Mazoni - Perduts En La Boira

càlida i fresca com les primeres nits d’estiu
suau i ferma com tu quan somrius
la llum que ens envolta neix aquí al nostre costat
totes les mentides neixen de la veritat
perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps
calor de ciutat bruta i rovellada per mil motius
que ens abraci l’aigua i dormim al llit del riu
adonar-se de tot no és cap cosa dolenta
el vent s’ho emportarà si estàs prou atenta
perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temp