el bon partit de la UE Castellar contra el Marganell, amb 2-2 final, pensava com és de fàcil gaudir de l'esport en família.

A mitja part els i les més joves aprofiten el quart d'hora per fer uns xuts a porta. Inclús l'Arian, que amb gairebé 20 mesos ja la toca amb qualitat :-)

Veient les imatges d'ahir, amb infants atemorits a les graderies de Montjuïc, vull pensar que això servirà per alguna cosa.

L'esport no és això, "companys", no és això.

Europa. Programes d'intercanvi

No estic convençut que el meu sentiment de pertinença a Europa sigui el mateix que el d'un mecànic austríac, el d'una padrina de Cervera o el d'un barber de Sevilla.

De fet, això del sentiment paneuropeu és menys clar que els nacionalismes a l'ús.

Vaig tenir la sort de poder rematar els meus estudis de Psicologia a Alemanya. Un Erasmus de totes totes.

Aquesta magnífica experiència ha sigut decisiva perquè gairebé una dècada després hagi sol·licitat participar en un Programa europeu per 10 alumnes i 1 professor de l'Escola que dirigeixo. El millor és que ens l'han concedida.

Aquests alumnes, els millors de Grau Superior, podran passar 3 setmanes a una de les Escoles més prestigioses de França del sector gràfic, el Lycée Joseph Haubtmann de Saint-Etienne i fer una estada a les millors empreses del territori.

Evidentment que és importantíssim tot allò que puguin aprendre a nivell tecnològic, però veure una altra manera de fer i conèixer una cultura propera, serà el millor aprenentatge que rebran.

Els prejudicis vers els veïns s'arreglen viatjant.

Ignomínia supina

Com diria el Joan Clos, jo no podria viure "amb sense" la Ràdio.

Tot i ser membre de la X-Generation (algun autor em situaria fora), i ser un admirador de les TIC, la Ràdio és per mi la campiona dels mass media.

El Basté, el Mikimoto, el Bassas, el Solà, el Clapers, el Quim Monzó, el Sergi Pàmies em van fer addicte ja des de petit a les ones hertzianes.

A Castellar tenim la sort de tenir una Ràdio prou ben dimensionada.

Ja fa anys que està entre les 5 emissores que més escolto.

El programa que més m'ha agradat de tota la seva història és, sens dubte, l'Ignomínia supina, que per allà els volts del 1999-2001 seguia religiosament.

Recordo especialment les intervencions del Gerard Vilanova i l'Òscar Rocabert.

Fa mig any aproximadament, el Gener Martí em va entrevistar a la Ràdio, i seguint la seva tradició, d'entre les músiques que em va demanar no vaig dubtar en escollir la cançó que feia d'introducció del programa: The Future del Leonard Cohen.

Torneu!

Creus

Ja fa gairebé un mes que vaig decidir postejar cada nit al bloc, una estona després de posar l'Arian a dormir i haver-li recitat per enèsima vegada l'orla dels seus amics i amigues d'El Picarol.

No hi dedico més de 10 minuts al dia al bloc, però haig de reconèixer que m'ajuda a endreçar pensaments i fins i tot em relaxa.

El dia que vaig encetar aquest hàbit em plantejava quina imatge o imatges podien figurar a l'encapçalament del bloc. Al final em vaig decantar per 2 símbols del meu imaginari:

- El Far de la Fi del Món, al Cap de Creus,

- i el Puig de la Creu.

Sigui casualitat o coincidència buscada, l'antropònim Creus forma part més o menys central de la meva existència.

L'Enric Moreu-Rey va escriure "Amb el cognom Creus entrem plenament en el camp de les suposicions. Un repàs, encara que incomplet, de la dispersió d'aquest antropònim, indica que, al principi del nostre segle, ja es trobava implantat en els llocs més diversos de les terres catalanes..." 

M'agrada especialment, però, rel·lacionar-lo, per aquest ordre, amb el Vallès i l'Empordà.

Antroponímia: història dels nostres prenoms, cognoms i renoms

Per Enric Moreu-Rey

Editat per Edicions Universitat Barcelona, 1993

ISBN 8447502147, 9788447502141

205 pàgines

Xaloc

Molt recomanable l'article del Jordi Mercader sobre el seu cunyat, el nostre Rafa Homet.

Vaig tenir la sort de col·laborar amb els excel·lents professionals de l'Escola d'Educació Especial Xaloc com a monitor mentre ho compaginava amb la meva època de becari a la UAB. Encara estaven al C/Cervantes de Sabadell, on jo vivia aquella època. Des de fa uns 5 anys estan a  Ca n'Oriac a unes millors instal·lacions.

Va ser la Mónica Maya, companya de Facultat i ara Regidora de Benestar Social de Barberà, qui m'ho va proposar.

Recordo el magnífic tracte que dispensava tot l'equip humà i professional de l'Escola als i les alumnes. Formaven i formen una gran família que dota als nois i noies d'eines per facilitar-los l'accés a una eventual inserció laboral.

Em sumo doncs als elogis al Rafa, l'Emma, la Llúcia, el Pere, la Marta i tota la companyia.

Són gent sacrificada però molt afortunada.

Com diu el Jordi, els agrada la seva feina.

Que sigui així per molts anys!