Avui, seguint la celebració dels 30 anys de la que feia referència ahir, he aconseguit que una companya d'estudis finesa que casualment està d'organitzadora a Barcelona al Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ens acompanyés a Can Juliana.
Compartir taula i records de quan estudiavem plegats a Alemanya, però també veure les inquietuds que ens segueixen unint, els projectes que anem construint, demostra que tenim valors molt propers.
Evidentment que poder parlar el mateix idioma és un factor necessari, però no suficient, si no hi hagués un fons cultural proper.
Cap on hauria d'anar la construcció política d'Europa? Un model més federalista? L'Europa de les regions?
És complicat afirmar-ho quan el sentiment "pro Europa" està desigualment articul·lat als diferents països que l'integren.
Jo ho tinc clar: Europa és també el camí.
