El 2001 va ser l'any de l'Erasmus a Oldenburg, a la Carl von Ossietzky Universität.
Tot i que el Sommersemester començava al Març, jo vaig marxar-hi a finals de Gener quan vaig tenir el Pràcticum enllestit.
Vaig renunciar a estar a la residència d'estudiants per compartir pis amb 4 fenòmens de la natura, 2 alemanys, el Jens i la Sandra, una yankee, la Lisa i un xinès, el Nan.
Evidentment il·lustro el post amb una de les tantes trobades per esmorzar abans d'anar a Missa...
Aquí el Roberto (al fons sota la TV) i un servidor, estavem en minoria entre un fotimer de nord-americans, amb els que en part tenim la sort de seguir en contacte (El Ryan, el Kurt, la Mindy i la Brigette)
Tot i que sembli que té un accentuat punt lúdic, sóc un defensor a ultrança dels Programes europeus d'intercanvi, i ho aplico a la meva vida professional.
La majoria dels coneixements sobre metodologia pedagògica els vaig adquirir a Alemanya, i poder gaudir de la cultura germànica ha estat, sens dubte, decisiu a la meva vida.
Evidentment allà em vaig aficionar al Fatih Akin, a la Franka Potente, al Moritz Bleibtreu, al Daniel Brühl, a escoltar Die Ärzte, Die Toten Hosen, i a millorar l'alemany a base dels llibres de la Facultat i amb el que podia dels clàssics i dels contemporanis, Günter Grass, Hermann Hesse, i sobretot de Heidegger.
Vaig tornar al Setembre, just abans de l'11-S. A l'endemà de l'atemptat a les Torres Bessones, m'incorporava de psicopedagog al Sylvan LC de Sabadell.