diumenge, 11 de setembre del 2011

Concentració en defensa del català a les escoles

Dos fenòmens fotografiats al Torneig del Vallès - Castellar del Vallès

Estaria molt bé tenir el Sabadell a Primera. Líder avui.
Moltes altres coses també, per exemple que els que no volen que el català sigui la llengua vehicular a Catalunya es dediquéssin a fer macramé, exclusivament.
Però la democràcia els permet expressar les seves fòbies.
Anem a contrarrestar-les.
Demà a les 19:00 davant l'Ajuntament de Castellar.

divendres, 9 de setembre del 2011

Memorial Francesc Cornet. Demà a les 12:00 Castellar - Barça Veterans

Magnífic cartell parit pel Carles.

Per aquestes dates ara fa 3 anys, el Francesc ens va deixar. Va ser un cop duríssim pel Marc, per tota la família i per tots els que l'estimavem.

Des de llavors, quedava pendent trobar la millor manera d'homenatjar al pare, a l'amic, al President.

Finalment s'ha optat per una opció genial, fer coincidir dues de les seves màximes passions: el Barça i el Castellar. Demà a les 12:00, al Pepín Valls, l'esforç del Marc es veurà recompensat per retre homenatge al Paco.

I a més, al marc del Centenari.

A totes i cadascuna de les victòries que celebrem amb el Marc, el record immediat és per ell.

12 copes als darrers 3 anys per honorar la seva figura.


Serà un dia molt gran, a l'alçada de l'homenatjat.

El trobem a faltar, però amb actes com aquest, el record es manté intacte.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Tempus fugit

No escric aquí des de que en tenia 32, d'anys.

I no és pas per manca de motius, ni d'idees, ni de vivències.

Coses que he fet aquests dies i que m'han agradat (I)



diumenge, 21 d’agost del 2011

Del suïcidi i de la lluita per l'èxit social - Houellebecq

Tot esperant que el dia 30 d'agost es publiqui la traducció de 'La carte et le territoire'  (El mapa i el territori), la sisena novel·la del gran Houellebecq, aquests dies m'he entretingut amb 'Intervenciones', una recomanable recopil·lació de textos publicats a revistes entre el 1992 i el 2008.

Algunes de les tesis que defensa al llarg de la seva obra es veu sintetitzada en un parell de respostes a una entrevista realitzada per Jean-Yves Jouannais i Christophe Duchatelet que apareix al llibre:

P - Es evidente que un pesimismo terrible impregna todos tus escritos. ¿Podrías enumerar dos o tres motivos que, en tu opinión, sirvan para rechazar el suicidio?

En 1783, Kant condenó claramente el suicidio en sus fundamentos de la doctrina de la virtud. Dice: "Aniquilar en la propia persona al sujeto de la moralidad es expulsar del mundo, en la medida en que depende de uno mismo, la moralidad". Un argumento que resulta ingenuo, de una inocencia casi patética, como ocurre a menudo con Kant; sin embargo, creo que no hay otro. Lo único que realmente puede mantenernos con vida es el sentido del deber. En concreto, si uno desea responsabilizarse de un deber práctico, se las arregla para que la felicidad de otro dependa de su existencia; por ejemplo, puede intentar educar a un niño, o a falta de niño, comprar un caniche.


P - ¿Puedes hablarnos de esa teoría sociológica según la cual a la lucha por el éxito social propia del capitalismo se suma una lucha mas brutal, mas desleal, en este caso de signo sexual?

Es muy sencillo. Las sociedades animales y humanas establecen diversos sistemas de diferenciación jerárquica, que pueden basarse en el nacimiento (sistema aristocrático), la fortuna , la belleza, la fuerza física, la inteligencia, el talento,… por otra parte, todos estos criterios me parecen igualmente despreciables y los rechazo; la única superioridad que reconozco es la bondad. Actualmente nos movemos en un sistema de dos dimensiones: la atracción erótica y el dinero. El resto, la felicidad e infelicidad de la gente, se deriva de ahí. Para mi no se trata en absoluto de una teoría: es cierto que vivimos en una sociedad simple, así que estas pocas frases bastan para dar una descripción completa.


Per cert, el castellarenc Alfons Freire li ha dedicat obra plàstica: http://www.lactual.cat/cat/downloads2/pdfactual154.pdf
i una ressenya: http://alfonsfreire.wordpress.com/2010/09/29/el-mapa-y-el-territorio-la-nueva-novela-del-nuevo-houellenbeck/

divendres, 19 d’agost del 2011

Zoé i Bunbury - Nada


Zoé y Bunbury - Nada from Tigre Pictures on Vimeo.



Transfusión, mi magia pura para el corazón
Rimel de miel pa corregir la tristeza
Tattoo mental para marcarse la imaginación
Tragos de luz, para alegrarse la vida

Televisión, para borrarse de la transmisión
Revólver sexual, para la ruleta rusa

Y no se tú, ni qué dirás pero no hay nada mucho qué pensar
La oscuridad me acecha incrédula

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

(No hay nada que pueda perder
Que no pueda hacer, que no pueda amar, que pueda soñar)